La Jornada sobre Turisme i Sostenibilitat ha estat la primera activitat que la Fundació Jordi Comas Matamala porta a terme aquest 2018, juntament amb l’Agència Catalana de Turisme. L’acte d’inauguració va anar a càrrec del Secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Joan Aregio; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; la presidenta de la Fundació Jordi Comas Matamala, Carme Hospital, i el director de l’àrea d’institucions de CaixaBank a Girona, Josep Blanch.

L’acte, que va tenir lloc el passat divendres, 16 de febrer, va reunir més d’un centenar d’assistents, entre representants del món empresarial gironí, del sector turístic, d’Ajuntaments de la costa i del món universitari, professors i estudiants. Hi van assistir també el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé; el president de PIMEC Girona, Pere Cornellà; el president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, Enric Dotras; la directora de Lloret Turisme, Elizabeth Keegan; l’alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa; el segon i la tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, Josep Maria Solé i Imma Gelabert, respectivament, entre d’altres.

Els eixos principals de la jornada van ser la gestió de recursos, l’impacte del turisme al medi ambient i als ciutadans i el valor turístic del medi natural. Pel que fa a la gestió de recursos, durant la taula Recursos i residus a la Costa Brava, moderada per Miquel Alsius, enginyer i president del grup CETT, es va explicar que un terç del consum de l’aigua de la Costa Brava es destina a l’ús turístic. Així ho afirmava Anna Ribas, catedràtica del departament de Geografia de la Universitat de Girona (UdG), que també va parlar de la importància de l’estalvi d’aigua, la reutilització i la millora de la qualitat de l’aigua regenerada, com els tres elements fonamentals per a la gestió del recurs de l’aigua. En aquest sentit, Jordi Oliver, director executiu i soci fundador d’Inèdit Innovació, va explicar que la gestió dels recursos passa obligatòriament per l’estalvi i la reutilització.

Pel que fa a l’impacte del turisme al medi ambient i el seu valor turístic, Francesc Muñoz, professor de Geografia i director de l’Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar que la relació entre el paisatge i el turisme és important i que no s’ha de perdre territori natural, tot i la transformació inevitable que comporta. Muñoz va subratllar que les ciutats poden ser sostenibles gràcies al planejament i a la gestió que en fan les institucions. En aquest sentit, Joaquim Nadal, exconseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, va fer servir l’expressió que hi ha massa “boscos plens de voreres esperant per ser urbanitzats”, per fer una reflexió sobre l’evidència de falta de planificació en alguns casos o la planificació pensada en el benefici econòmic i no pas en el del territori.

Durant la jornada, es va posar sobre la taula la utilització del territori com a atractiu turístic, així com les dificultats de conciliació entre la demanda d’ocupació i d’usos que el turisme genera i les vies per conciliar l’acollida de visitants sense distorsionar la vida quotidiana dels residents. En aquest sentit, es va destacar, d’entre les moltes dades que va donar a conèixer el director de la Fundació RACC, Lluís Puerto, que durant l’any 2016 es van comptabilitzar un total de 4.542,5 milions de quilòmetres fets per vehicles a les carreteres gironines i que, si bé no la totalitat, bona part d’aquest registre correspon a la mobilitat dels turistes.

Durant l’última taula, La pressió urbanística sobre el medi urbà, Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar, va explicar la dimensió turística, l’estratègia i els reptes de Lloret de Mar, un municipi que assumeix un 4% dels turistes de Catalunya i un 23% dels de la Costa Brava.

Una de les conclusions que es van extreure de la jornada és que “el turisme és un èxit que pot mantenir-se de manera sostenible”, segons va manifestar el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, Josep Maria Solé, durant el col·loqui de l’última taula, La pressió urbanística sobre el medi urbà.