ANEM PEL BON CAMÍ

Durant dècades, la Costa Brava ha estat concebuda com una destinació basada en el turisme de sol i platja. Amb el pas dels anys i amb l’objectiu de pal·liar el seu possible declivi, considerant l’impacte de les noves tendències de mercat en les destinacions turístiques consolidades, la Costa Brava ha evolucionat cap a una oferta de múltiples activitats recreatives com a mesura de renovació mitjançant nous productes emergents. Una d’aquestes activitats és el turisme cultural, amb importants potencialitats. No obstant això, la diversificació del turista juga a favor dels nous productes i s’orienta a la recerca de les sensacions, al sentit de l’acte turístic, a la percepció de l’autenticitat del producte i a la conservació del lloc. Tots aquests nous elements són recursos culturals posats a disposició del sector turístic, que s’han incrementat en les últimes dècades en les societats avançades. Història, tradició, cultura i una increïble bellesa es conjuguen a la perfecció en aquest meravellós Empordà, Llargues platges, petites cales amagades entre la vegetació, aigües increïblement cristal·lines, pobles medievals, preciosos camins de ronda i una gastronomia impressionant són alguns dels principals atractius que tenim a la Costa Brava. Però tot això, per si sol, no seria res: és necessària la mà de la “gent de la terra” per cuidar-ho i fer-ho evolucionar, perquè qualsevol estancament a curt termini es convertiria en un fracàs i no ens podem adormir.

El degà dels periodistes gironins, Narcís-Jordi Aragó, deia que “sense la bonhomia i la iniciativa de la gent del rodal el turisme no hauria estat possible, malgrat els disbarats perpetrats”. I el degà del periodisme català, Carles Sentís, elogiava als il·lustres visitants “que van deixar petja per les seves elegants construccions, des de Ferran Agulló, passant per Joan Ventosa, el doctor Arruga, el pintor Sert o el matrimoni Woevodsky”.

Per la seva banda Ferran Agulló no va ser només el padrí de la Costa Brava, sinó també el profeta del seu futur. Ell va intuir des del primer dia què s’havia de fer amb aquell paisatge que va descriure tan bé. En un article del mateix any del bateig (1908), va dir: “Cal que de Blanes al Port de la Selva es convencin de la necessitat de muntar hotels, de llogar embarcacions, d’organitzar pesqueres i excursions i establiments de banys, i que els ajuntaments tinguin cura dels camins i de les viles”.

El camí seguit ha estat el correcte, s’ha treballat per anar assolint fites cada cop més complicades per l’exigència d’aquest turisme que ja no es conforma amb només sol i platja, i exigeix totes aquestes altres experiències. Aquest bon clima i la cultura històrica i gastronòmica de la nostra Costa Brava creen un ambient idoni per a aquells que busquen escapar de l’enrenou de la vida quotidiana i gaudir de l’atmosfera relaxada del nostre litoral. Tenim la gallina dels ous d’or, cuidem-la perquè ens duri per sempre.