EL TURISME A LA UNIÓ EUROPEA

El tractat de Lisboa de 2009 va donar competències a la UE en turisme per facilitar el suport, coordinació o complementar l’acció dels estats membres, tot i que en el marc financer 2021/2027 no hi ha cap línia pressupostària, si que les activitats turístiques reben un ampli suport en el Programa per el Mercat Únic i d’altres programes i fons de la Unió. De fet, a la UE el turisme representa el 10% del PIB, amb 2,3 milions d’empreses la majoria pimes que ocupen a 12,3 milions de persones. Són dades molt importants com perquè els governants europeus en facilitin el desenvolupament, encara que demanen trobar un equilibri entre el creixement i benestar que el turisme suposa i la conservació del medi natural i l’equilibri econòmic i social.

Les dades de moviments de persones són tan espectaculars com les econò-

miques, donat que 3 de cada 4 residents a França, Països Baixos, Luxemburg, Finlàndia, Irlanda i Àustria fan turisme, el 65% de residents a al UE fan almenys un viatge de turisme o que a l’estat espanyol es fan 302 milions de pernoctacions, en un any. Dades més recents certifiquen que a l’estat, enguany i fins el juliol, hi ha hagut 55 milions de turistes (11,6 milions a Catalunya) que han aportat 76.000 milions d’euros. Si ens centrem en Catalunya, el nombre de turistes anuals se situa sobre 20 milions, que significa el 12% del PIB i representa el 13% d’ocupació. Està clar que és un sector a tenir en compta i que des de les administracions s’ha de tractar amb eficiència perquè segueixi sent el motor econòmic que és. La realitat però posa sobre la taula aspectes que es deterioren amb l’acció turística, com són el medi ambient (increment emissió de CO2 pel consum d’energies fòssils en el transport, erosió de l’equilibri natural al construir habitatges o carreteres), efectes en la vida dels natius (els turistes que venen a Catalunya representen 2,5 vegades la població autòctona).

Està clar que l’objectiu és trobar les mesures adients que permetin mante-

nir la capacitat econòmica que representa el turisme, i alhora preservar el que aquesta activitat deteriora. En aquest escenari prenc els objectius de la Organització Mundial de Turisme que proposa tres maneres d’actuar per fer sostenible el turisme: optimitzar els recursos mediambientals, respectar la cultura local i que la riquesa es distribueixi correctament entre inversors i població autòctona.

Pel que fa a casa nostra, tenint en compta els efectes del canvi climàtic que

fa que els mesos tradicionals del turisme siguin cada vegada més calorosos, convindria allargar la temporada, i també promocionar altres tipus de turisme com el cultural, l’esportiu, el gastronòmic, el de muntanya, el rural o el relacionat amb activitats empresarials lúdiques. Per aconseguir tot això cal voluntat política dels governants i generositat i visió de futur per part dels actors. La finalitat és mantenir la capacitat econòmica i transformadora del turisme i fer-lo sostenible des del punt de vista mediambiental i social.