EL VIATGE QUE TRANSFORMA

Des de fa alguns anys es pot observar un creixement notable en l’espiritualitat i algunes pràctiques relacionades, com ara la meditació o el ioga. Aquest fenomen pot semblar paradoxal, ja que vivim en societats cada cop més secularitzades on sembla que hi ha un allunyament de les institucions religioses tradicionals. Tot i això, aquesta desconnexió de les religions organitzades ha portat moltes persones a buscar formes més personalitzades i flexibles d’espiritualitat. Encara que la religiositat institucional pugui estar en declivi en algunes regions, la recerca d’experiències espirituals persisteix com una forma de satisfer les necessitats de pertinença, benestar i transcendència.

I això s’ha transmès, també, al turisme augmentant les activitats vinculades a etiquetes com el turisme de benestar, el turisme conscient, el turisme espiritual o, fins i tot, el turisme religiós. En aquest sentit, cal entendre el turisme des d’una perspectiva holística i integradora; de fet filòsofs com Raimon Panikkar o Jordi Pigem ja ens diuen que el món no es pot entendre sense entendre el concepte d’interdependència, de que tot està relacionat amb tot. I el turisme no n’és una excepció. El turisme, sobretot quan es fa des de la consciència, des de la recerca de sentit, pot contribuir significativament a la cerca de benestar i pot ser una activitat transformadora. Per això proposo que reflexionem sobre com el turisme (o el viatge) pot ser un element de canvi des de tres àmbits o dimensions: l’àmbit personal (espiritual), l’àmbit cultural i l’àmbit ambiental (o natural).

Des de l’àmbit personal i espiritual, el viatge és, també, un trànsit cap a l’interior d’un mateix. Sociòlegs com Dean McCannell ja ens parlàvem del turisme com a ritual, i aquesta dimensió es fa especialment present en els pelegrinatges, tant en auge últimament. Els pelegrins s’embarquen en una recerca espiritual que pot modificar la seva percepció del món i de si mateix. A través de rituals i de la descoberta del sagrat els pelegrins poden trobar una renovada connexió amb la divinitat i un sentit profund de pertinença. En aquest sentit, els espais sagrats, com els santuaris, són llocs propicis per aquesta transformació, sempre que les actituds poc respectuoses no transformin l’ànima o l’esperit d’aquests llocs.

El viatge també ens porta a descobrir capes de la història, la cultura i la identitat dels llocs. El turisme ens ofereix l’oportunitat de descobrir les tradicions, costums i narratives que han anat donant forma a les societats al llarg dels segles. Segons l’ICCROM (Centre internacional per a l’estudi de la preservació i la restauració de béns culturals), la cultura i el patrimoni cultural són elements que poden aportar sentit a la nostra vida. Quan la cultura es redueix a un passatemps recreatiu i no es reconeix el patrimoni com una forma de vida que uneix tant el mitjà de subsistència com la identitat, es perden oportunitats per millorar el sentit i el valor de les nostres vides. El patrimoni cultural té un paper essencial en el benestar físic i mental de cada persona i de la nostra societat en conjunt, fent que la transformació personal i/o col·lectiva es pugui produir, també, des dels diferents àmbits vinculats a la cultura i el patrimoni, com l’art, la música o la literatura.

Finalment, en el context actual també té molt sentit parlar de la transformació a través del contacte amb la naturalesa. La ruptura dels equilibris ecològics accelerada pels models de desenvolupament actuals dona lloc a activitats que tenen com a única finalitat la reconnexió amb la natura i la recerca d’una harmonia interior de l’ésser humà amb ella. La natura i l’entorn transmeten sensació de pau i tranquil·litat interior, fet que ajuda a entendre l’augment de les activitats en el medi natural i, també, de les rutes de pelegrinatge com el Camí de Sant Jaume. Molts dels camins de pelegrinatge i espais sagrats estan en profunda comunió amb la naturalesa i és innegable que els espais naturals comptem amb valors i significats espirituals que, quan el viatger els copsa, el porten a una reconnexió amb el món natural restaurant el nostre vincle amb la naturalesa i alhora, el nostre propi equilibri. De fet, alguns autors com Berger (1969), Tolle (2004) i Nasr (2007) en alerten de que la situació actual d’emergència climàtica no és més que el resultat d’una profunda crisi espiritual en l’ésser humà.

Com es produeix la transformació a través del viatge és el tema que es tractarà en les XII Jornades Universitàries de Turisme Religiós que tindran lloc a Montserrat els dies 11 i 12 de novembre de 2024, en el marc de les activitats previstes per la celebració del Mil·lenari del Monestir de Montserrat. Perquè és important que veiem el turisme més que com un moment de desconnexió, com una oportunitat de (re)connexió, promovent la recerca de l’espiritualitat i la transformació personal i col·lectiva.