FORMACIÓ I COL·LABORACIÓ: CLAUS PER AL FUTUR DEL TURISME

El turisme és un dels motors econòmics i socials del país, i alhora un dels sectors que més ràpidament es transforma. Canvien els mercats, les expectatives dels turistes, les tecnologies, la mobilitat, la normativa, la competència o l’impacte ambiental, entre altres factors, i això fa que el sector s’hagi de replantejar constantment. En aquest escenari, la formació ha de ser clau per seguir avançant i ajudar a millorar el coneixement, la qualitat i la professionalitat del sector turístic..

Ara bé, això té sentit si existeix una relació permanent entre qui aporta aquesta formació i els professionals i entitats del sector turístic. Aquesta relació és bilateral: en el cas de la universitat, aquesta ha d’escoltar, adaptar-se i col·laborar amb el sector a través de pràctiques, projectes amb empreses, docència compartida amb professionals o visites tècniques. També mitjançant una recerca que aporti solucions a necessitats reals, on la divulgació dels resultats a la societat i les aplicacions reals són clau per a aquesta relació de col·laboració.

Però, com he comentat, aquesta relació ha de ser bilateral. Per tal que el turisme sigui una eina transformadora, el sector ha d’assumir el compromís d’incorporar coneixement, innovació i talent. La universitat pot ajudar en aquests aspectes, ja que posseeix coneixement i metodologies que poden permetre incrementar la professionalització i la visió global del sector, així com la seva cultura empresarial. Per tant, és necessària aquesta corresponsabilitat perquè el sector es mantingui líder.

Precisament, la recerca acadèmica dona suport a aquestes afirmacions. Una tesi doctoral recent, centrada en les percepcions d’estudiants i en la visió d’empresaris sobre les competències més rellevants, exposa que el mercat laboral valora especialment habilitats com els idiomes, la comunicació efectiva, la resolució de problemes, la flexibilitat davant els canvis i l’orientació al client. També hi apareixen competències de gestió, economia i dret, finances i el domini de temàtiques com l’anàlisi de dades, l’automatització, la IA aplicada, la reputació online o la ciberseguretat. És a dir, actualment cal saber treballar amb persones, decidir amb criteri i adaptar-se a contextos canviants, on la universitat hi té un gran potencial.

Aquests resultats tenen conseqüències per a la universitat, en la necessitat de reforçar competències transversals, metodologies pràctiques i aprenentatges aplicats. Però també en tenen per al sector, on cal crear espais perquè aquestes competències es puguin exercir de veritat. Com a exemples, podríem parlar de pràctiques de qualitat, itineraris clars de carrera professional, processos de selecció i promoció basats en competències i fomentar una cultura de treball que premiï la millora contínua, fent que s’incrementi la qualitat i millorant la competitivitat davant la intensa competència actual d’altres destinacions.

Hi ha, sens dubte, molts casos d’èxit entre la universitat i el sector turístic. En aquest cas, comento un exemple de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona en referència a la implantació d’un màster internacional, on el sector també ha tingut un paper clau en el seu desenvolupament. El Màster internacional en Gestió Sostenible de Càmpings va ser creat amb una col·laboració molt directa amb el sector i amb altres universitats europees, fet que li dona una clara vocació internacional. Per a la seva creació, es van analitzar competències i habilitats dels gestors de càmpings i es van adaptar metodologies d’innovació docent per millorar l’aprenentatge i el coneixement sobre aquestes competències i habilitats necessàries. Aquesta col·laboració continua en l’actualitat, ja que el territori hi manté un fort vincle a través de pràctiques amb els estudiants, conferències en el marc del màster o visites tècniques a diferents càmpings per conèixer la realitat de la seva gestió.

El futur del turisme no depèn només de la demanda, sinó també de l’oferta, que ha de ser professional, innovadora i amb valor afegit. I aquí, retenir el talent que surt de la universitat, oferint estabilitat i entorns on créixer i aplicar el que s’ha après, és un punt clau. Una destinació de qualitat ha de tenir un talent que s’hi quedi, evolucioni i lideri la millora contínua. Per tal que això sigui possible i tinguem un sector turístic professional, sostenible i competitiu, universitat i sector han d’avançar plegats.