Sorprèn que a hores d’ara una gran part, per no dir la totalitat, de l’empresariat turístic gironí, pronostiqui conseqüències catastròfiques si s’aplica aviat una puja de l’impost d’estades turístiques.
Així ho van manifestar a la roda de premsa del 24 d’abril, passat, amb argumentacions tan falses com la de d’asseverar que el 50% del turisme que arriba (es mou) per Catalunya és català i de l’àrea metropolitana de Barcelona; com si cap dels portaveus tingui la seva pròpia estadística, ni sàpiga la procedència de la seva clientela.
Com si no existís l’Institut Nacional d’estadística, ni l’IDESCAT o el mateix Patronat de Turisme Costa Brava Girona, que van fer publiques el passat mes de febrer, les dades oficials de turistes del 2024, amb un total de 19.940.000 d’estrangers i 5.356.000 de l’estat espanyol.
Els portaveus del turisme gironí, eren pràcticament els mateixos, que el maig del 2013 davant l’anunci de l’aplicació de l’impost d’estades turístiques a Catalunya, van anunciar la ruïna total del sector i la fi del turisme a casa nostra, amb frases tan brillants com: “la gent no vindrà a Catalunya, els francesos es quedaran a la Costa Vermella i els aragonesos aniran a Vinaròs i a la comunitat Valenciana”.
L’any anterior al pronòstic, el 2012 Catalunya havia rebut 14,5 milions de turistes internacionals i el 2013 tot i la simbòlica taxa, en va rebre 15,6 deixant al descobert, la nul.la credibilitat de la declaració, que responia exclusivament a la manca d’una anàlisi rigorosa de preus i dades, i a una desconeixença o desinterès per la realitat turística mundial.
De llavors ençà, amb taxa turística el nombre de visitants internacionals no ha parat de créixer. El darrer any 2024, Catalunya va rebre 19,94 milions de turistes internacionals i enguany, de ben segur, superarà de llarg els 20 milions.
Fa tristor que els portaveus parlin de Girona, però utilitzin dades de Catalunya quan indiquen que el negoci turístic aportà el 12% del PIB, obviant els estudis de la Facultat d’econòmiques de la UdG, encapçalats per la Dra. Anna Garriga, que situa el PIB turístic gironí directe en el 20% i en el cas d’algunes comarques com el Baix Empordà en el 26%.
Presumir de destinació, però desconèixer les dades i falsejar-ne d’altres, es una pobre aportació de crèdit a una activitat la turística que hauria de carregar-se d’autoestima i ser capaç d’incrementar el valor (preu) de la marca i accedir cada any a públics de major capacitat adquisitiva. Uns públics desitjats i reivindicats, tan pel sector públic, com pel privat cada vegada que disposen d’altaveus.
Curiosament a la roda de premsa del sector turístic gironí, no es va esmerçar ni una sola paraula per parlar de turismefòbia, quan seria molt necessari tenir al costat tota aquella gent que la practica.
Una observació seriosa i professional de la realitat, ens diu que no hi ha altre camí que poder incrementar l’impost i que s’hagi de dedicar de manera exclusiva i obligatòria a pagar aquelles despeses que el turisme origina las municipis receptors com son la neteja de platges, els serveis de socorrisme o el reforç de la seguretat ciutadana.
Això ens facilitaria explicar als nostres veïns, que els turistes no només son aportadors de riquesa econòmica, laborals, social i cultural, sinó que son ells qui paguen les despeses del manteniment de places, carrers i platges i nosaltres els residents, els afortunats de gaudir aquests espais, nets i polits, tot l’any.
Martí Sabrià i Deulofeu
Director de la Fundació Jordi Comas Matamala




