LES CASES DE TURISME RURAL

Allotjar-se en cases de turisme rural està de moda. Les tendències actuals de salut i benestar que conviden a cuidar-se a un mateix, a estar en contacte amb la natura, a valorar les petites coses de la vida com pot ser gaudir d’una sobretaula en companyia, son coses a les que els hi estem donant valor.

I a les cases rurals, la gent ha trobat la sortida perfecta per desconnectar del ritme frenètic de la ciutat i re-connectar amb la natura i amb un mateix. El nostre territori té tant valor paisatgístic, cultural i popular que vagis on vagis podràs sentir-te bé, sentir-te acollit.

Cal dir que les experiències rurals com conèixer productors i tastar territori també estan en auge i els allotjaments rurals som el lloc ideal per posar-ho en contacte amb el visitant.

Els establiments de turisme rural ofereixen dues modalitats: la casa rural per habitacions o la casa rural completa. Són establiments que ofereixen de dues a vint places i el clients són tant parelles, com famílies o grup d’amics. A totes elles et rebran persones que estimen i coneixen el territori i és que els propietaris de les cases rurals s’han convertit en els millors prescriptors de l’entorn.
Et parlaran de les activitats, dels productes locals, de la historia d’aquella masia o casa de poble que porta segles en aquell indret i que és digna de ser compartida i que té un valor arquitectònic incalculable.

Parlem de cultura i tradició, de turisme local i d’essència catalana, que es transmet via oral als visitants, que per uns dies podran ser part de la historia d’aquella gent que obre les portes de casa seva. Perquè s’ha de dir, que la gent que regenta un turisme rural, son gent lligada al territori, moltes d’herència familiar, son coneixedors dels valors i dificultats de viure al mon rural i arribaran a ser el vincle del visitant amb aquell indret.

Tanmateix des del sector dels establiments de turisme rural estem preocupats per l’augment dels Habitatges d’Us Turístic (HUT) al medi rural. Des de l’administració no han afavorit les noves creacions d’establiments de turisme rural. L’exigència dels requisits que se’ns demana a nosaltres a desaparegut a la nova figura d’HUTs i entre moltes altres coses, els propietaris no estan obligats a viure al territori. I això desfavoreix molt al mon rural, necessitem gent que cuidi del territori, i no ser vistos com a objecte d’inversió.

Necessitem vida als pobles, facilitats per que la gent que vulgui venir a viure es pugui quedar i treballar al lloc on viu. La vida rural tot i semblar idíl·lica té dificultats i costa arribar als estàndards de comoditats de la població urbana. La cultura arriba a conta gotes, els serveis són ben justos, els desplaçaments són completament necessaris i la xarxa de transport públic és escassa.

Per tant necessitem col·laboració per fixar gent al territori, i si mantenim el turisme rural, aconseguirem que la gent visqui a les cases de pagès i que no es perdi l’essència de obrir les seves portes i comparteixin la seva història.

De la mateixa manera que es parla del consum local per afavorir el territori, per crear economia circular o fins i tot per prevenir incendis, hauríem de fer turisme rural per cuidar i mimar el territori, perquè no només aporta aquella escapada tant necessària per la gent de les ciutats, si no que cuida del paisatge i de la tradició catalana.