L’ésser humà té tendència a créixer davant l’adversitat i potser per això ha estat capaç de superar tragèdies de tota mena i condició al llarg de la història. La més recent i global, com tots sabem, ha estat una pandèmia que ha posat contra les cordes tot el planeta. El turisme, sector resilient per naturalesa, ha estat capaç de redreçar la situació el 2022 i s’ha plantat al 2023 amb la convicció que aquest pot ser també un gran any.

Després d’un segon semestre del 2022 que va resultar francament bo, on el desig de viatjar va impulsar la demanda i les ocupacions turístiques a les principals destinacions de costa i urbans, hem desembocat en un any esperançador en termes generals.

Ni la inflació galopant ni la incertesa que provoca una preocupant guerra al territori europeu estan afectant el comportament de la demanda en una temporada d’hivern francament bona en termes positius per a destinacions com Canàries, Costa del Sol, Catalunya i Llevant. A tot arreu, les xifres del receptiu de turisme pugen emparades per les càlides temperatures d’aquestes regions i la seva atractiva oferta d’oci.

Si fem la mirada cap a la primavera, aquestes apunten cap al mateix camí de consolidació de la recuperació. Balears, Andalusia, Canàries i Catalunya, quatre de les grans comunitats autònomes receptores de turistes tant nacionals com internacionals, corroboren que les vendes van per bon camí. Es respira optimisme. I el mateix es pot afirmar a nivell de les perspectives de subsectors com ara el turisme de golf, el de creuers, l’urbà, compres i gastronomia que es mouen en una tendència clarament alcista.

Una altra dada que dona suport a l’evidència que el vent bufa a favor del turisme és l’excel·lent to del trànsit aeri. Des del setembre i l’octubre, i ja en aquests primers mesos del 2023, s’està incrementant de manera notable el volum de vols operats o previstos. De fet, es constata que és molt a prop de recuperar els nivells del 2019.

És cert que persisteix la tendència entre els viatgers de reservar a última hora davant del dubte del que pogués sobrevenir. I que això complica fer previsions molt traçades a nivell general quant al diagnòstic de cap a quin escenari pot evolucionar el turisme a Espanya aquest 2023. Però el que sí que preval amb rotunditat és l’atractiu de la marca Espanya per a l’imaginari col·lectiu dels turistes, que un any més tornen a triar per a les vacances paradisos espanyols com l’arxipèlag canari, on els mercats britànic i alemany mostren un creixement de l’ordre del 10% respecte al 2019.

Tenint en compte aquest horitzó de bonança, enllumenat pel triomf d’un optimisme que ha estat condició sine qua non per remuntar els dies més grisos de la pandèmia, quan la mobilitat i els viatges van quedar en suspens, podria semblar que no hi ha obstacles insalvables per al turisme ni problemes de greu consideració… Però des de la Mesa del Turismo de España sabem ben bé que la realitat i l’economia són més complexes i, encara que ens acusin d’aigualir la festa, ens sentim obligats a assenyalar quins són els llasts que suportem.

El més pesant, un increment dels preus de les matèries primeres, els aliments i el combustible, que ha inflat els costos operatius del sector en un percentatge que va oscil·lar entre el 25 i el 27% l’any passat. La facturació creix, però la rendibilitat se’n ressent i els comptes d’explotació de les empreses del sector tenen una cara i una creu.

Si a això li sumem les pèrdues acumulades el 2020 i el 2021, l’espasa de Dàmocles dels crèdits concedits en aquests anys i pendents d’amortització, i sobretot l’absència d’un PERTE turístic -perquè el Govern insisteix a negar-nos-ho-, el resultat és un entorn financer força apuntalat.

Insistint en el tema del PERTE per al turisme, la quantia s’hauria de situar a l’entorn dels 12.000 milions d’euros, segons les nostres pròpies estimacions. Amb aquesta pilota d’oxigen i una gestió intel·ligent i transparent dels fons europeus –els Next Generation-, la realitat de fons del sector turístic podria ser una altra. Perquè l’actual s’escuda en una capa exterior enganyosament pròspera respecte a la comptabilitat dura de milers d’empreses.

Finalment, apuntarem un llast més que li pesa al sector turístic i la solució del qual requeriria d’autèntica resolució. Ens referim a les dificultats per captar personal degudament capacitat. El turisme espanyol pateix un gran pla de formació que, a mig i llarg termini, sigui capaç de posar al mercat una força laboral i un talent que garanteixin el lideratge de la nostra marca turística. Un pla que per ser realment eficaç ha de comptar necessàriament amb el consens i la planificació conjunta del sector públic i el privat, i sense el qual ni l’optimisme més gran podrà assegurar el triomf.

Juan Molas

President de la Mesa del Turismo de España

Altres articles que et poden interessar