QUAN S'ACABI LA SEQUERA, TENIM UNA GRAN OPORTUNITAT PER SER MÉS SOSTENIBLES

En l’escenari de neguit general ocasionat per la manca d’aigua, solucions d’emergència com les dessalinitzadores finançades per privats han demostrat com de desesperada és la situació però també han fet palès com de necessària és la unió d’un sector en el moment de reaccionar i prendre part en problemes compartits.

La vigent sequera és un avís més de les onades de canvis que poc a poc s’aniran succeint degut a un fenomen de sobres debatut com és el canvi climàtic. Tot i les darreres pluges, el repte segueix sent majúscul com per esperar que la solució ens vingui únicament del cel. Fora bo doncs, evitar tornar a dilatar en el temps les mesures oportunes per fer front a una amenaça tan lenta com previsible. En definitiva, no fa falta arribar a l’extrem per convenir que calen actuacions decidides per anticipar aquest tipus de problemes i evitar que es faci gran.

Amb l’amenaça de la sequera encara sobre la taula, el sector turístic veu amb angoixa com a l’horitzó es comencen a intuir turbulències medioambientals que poden fer trontollar la relativa estabilitat amb la qual el sector havia après a conviure.

De l’estima pel territori i amb la responsabilitat de preservar el llegat, han començat a aparèixer veus que demanen més voluntat per anticipar-se a aquestes incerteses. És cert que el sector tractor del país progresa en la bona direcció, que la sostenibilitat ja no és un tabú estratègic i que obertament és reconeix com un repte que generalment tothom s’hi mostra a favor.

Des del punt de vista dels auditors i auditores amb anys d’experiència sobre el terreny, es fa necessari unificar i definir quins han de ser els criteris que es fan servir per homologar el compromís d’aquelles empreses que aposten per la millora en sostenibilitat en la seva activitat. La multitud de segells gratuits que no es recolzen en estàndards ni normes internacionals, genera un excés de soroll que desconcerta i confon al client final en el moment de decidir quin establiment escollir.

Fenomens com el green-washing o rentat d’imatge verda, responen a estratègies de mercat que utilizen algunes empreses per aparentar ser més respectuoses amb el medi ambient del que realitat són. La transparència amb la que l’establiment sigui capaç de comunicar els beneficis associats a les accions que dur a terme també tindrà un paper trascendental per avançar en el bon camí.

 

Començar pel principi

 

Les empreses líders en sistemes de sostenibilitat inspiren als seus treballadors i treballadores a implantar millores als seus processos per aconseguir reduir el consums d’aigua, consums elèctrics, la millora en la gestió dels seus residus per posar només uns exemples o ja s’està veient en molts allotjaments turístics que són els mateixos clients qui decideixin si necesiten que se’ls netegi l’habitació durant la seva estada. El rol dels auditors independents és el d’acreditar anualment que aquestes empreses estan aconseguint els objectius periòdics de millora que s’han programat previ un anàlisi previ del seu context i un anàlisis dels seus riscos i oportunitats dins de la seva organització.

En definitiva, cal ser honestos des del punt de vista de les administracions públiques i de les empreses privades del que realment s’està realitzant i crear un pla estratègic per tal de desenvolupar conjuntament un treball en conjunt públic-privat perquè els establiments fagin la feina que demana la normativa europea i que els ajuntaments de cada localitat també apliquin la política europea perquè es comuniqui correctament a la ciutadania i als consumidors finals dels establiments que ens visiten.

 

ODS #12 Consum i producció responsable

 

Quan s’acabi la sequera, seguirem tenint un llarg llistat de deures que caldrà prioritzar amb intel·ligència i amb una visió estratègica a llarg termini. Des de fites més transversals a accions més concretes, els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) donen una bona imatge dels àmbits que tocarà afrontar.

Seguint el mandat del ODS 12, un dels reptes fonamentals serà fomentar patrons de consum i producció sostenibles tot reduint la generació de residus mitjançant el reciclatge i reutilització d’aquests. En altres paraules, potenciar i treballar l’economia circular.

 

Economia circular. Què en diu UE?

 

Un sistema integral de gestió (SIG) és l’eina clau per transformar un residu en una matèria prima i per tant, impulsar l’economia circular. Fins avui, les empreses privades que comercialitzen productes en el mercat Europeu no s’han procupat del què passa el final de vida útil d’aquest producte. Més enllà dels SIGs per envasos de vidre, paper i plàstics, com Ecovidrio o Ecoembes, no hi ha una obligatoriatiat a les empreses productores de responsabilitzar-se del seu producte. És una externalitat negativa, un cost, que no han considerat en els seus processos de finançament, disseny de producte, producció i venta. Consideren que és un cost que la societat, el sector públic, ha de gestionar a través dels impostos públics que fiancien licitacions públiques per la gestió de residus. Per la seva banda, les entitats públiques intenten optimitzar els costos i opten a les solucions menys costoses per no mermar més els pressupostos públics. És per això que les empreses de residus recorren a les solucions menys costoses com els abocadors primer, o la incineració en un segon cas. Aproximadament el 60% de residus acaben en abocadors a Espanya degut el baix cost d’emmagatzemar residus sota terra de forma controlada.

 

Els residus del sector

 

En el conjunt de la indústria turística podríem identificar diferents oportunitats on generar impactes en matèria d’economia circular però cap de tan significativa com en el cas del pilar central del descans dels clients allotjats: el matalàs.

Arribat el moment de canviar un matalàs obsolet, el patró habitual és que el mateix hoteler delegui en el proveïdor la retirada del matalàs desgastat. Sent la indústria turística intensiva en el descans de les persones i cabdal en PIB del país, pot semblar estrany com un residu considerat com a voluminós segueixi sense tenir un procés de revalorització obligatori. Malauradament la gran majoria d’aquests matalassos seran tractats com deixalles genèriques i acabaran col·lapsant la xarxa de deixalleries o plantes recuperadores sovint per motius de falta d’espai físic. El següent pas en el procés serà renunciar a la re-valorització de tots els materials que el composen i incinerar-los.

Cal destacar que el desballestament ordenat i posterior processament d’un matalàs pot aconseguir recuperar el 75% dels seus materials com: poliuretà expandit, làtex, plàstic, llanes, cotó, teixits o ferralla. Tot aquests materials podrien ser reintroduits en processos productius en empreses d’altres sectors.

 

Focus en la captació

 

Per millorar el resultat de la cadena de valor, serà indispensable ordenar el primer pas de tots. Concretament la selecció i classificació del residu en origen per coordinar el transport directament a plantes recuperadores especialitzades.

El canvi de paradigma voldrà doncs molta pedagogia. És aquesta una nova oportunitat perquè el sector contribueixi activament a una economia més sostenible i protegir-se de les incerteses del futur?