A ON VAS?: ELS FESTIVALS MUSICALS COM A IMPULSORS DEL TURISME

La música no només és una forma d’expressió cultural, sinó també una influència poderosa en la manera com les persones es relacionen amb el seu entorn. La història europea reflecteix una profunda connexió entre la música i el viatge. Des dels temps del “Grand Tour” al segle XVIII, on aristòcrates i artistes recorrien les principals ciutats europees per exposar-se a la cultura i les arts, fins a l’era contemporània, on els festivals de música contemporània atrauen multituds internacionals, el continent ha estat un centre de diversitat musical i cultural.

Avui dia, el viatge s’ha consolidat com un dret social inalienable, en un context de creixent multiculturalitat i internacionalització. Aquesta tendència busca enriquir tant els coneixements com les experiències dels viatgers, contribuint a la sostenibilitat tant social com econòmica. No obstant això, la diversitat cultural que els turistes experimenten dificulta la definició precisa del concepte de turisme cultural.

La definició més acceptada del turisme cultural considera tots els moviments de persones que satisfan la necessitat humana de diversitat i que tendeixen a elevar el nivell cultural de l’individu, produint nous coneixements, experiències i intercanvis. Tot i això, aquesta definició esdevé massa ampla en un món marcat per la híper-segmentació i la globalització. Una visió més holística podria considerar els moviments de persones que cerquen diversitat cultural per ampliar els seus coneixements i enriquir les seves experiències.

En el panorama actual, s’observa una transició notable des d’un model on les empreses simplement ofereixen productes als consumidors cap a un enfocament més col·laboratiu entre productors i turistes. Aquest canvi ha estat impulsat per les possibilitats que ofereix la hiper-connectivitat, permetent als residents locals convertir-se en productors turístics, fins i tot d’experiències, mentre que els mateixos turistes esdevenen generadors de contingut per a altres viatgers.

L’ampli ventall d’experiències culturals disponible a Europa exemplifica aquest fenomen. Des de les antigues rutes de la seda fins als monuments històrics impressionants, passant pels paisatges naturals influïts per la cultura local i els festivals que ressonen amb la música i la dansa, el continent s’ha convertit en un mosaic de diversitat cultural per als viatgers contemporanis.

Durant segles, ciutats com Viena, Salzburg, Leipzig i Praga han estat llocs de peregrinació per als amants de la música clàssica, amb les seves històries profundament entrelligades amb compositors com Mozart, Beethoven, Bach i Dvořák. Aquests destins han mantingut la seva atracció al llarg del temps, oferint als visitants la possibilitat de submergir-se en la rica herència musical europea.

Un dels grans atractius del turisme musical a Europa són les seves ciutats icòniques, conegudes per la seva rica història musical i la seva escena contemporània. Viena, la capital mundial de la música clàssica, ofereix una experiència incomparable amb els seus monuments emblemàtics com el Wiener Musikverein i l’Ópera Estatal. Salzburg, la ciutat natal de Mozart, és un altre destí essencial, amb la Mozarteum Foundation com a centre d’activitat musical. Leipzig, com a lloc de naixement de Bach, ofereix als visitants una experiència autèntica amb el Museu Bach i el Bachfest Leipzig. A Praga, la rica tradició musical s’uneix amb una arquitectura espectacular, amb l’Orquestra Filharmònica Txeca i el Teatre Nacional com a punts destacats.

En el context del turisme actual, els festivals musicals s’han convertit en una atracció clau per a molts viatgers, especialment per als joves que busquen una experiència completa que vagi més enllà dels propis espectacles musicals. Aquests esdeveniments ofereixen l’oportunitat de conèixer noves cultures, explorar llocs emblemàtics i interactuar amb la comunitat local.

Tot i que aquest tipus de turisme ha experimentat un notable creixement en els últims anys, la recerca en aquest àmbit no ha acompanyat aquesta dinàmica. Aquesta manca de recerca s’atribueix, en part, a la gran diversitat cultural que els turistes consumeixen, fet que dificulta una definició precisa del turisme cultural.

El turisme musical a Europa ha evolucionat cap a una experiència cultural enriquidora que atrau viatgers de tot el món. Els festivals de música han emergit com a motors principals d’aquesta forma de turisme. Des del prestigiós Glastonbury al Regne Unit fins als més especialitzats com el Tomorrowland a Bèlgica, el continent ofereix una àmplia gamma d’opcions per a tots els gustos i estils musicals. A més de l’atractiu de les actuacions en directe, els festivals proporcionen una plataforma per als artistes emergents i locals, contribuint a la diversitat cultural i musical.

La influència dels festivals musicals en el turisme europeu també es reflecteix en l’èxit dels esdeveniments que han sabut trobar el reconeixement i singularitat, com el Festival d’Aix-en-Provence, que ha demostrat un creixement intel·ligent i un discurs artístic coherent. Aquest festival s’ha destacat més enllà dels festivals històrics com Salzburg, Lucerna i Verbier, consolidant-se com una cita ineludible per als amants de la música i les arts escèniques.

A Barcelona, per exemple, festivals com el Primavera Sound o el Sónar han registrat xifres de negoci excel·lents durant la darrera dècada. Aquests esdeveniments han incorporat espais per al diàleg i la consciència social, demostrant que no només són escenaris musicals, sinó també llocs d’intercanvi cultural. A més, iniciatives com el Primavera Pro i el Sónar+D han potenciat la reflexió, el coneixement, el debat i el networking en el sector musical.

A més dels grans festivals internacionals, els esdeveniments locals, com els festivals de música a la costa brava de Girona, també són part essencial de l’oferta cultural d’Europa.

És important reconèixer que els “turistes musicals” no només són espectadors passius, sinó que també són consumidors actius de tots els aspectes del turisme, des de l’allotjament fins als productes i serveis locals buscant altres activitats recreatives i de consum, com ara la gastronomia local i les experiències d’oci. Aquesta interacció entre la música i el turisme ha existit històricament, des de les competicions de bandes de música fins als clubs de jazz, demostrant la capacitat de la música per influir en els patrons de viatge i fomentar la interconnexió cultural global.

El turisme musical té un impacte significatiu en l’economia i la societat europees, generant ingressos per als sectors de l’hostaleria, el transport i el comerç local. A més, fomenta la cohesió social i cultural, reunint persones de diferents països i cultures al voltant de la seva passió compartida per la música.

Altres invents contemporanis d’innovació en el turisme musical són fórmules com el “Barcelona Obertura Spring Festival”, que aglutina les programacions de les diverses institucions musicals de Barcelona durant la primavera sota un mateix objectiu i plataforma per promoure l’escena musical de la ciutat durant la primavera.

Els festivals musicals són, sens dubte, un dels grans atractius per als viatgers, atrets per la diversitat cultural i les experiències úniques que ofereixen. Entendre els impactes econòmics i socials d’aquests esdeveniments és essencial, ja que formen part del turisme cultural i contribueixen significativament a l’economia local. Tot i els desafiaments, com la congestió del trànsit i la saturació dels serveis locals, els festivals continuen contribuint positivament al desenvolupament social i econòmic de les comunitats on es celebren.

Tot i els evidents beneficis, el turisme musical també planteja alguns reptes. L’impacte ambiental dels grans esdeveniments, incloent-hi la gestió de residus i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, és una preocupació creixent. A més, la massificació dels festivals pot tenir repercussions negatives sobre les comunitats locals, com l’increment del soroll i la pèrdua d’identitat cultural.

Els festivals musicals tenen un impacte significatiu en la estacionalitat del turisme, que es manifesta en concentracions de fluxos turístics en períodes específics de l’any, generant pics d’activitat. Aquest fenomen requereix una diversificació de les ofertes turístiques i la implementació de noves estratègies. En aquest sentit, els esdeveniments planificats, com els festivals musicals, poden contribuir a mitigar aquest problema i els seus efectes negatius. Les autoritats públiques poden organitzar aquests esdeveniments per atraure turistes i contrarestar els efectes de l’estacionalitat.

A més, la estacionalitat està estretament relacionada amb els canvis climàtics regulars al llarg de l’any, incloent-hi la temperatura, la pluja, la neu i l’exposició solar. La dependència de l’activitat turística d’aquests factors climàtics resulta en una oferta turística restringida a determinades temporades, creant cicles d’alta i baixa productivitat que poden afectar negativament el desenvolupament sostenible del turisme. Hi ha altres exemples que demostren la desestacionalització del turisme musical, com el Festival d’Ambronay a França. Aquest festival ha aconseguit reforçar el seu discurs patrimonial, convertint-se en una destinació atractiva durant tot l’any, no només durant la temporada de festivals estivals.

Per abordar aquests reptes, s’estan implementant diverses mesures, com ara l’ús de tecnologies verdes en els esdeveniments, la promoció del turisme responsable i la col·laboració amb les comunitats locals per mitigar els impactes negatius. Al mateix temps, hi ha oportunitats per a la innovació i el creixement sostenible en el sector, incloent-hi l’ús de la intel·ligència artificial per millorar l’experiència dels visitants i la creació de programes educatius per fomentar la relació entre la música i el turisme. Caldrà veure com es gestionen aquestes bones pràctiques per assegurar que es mantingui un equilibri entre el desenvolupament del turisme musical i el respecte pel medi ambient i les comunitats locals.