Lliurats els Premis T 2021

El lliurament dels guardons es va fer, el 23 d’abril, coincidint amb la celebració del VIII Memorial Jordi Comas, un acte que, per respectar les restriccions vigents, es va fer amb aforament limitat i retransmès en streaming a través del Canal de YouTube de la mateixa fundació. Posteriorment, es va poder seguir en diferit per Televisió Costa Brava.

La Fundació Jordi Comas Matamala va instaurar l’any 2017 els Premis T de Turisme, amb el propòsit de donar relleu a aquelles persones o iniciatives que hagin destacat i excel·lit en el sector turístic, des de diferents àmbits i de forma transversal.

Aquest any l’entitat ha volgut reconèixer la trajectòria del xef i gerent del Motel, Josep Subirós, a qui el periodista Jordi Bosch i Molinet, patró de la Fundació Jordi Comas, va qualificar com “el cuiner més atrevit dels conservadors i que, quan ha calgut, també ha sabut ser el més conservador dels rupturistes, sempre tenint present la identitat del producte amb el territori, el respecte per al comensal i per la cuina estacional”. Josep Subirós va agrair el premi i va admetre que “hem passat un any molt dolent; esperem que no torni a passar i desitjo que tot plegat ens serveixi de lliçó per saber afrontar les coses amb serenitat, per innovar i apostar encara més per l’hospitalitat. Hem de saber cuidar els nostres clients, siguin d’on siguin, perquè quan se’n vagin parlin bé de nosaltres“.

La Fundació Jordi Comas ha concedit també un Premi T a Xavier Sala, Xevi il·lusionista, per la seva trajectòria professional de més de 60 anys. Durant l’acte el periodista Lluís Falgàs, patró de la Fundació Jordi Comas, el va definir com “un català universal” que, durant tot aquest temps i sense renunciar als seus orígens de Santa Cristina d’Aro, “ha portat el nom de la Costa Brava arreu del món, fent màgia, creant expectació i generant emoció entre el públic”. Falgàs també va destacar el llegat que suposa la Casa Màgica – El Gran Museu de la Màgia, de Santa Cristina d’Aro, que és tot un referent internacional.

L’il·lusionista va rebre el guardó visiblement emocionat. Va explicar que “sempre que he rebut un premi ha estat per mi una satisfacció i motiu d’alegria però avui, a més, sento una gran emoció perquè aquest reconeixement me’l fa una fundació que porta el nom de qui va ser un entranyable amic meu”.

La Fundació Jordi Comas Matamala va lliurar, també, un Premi T al socioecòleg, Ramon Folch, doctor en biologia, de qui Maria Abellanet, CEO del CETT i patrona de la Fundació Jordi Comas, va destacar que “és un gran coneixedor i divulgador del món que ens envolta fins al punt d’haver-se inventat la paraula socioecòleg per explicar que, del que en realitat s’ocupa és de transferir el seu coneixement de l’ecologia a la societat per trobar-hi una utilitat en la gestió; és a dir va molt més enllà de la condició de divulgador per convertir-se en educador”. Ramon Folch va agrair aquest reconeixement de la fundació “em sento molt honorat” i va aprofitar l’acte per alertar que “tot aquest trasbals que estem vivint (la pandèmia) està estretament lligat a la insostenibilitat de l’actual model de producció i de consum”. Folch va reclamar a les administracions i al sector turístic “un exercici de responsabilitat i la necessitat de fer servir la imaginació”. En aquest sentit va afegir que “hem viscut massa temps de la fantasia i és hora d’implantar un model sostenible, basat en la imaginació, en la creativitat i la il·lusió per un futur que, per fer-lo possible, ha de ser diferent a un passat que ja no es pot projectar més cap endavant”.

Durant l’acte, la fundació va lliurar un nou guardó, el Premi T 3 Pioners, que a partir d’ara entregarà anualment i que s’ha concebut com un reconeixement a aquelles persones, empreses o institucions que, des de qualsevol àmbit, hagin estat precursores del fenomen turístic, en el sentit més ampli.

La creació d’aquest premi s’emmarca en el conveni de col·laboració impulsat per les Fundacions Climent Guitart, CETT i Jordi Comas. Amb aquest guardó es pretén posar en valor la visió comuna d’aquests tres pioners del turisme a Catalunya que van ser Climent Guitart, Gaspar Espuña i Jordi Comas.

En aquesta primera edició, el Premi T 3 Pioners el varen rebre el matrimoni format per Baltasar Parera Coll i Adelina Sanglas Gispert, promotors turístics i impulsors del Golf de Pals, el primer camp que es va crear a la Costa Brava, entre altres.

L’empresari Baltasar Parera Sanglas, fill dels guardonats, va definir als seus pares com “un matrimoni emprenedor, amant de la família i de l’empresa, per aquest ordre, com un mitjà per millorar la societat i l’entorn”. I va afegir que “l’Adelina i en Baltasar han estat pioners, integradors, per emprendre en solitari o, en associar-se amb d’altres, per arribar mes lluny”. Va posar com a exemple “l’acord pioner amb Felip Puig, quan era conseller de la Generalitat, a principis del 2000, per fer la gestió privada del Espai Natural les Basses d’En Coll. Un exemple de com un privat pot gestionar un espai natural protegit. Qui millor que la propietat tindrà cura del entorn si es marquen uns acords”, va sentenciar. En nom dels dos premiats, Baltasar Parera Coll va agrair el premi “em fa molta il·lusió” i, visiblement emocionat, va recordar que anteriorment ha rebut altres guardons i que aquest “li cedeixo tot a l’Adelina”. Baltasar Parera Coll va recordar l’aventura que va suposar la construcció i posada en funcionament de l’Hotel La Costa de Pals, i la implicació de la seva esposa en aquest projecte, “sobretot quan s’hi va haver de posar al capdavant arran de la mort en accident de la persona que se n’havia de fer càrrec com a director”.

L’acte el va cloure el President de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Miquel Noguer. En el seu parlament va apel·lar a l’exemple de l’empresari turístic Jordi Comas “per reforçar la unitat del sector, mantenir el lideratge i iniciar nous camins cap al model turístic sostenible a què s’aspira per al futur immediat de les comarques gironines”.
Els Premis T es varen concedir en la seva primera edició, l’any 2017, a Ramon Boixadós, president de la Fundació Gala i Salvador Dalí; Eugeni Llos, pioner dels viatges turístics organitzats a la Costa Brava i Elsa Peretti, dissenyadora d’alta joieria.

En la seva segona edició, l’any 2018, els premis se’ls varen emportar el mecenes Antoni Vila Casas; els empresaris Jordi Grau i Maria Dolors Segarra, de Vins i Licors Grau de Palafrugell i el dinamitzador cultural i impulsor del Festival de Torroella de Montgrí i del Festival de Músiques Religioses de Girona, Josep Lloret. En la seva tercera edició, l’any 2019, la fundació va concedir els Premis T a la baronessa Carmen Thyssen, al catedràtic emèrit d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Cals i al restaurador Eduard Gascons, del restaurant Els Tinars.

Fundació Jordi Comas Matamala

La Fundació Jordi Comas Matamala, creada l’any 2015, actua com a marc de pensament i d’interpretació del turisme, subratllant-ne el caràcter transversal d’aquest motor essencial per l’economia del nostre país. La Fundació compta amb suport de la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de Turisme; de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona; de CaixaBank i de la Fundació “la Caixa”; de les estacions de la Molina, Vall de Núria i Vallter 2000 i dels Ajuntaments de Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.

 

 


Salvador Anton Clavé: «L’estat de debat permanent sobre la Costa Brava és el que la permet avançar i avançar»

Salvador Anton Clavé, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili i director del Departament d’Innovació Turística d’Eurecat, ha estat el protagonista d’una nova Tribuna de la Fundació Jordi Comas, que en comptes del format presencial tradicional amb una ponència al S’Agaró Hotel, s’ha estrenat aquest dijhous 17 de desembre en un nou format d’entrevista retransmesa en directe pels canals de Facebook i YouTube de la fundació i per TV Costa Brava.

La Tribuna portava per títol: Estratègies de futur per al sector turístic de la Costa Brava, el Pirineu de Girona i Catalunya. Durant l’acte, conduit pel periodista Josep Puigbó, l’expert s’ha mostrat convençut que el sector superarà a mig termini l’actual crisi sanitària, en sortirà reforçat i transformat i comptarà amb major diversitat i capacitat de catalització d’altres sectors d’activitat. Ha plantejat, també, que és difícil pronosticar quan s’haurà normalitzat la situació, tenint en compte les incerteses que planen en relació a l’evolució de la pandèmia i els seus efectes sobre l’economia en general.

El catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili i director del Departament d’Innovació Turística d’Eurecat, ha destacat com a element positiu la “diversitat d’opinions” que existeix i que provoca que de forma permanent hi hagi un estat de debat sobre cap on ha d’anar la Costa Brava. Segons ell, és important tenir una visió clara de la funcionalitat del turisme a la societat d’acollida, per intentar aconseguir el màxim consens social de cara a poder fer una planificació adequada i convertir la destinació en allò que volen en permanent diàleg, els diferents actors implicats.

En aquest sentit, l’expert creu que un dels aspectes que no cal perdre de vista és fins a quin punt el territori està disposat a acceptar un determinat volum d’activitat, en funció de la seva identitat i de les seves característiques funcionals, ambientals i paisatgístiques. I ha afegit, també, que cal tenir en compte que la societat canvia i que pot tenir preferències diferents amb el pas del temps.

Per a sintetitzar les perspectives de futur de la situació que estem vivint, Salvador Anton Clavé també ha comentat que d’identificar el turisme amb les tradicionals tres “s” que l’han definit durant dècades al nostre país –sun, sea and sand-, experts independents i organismes de turisme estan posant de manifest i generalitzant la idea que el futur del turisme passa per unes altres tres “s”, que són les de sustainability (sostenibilitat), smart (intel•ligent) i safe (segur). Si bé reconeix que les dues primeres ja estaven en marxa i la Covid-19 el que ha fet és accelerar-les, la seguretat s’ha convertit, arran de la pandèmia, en una exigència. Tots tres són factors que cada vegada tindran més en compte els turistes a l’hora de prendre decisions sobre les seves vacances.

L’acte, patrocinat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona i la Diputació de Girona, també ha comptat amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, de CaixaBank, dels ajuntaments de Castell- Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols i amb la col•laboració de les estacions de muntanya de La Molina, Vall de Núria i Vallter 2000, del CETT i TV Costa Brava.


Jornada per analitzar els efectes de l'actual pandèmia sobre el sector turístic i analitzar els reptes que planteja

 

La Fundació Jordi Comas Matamala i l’Agència Catalana de Turisme organitzen, conjuntament, el proper 13 de novembre la jornada Nous escenaris per al turisme. Reflexions i reptes. L’acte tindrà lloc a l’Espai Caixa, de la plaça Poeta Marquina de Girona i es podrà seguir en streaming a través de la web i el Facebook de la fundació i per TV Costa Brava.

La jornada pretén debatre sobre els efectes que està tenint l’actual pandèmia en la societat i en especial sobre el sector turístic, un dels motors econòmics de la demarcació i un dels més castigats per les restriccions que s’apliquen.

Durant aquesta jornada, a part de reflexionar al voltant de les repercussions que ha tingut i té la pandèmia, es vol analitzar quins escenaris de futur es plantegen per al sector i quines pautes hauran de tenir en compte els diferents agents implicats.

La jornada, patrocinada per l’Obra Social de “la Caixa”, la Diputació de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona i els Ajuntaments de Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, s’estructura en dues taules d’anàlisi i debat, i una ponència.

En la primera taula, que porta per títol Com ens està canviant la vida. Quatre mirades sobre el futur, quatre experts reflexionaran sobre la incidència de la Covid-19 en l’àmbit sanitari, en l’economia, en l’àmbit laboral i en els nostres hàbits socials. Hi participaran el metge i científic Sr. Salvador Macip, autor del llibre Les grans pandèmies modernes (La Campana), entre altres; l’economista Sr. Anton Costas, catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona i expresident del Cercle d’Economia, la coach i experta en recursos humans i el món del treball, Sra. Joana Frigolé i el sociòleg i expert en comunicació Sr. Sebastià Serrano.

Durant la jornada, l’actual responsable d’Hotels & Tourism de la direcció de Catalunya de CaixaBank, Sr. Albert Pascual presentarà la ponència Impacte de la Covid-19 i perspectives a mig termini en el sector turístic, que a més de radiografiar els efectes que ha tingut en aquest àmbit econòmoc a nivell de l’Estat, aportarà una visió a partir de dades reals de la situació que s’ha viscut a la Costa Brava aquests darrers mesos.

En una taula posterior, titulada El turisme que vindrà. Nous escenaris, la jornada analitzarà i reflexionarà sobre els canvis que arriben en la forma de fer vacances, de viatjar, en l’allotjament i en l’oci, entre altres. Ho farà a partir de les intervencions del Sr. Santiago García-Nieto, president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (CONFECAT); la Sra. Marian Muro, amb una àmplia experiència en el sector i actual directora de Turisme de Barcelona; la Sra. Anna Garriga, degana Facultat Econòmiques Universitat de Girona i membre del grup d’experts Catalunya 2022, que ha creat la Generalitat per dissenyar la sortida de la crisi; el Sr. Ignacio de las Cuevas, gerent del Centre d’Excel•lència en Innovació Turística i Director d’Operacions del Departament d’Innovació Turística d’Eurecat; la vicepresidenta de Costa Brava Verd Hotels, la Sra. Irene Elías, el Sr. Daniel Marco, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat; i el Sr. Jaume Dulsat, vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i alcalde de Lloret de Mar.

Descarregar Programa Fundació Jordi Comas def dia 13

L’acte és gratuït, però cal inscriure’s prèviament. Es pot fer clicant aquí


Vídeo resum de la jornada: L'anàlisi de dades, clau de l'èxit

Us oferim un vídeo resum de la 4ª edició de les Jornades sobre Turisme i Societat. L’anàlisi de dades, clau de l’èxit celebrada al CaixaForum Girona el dia 15 de novembre de 2019


Les jornades “Turisme i Societat” conclouen que el sector ha d’afrontar sense por l’ús de les dades i posen de manifest que el turisme a la Costa Brava representa el 20% del PIB

Lea quarta edició de les Jornades sobre Turisme i Societat, organitzades per la Fundació Jordi Comas i l’Agència Catalana de Turisme, s’han celebrat aquest divendres 15 de novembre. Han reunit prop d’un centenar de persones en el Caixa Fòrum Girona. La inauguració ha anat a càrrec de la secretària general del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Marta Felip, la presidenta de la Fundació Jordi Comas, Carme Hospital i la directora de Banca Institucions Girona de Caixabank, Gemma Batlle.

El pes del turisme a la Costa Brava és del 20%

Ho ha desvetllat Anna Garriga, investigadora principal del Grup de Transferència de Coneixement en Economia i Empresa de la Universitat de Girona, i degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG. La ponent, que ha estat la primera en intervenir, ha destacat que el sector turístic a Catalunya ha esdevingut clau durant el període de crisi econòmica 2008-2014. Segons Anna Garriga ha tingut un comportament contra cíclic, és a dir, quan l’activitat dels altres sectors econòmics queia, el sector serveis no només mantenia la seva activitat sinó que creixia. Per a tenir una referència de la importància econòmica del turisme a les comarques de la Costa Brava, cal pensar que un 20% és el mateix pes que té el sector industrial a nivell català. L’evolució econòmica del sector turístic de la Costa Brava és molt positiva, ha millorat el percentatge d’ocupació hotelera i, per exemple, la facturació mitjana per habitació ocupada des del 2010 ençà ha augmentat pràcticament un 30%. Ara bé, els principals indicadors de seguiment mostren que encara hi ha marge de millora per augmentar la rendibilitat del sector.

 

Increment de la despesa diària per turista

En la segona ponència de les Jornades, titulada Anàlisi sectorial de la indústria turística: situació i perspectives. Cap a un sector més sostenible i de major qualitat, Albert Pascual, responsable d’Hotels & Tourism de CaixaBank ha destacat l’increment de places hoteleres que ha tingut Catalunya en els darrers 12 anys. Ha revelat que les que més han pujat són les de 4 i 5 estrelles que, en conjunt, han augmentat un 73%. Tot això ha provocat l’arribada de turisme de major qualitat i un increment major de la despesa diària, molt per sobre de la mitjana espanyola.

Pascual s’ha centrat l’anàlisi de la demanda i l’oferta del sector així com la comparativa de rendibilitat entre les diferents zones turístiques d’arreu de l’Estat. I ha posat diferents exemples de la importància del tractament del Big Data per a prendre decisions. Entre les dades destacables de la ponència ha citat l’increment en pernoctacions que ha tingut la Costa Brava i que representen ja el 20% de les totals de Catalunya. Concretament de gener a setembre, les pernoctacions al litoral gironí han tingut un creixement del 2,3%, fet que ha situat la Costa Brava entre les 6 primeres zones turístiques de l’Estat, per sobre d’altres com Costa Daurada o Eivissa i Formentera que han patit fins al setembre una davallada.

 

A més, Albert Pascual ha assegurat que s’està confirmant el canvi de cicle i que bona prova d’això, és que el creixement de l’arribada de turistes està per sota de l’increment de la despesa que fan aquests. Pel que fa a la rendibilitat, ha remarcat que Catalunya és el destí amb un major increment del ADR (preu mig habitació venuda) i RevPAR (ingrés per habitació disponible) durant els primers 8 mesos de l’any. Finalment ha exposat diferents exemples que ens dona el Big Data de que disposa CaixaBank respecte la despesa turística tant d’origen internacional com domèstic.

Ha analitzat que el turisme domèstic té un pes major en la part sud de la Costa Brava versus el nord del litoral gironí on la despesa internacional pren més rellevància.

També pel que fa al comportament de la despesa turística, ha ressaltat que s’ha vist força ressentida respecte dades de la passada temporada, tenint un millor comportament en la part central-sud de la costa.

Podeu descarregar-vos aquí la Ponència Albert Pascual – Fundació Jordi Comas

 

Mancances en la credibilitat i la gestió dels preus als webs dels allotjaments

Durant la jornada, també, s’ha presentat un estudi capdavanter elaborat pel CETT, centre universitari de referència de Turisme, Hoteleria i Gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Fundació Jordi Comas i el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, sobre l’ús del màrqueting digital en el sector de l’allotjament turístic a Catalunya.

L’estudi, liderat per la Dra. Maria Abellanet, CEO del CETT, el Dr. Oriol Anguera-Torrell, director del Grup de Recerca en Allotjaments Turístics i Restauració CETT-UB i la investigadora i professora de màrqueting digital, Claudia Langer, ha tingut en consideració prop de 1.500 establiments i ha fet un seguiment de factors clau en la generació de les experiències de l’usuari com la usabilitat, la credibilitat, el posicionament als cercadors o l’accessibilitat dels webs.

La investigació, que ha tingut en compte els hotels, les pensions, els aparthotels, els càmpings, els allotjaments de turisme rural i els habitatges d’ús turístic (HUT), ha detectat mancances en aspectes com la interacció a temps real amb l’usuari, la incorporació del comerç electrònic, el canvi de preu en el procés de compra o la seguretat dels llocs web dels establiments.

Així mateix, també s’han analitzat les actuacions a les xarxes socials i als principals canals de distribució.

Oriol Anguera-Torrell ha destacat que la importància d’aquest estudi rau en el fet que “ens mostra quin és el panorama actual en aquest sector a Catalunya i ens permet identificar quins són els punts febles per tal de generar estratègies d’aplicació de les eines de màrqueting digital”. Segons ha pogut concloure aquesta anàlisi, els allotjaments de turisme rural són els que menys han implementat, encara, el sistema d’e-commerce o venda online, mentre que els hotels i els HUT són els que millor integren elements que els atorguen credibilitat a través, per exemple, d’una imatge web més professional, els certificats o les ressenyes.

Pel que fa a l’ús dels idiomes, l’estudi assenyala que els hotels i els càmpings són els que millor integren com a mínim quatre idiomes i, aquests últims són, a més, la tipologia d’establiment que fa un ús més òptim del català en els seus canals digitals.

En relació amb l’ús de les xarxes socials per connectar amb els clients, els càmpings i els habitatges d’ús turístic són els més presents en aquests canals. Per la seva banda, s’ha detectat una baixa presència de les pensions i els aparthotels en xarxes com Facebook, Twitter o Instagram.

Finalment, en referència amb l’ús d’OTAs (agències de viatge online), les plataformes Booking.com i Agoda són les més emprades pels allotjaments catalans. Mentre que, quant als metacercadors, el de Google (Google Hotel Ads) és el més utilitzat, per davant de competidors com Tripadvisor, Kayak o Trivago.

Podeu descarregar-vos aquí l’Estudi marqueting digital allotjaments turistics 2019

 

Què busca el client? Utilitzar Big Data per saber-ho

Durant la jornada també ha intervingut el director de Telefónica Empresas a Catalunya, Enrique Santiago que ha parlat sobre Big Data & IA per al sector hoteler. Santiago ha destacat la necessitat que el canvi digital s’afronti sense por per part de les empreses del sector turístic. El director de Telefónica Empresas a Catalunya ha assegurat que només un 40% de les empreses turístiques implementen eines digitals, el que demostra que cal un canvi de mentalitat al sector.

Santiago ha remarcat que a finals del segle XX la vida mitjana d’una empresa era de 65 anys. Avui en dia es de menys de 15 anys. Telefónica compleix enguany 95 anys de vida i ha hagut de treballar constantment en el món del canvi i de la innovació. Fruit d’aquest evolució, Telefonica crea LUCA, que és la unitat de dades del Grup Telefónica que té la missió d’ajudar a les corporacions a entendre i extraure el màxim valor de los dades. Amb més de 200 projectes desplegats de manera internacional, LUCA acompanya a les organitzacions a la seva transformació digital, a través d’un equip multidisciplinar especialitzat en Big Data, Analítica Avançada i Intel·ligència Artificial.

Per a Santiago, aquestes noves eines tenen una gran utilitat en el camp del turisme i l’hostaleria. Els grans reptes amb els que s’enfronten les empreses hoteleres son l’augment de la competència, amb la incorporació de nous players, l’increment de les expectatives dels clients, l’augment del tràfic de les OTA (Agències de Viatges On line) i l’omnicanalitat.

Per fer front a aquests reptes, Enrique Santiago ha explicat que compten amb noves eines com el Big Data que ens ajuda personalitzar l’oferta i l’experiència del client, l’IoT (Internet de les coses) que ens ajuda amb la sensorització del elements físics, la Intel·ligència Artificial i els chatbots i la Realitat Virtual. El directiu ha assegurat que Telefónica es converteix en el millor partner per dur a terme aquesta transformació ja que uneix la seva capacitat en el món de les telecomunicacions amb l’experiència viscuda en primera persona.

Ètica i tecnologia. On són els límits?

La següent intervenció ha anat a càrrec de Joan Manel del Pozo, professor emèrit i síndic de la UdG, que ha reflexionat sobre l’ética i la tecnologia i sobre els límits de de l’ús de les dades. Del Pozo ha considerat necessari tenir clars els límits ètics per saber-ne fer ús. Ha recordat que en l’ètica hi ha un component social i personal i que no s’ha de considerar una imposició sinó una necessitat que tenim per fer-nos millors i que reconeixent els límits ens permetrà ajustar-nos a les nostres possibilitats.

El filòsof ha explicat que en relació al Bid Data hi ha un conjunt de valors que han d’estar protegits com la intimitat, la privacitat, l’honor i la imatge pròpia, la seguretat que ens garanteixi el dret a viure amb confiança, la llibertat, el dret a la informació, a la mort digital i ha d’afavorir que la competitivitat estigui basada en un competència en igualtat d’oportunitats.

Taula de reflexió: Com ens ajuden les dades a afrontar la velocitat dels canvis?

Enrique Santiago director de Telefonica Empresas a Catalunya i Joan Manuel Del Pozo, de la UdG, han participat també a la taula rodona moderada pel periodista Josep Puigbó, a la que s’han sumat Isabel Galobardes, presidenta de la sectorial de turisme de PIMEC i el doctor Oriol Anguera-Torrell, director del grup de recerca en Allotjaments Turístics i Restauració del CETT-UB.

A la taula s’han expressat els dubtes sobre la confidencialitat i també sobre la compartició de les dades entre les empreses tecnològiques i el sector hoteler. Una de les principals preocupacions també ha estat la seguretat en el món d’Internet així com els cobraments segurs.

Conclusions

Pel que fa a les conclusions de la jornada, Martí Sabrià, gerent del Grup Costa Brava Centre i patró de la fundació Jordi Comas, ha destacat que la Costa Brava està per sobre de la mitjana que surt a l’estadística i va reivindicar que el turisme mereix més recursos perquè és un gran aportador de riquesa cap al territori, després que s’hagi demostrat que significa un 20% del PIB de la Costa Brava.

També ha posat de relleu que l’anàlisi de dades permet esperonar l’empresa petita cap a la millor, ja que només la versió del client al check out no és suficient. A més, ha afegit que malgrat que en el món digital, Catalunya està millor que la mitjana de l’Estat espanyol, encara queda molta feina per fer i que té una certa correlació amb un sector que encara té un gran marge de millora de la rendibilitat.

Per Martí Sabrià, ha estat remarcable la idea de l’encriptació dels cobraments segurs i “hauríem de ser molts conscients”. També ha agafat el repte de Joan Manuel Del Pozo i de la mateixa manera que els hotelers donen la cara davant del client i també per ser responsables amb l’ètica de la gestió de les dades. El relator de les conclusions de les jornades ha citat el premi Cervantes Joan Margarit per concloure que “per tenir hotel, cal guanyar la guerra de les dades”.

El president de la Diputació de Girona i president del Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona, Miquel Noguer, ha clos l’acte recordant la importància que tenen les dades i el seu anàlisi que permet també als polítics prendre decisions no només en base a percepcions si no també a realitats. Ha explicat que això, per exemple, ajuda a decidir en quins llocs fer promoció de l’oferta turística de les comarques de Girona.

Noguer ha agraït el treball de la Fundació Jordi Comas per contribuir a repensar el turisme a les comarques gironines.