Salvador Anton Clavé: «L’estat de debat permanent sobre la Costa Brava és el que la permet avançar i avançar»
Salvador Anton Clavé, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili i director del Departament d’Innovació Turística d’Eurecat, ha estat el protagonista d’una nova Tribuna de la Fundació Jordi Comas, que en comptes del format presencial tradicional amb una ponència al S’Agaró Hotel, s’ha estrenat aquest dijhous 17 de desembre en un nou format d’entrevista retransmesa en directe pels canals de Facebook i YouTube de la fundació i per TV Costa Brava.
La Tribuna portava per títol: Estratègies de futur per al sector turístic de la Costa Brava, el Pirineu de Girona i Catalunya. Durant l’acte, conduit pel periodista Josep Puigbó, l’expert s’ha mostrat convençut que el sector superarà a mig termini l’actual crisi sanitària, en sortirà reforçat i transformat i comptarà amb major diversitat i capacitat de catalització d’altres sectors d’activitat. Ha plantejat, també, que és difícil pronosticar quan s’haurà normalitzat la situació, tenint en compte les incerteses que planen en relació a l’evolució de la pandèmia i els seus efectes sobre l’economia en general.
El catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili i director del Departament d’Innovació Turística d’Eurecat, ha destacat com a element positiu la “diversitat d’opinions” que existeix i que provoca que de forma permanent hi hagi un estat de debat sobre cap on ha d’anar la Costa Brava. Segons ell, és important tenir una visió clara de la funcionalitat del turisme a la societat d’acollida, per intentar aconseguir el màxim consens social de cara a poder fer una planificació adequada i convertir la destinació en allò que volen en permanent diàleg, els diferents actors implicats.
En aquest sentit, l’expert creu que un dels aspectes que no cal perdre de vista és fins a quin punt el territori està disposat a acceptar un determinat volum d’activitat, en funció de la seva identitat i de les seves característiques funcionals, ambientals i paisatgístiques. I ha afegit, també, que cal tenir en compte que la societat canvia i que pot tenir preferències diferents amb el pas del temps.
Per a sintetitzar les perspectives de futur de la situació que estem vivint, Salvador Anton Clavé també ha comentat que d’identificar el turisme amb les tradicionals tres “s” que l’han definit durant dècades al nostre país –sun, sea and sand-, experts independents i organismes de turisme estan posant de manifest i generalitzant la idea que el futur del turisme passa per unes altres tres “s”, que són les de sustainability (sostenibilitat), smart (intel•ligent) i safe (segur). Si bé reconeix que les dues primeres ja estaven en marxa i la Covid-19 el que ha fet és accelerar-les, la seguretat s’ha convertit, arran de la pandèmia, en una exigència. Tots tres són factors que cada vegada tindran més en compte els turistes a l’hora de prendre decisions sobre les seves vacances.
L’acte, patrocinat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona i la Diputació de Girona, també ha comptat amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, de CaixaBank, dels ajuntaments de Castell- Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols i amb la col•laboració de les estacions de muntanya de La Molina, Vall de Núria i Vallter 2000, del CETT i TV Costa Brava.
Jornada a ESADE - Reflexions sobre el canvi de model turístic arran de l'emergència de factors externs
L’Aula Internacional d’Innovació Turística d’ESADE i la Fundació Jordi Comas Matamala organitzen conjuntament la jornada:
Reflexions sobre el canvi de model turístic arran de l’emergència de factors externs
Tindrà lloc el divendres 28 de febrer de 2020 a partir de les 9.00 h a ESADE (Avinguda Pedralbes, 60-62 – Barcelona), segons el següent programa:
9.00 h. Cafè de benvinguda
9.30 h. Inauguració
Josep-Francesc Valls, director de l’Aula Internacional d’Innovació Turística Esadecreapolis
Carme Hospital, presidenta Fundació Jordi Comas Matamala
9.45 h. Col·loqui
Bàrbara Hallé, presidenta de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre
Santiago García-Nieto, president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (CONFECAT)
Xavier Rocas, president de Costa Brava Hotels de Luxe
Rafael Sardà, investigador sènior CEAB-CSIC Blanes, col·laborador d’ESADE
11.00 h Comiat
L’acte és gratuït però cal inscriure’s prèviament. Per fer-ho cliqueu aquí
Les jornades “Turisme i Societat” conclouen que el sector ha d’afrontar sense por l’ús de les dades i posen de manifest que el turisme a la Costa Brava representa el 20% del PIB
Lea quarta edició de les Jornades sobre Turisme i Societat, organitzades per la Fundació Jordi Comas i l’Agència Catalana de Turisme, s’han celebrat aquest divendres 15 de novembre. Han reunit prop d’un centenar de persones en el Caixa Fòrum Girona. La inauguració ha anat a càrrec de la secretària general del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Marta Felip, la presidenta de la Fundació Jordi Comas, Carme Hospital i la directora de Banca Institucions Girona de Caixabank, Gemma Batlle.
El pes del turisme a la Costa Brava és del 20%
Ho ha desvetllat Anna Garriga, investigadora principal del Grup de Transferència de Coneixement en Economia i Empresa de la Universitat de Girona, i degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG. La ponent, que ha estat la primera en intervenir, ha destacat que el sector turístic a Catalunya ha esdevingut clau durant el període de crisi econòmica 2008-2014. Segons Anna Garriga ha tingut un comportament contra cíclic, és a dir, quan l’activitat dels altres sectors econòmics queia, el sector serveis no només mantenia la seva activitat sinó que creixia. Per a tenir una referència de la importància econòmica del turisme a les comarques de la Costa Brava, cal pensar que un 20% és el mateix pes que té el sector industrial a nivell català. L’evolució econòmica del sector turístic de la Costa Brava és molt positiva, ha millorat el percentatge d’ocupació hotelera i, per exemple, la facturació mitjana per habitació ocupada des del 2010 ençà ha augmentat pràcticament un 30%. Ara bé, els principals indicadors de seguiment mostren que encara hi ha marge de millora per augmentar la rendibilitat del sector.
Increment de la despesa diària per turista
En la segona ponència de les Jornades, titulada Anàlisi sectorial de la indústria turística: situació i perspectives. Cap a un sector més sostenible i de major qualitat, Albert Pascual, responsable d’Hotels & Tourism de CaixaBank ha destacat l’increment de places hoteleres que ha tingut Catalunya en els darrers 12 anys. Ha revelat que les que més han pujat són les de 4 i 5 estrelles que, en conjunt, han augmentat un 73%. Tot això ha provocat l’arribada de turisme de major qualitat i un increment major de la despesa diària, molt per sobre de la mitjana espanyola.
Pascual s’ha centrat l’anàlisi de la demanda i l’oferta del sector així com la comparativa de rendibilitat entre les diferents zones turístiques d’arreu de l’Estat. I ha posat diferents exemples de la importància del tractament del Big Data per a prendre decisions. Entre les dades destacables de la ponència ha citat l’increment en pernoctacions que ha tingut la Costa Brava i que representen ja el 20% de les totals de Catalunya. Concretament de gener a setembre, les pernoctacions al litoral gironí han tingut un creixement del 2,3%, fet que ha situat la Costa Brava entre les 6 primeres zones turístiques de l’Estat, per sobre d’altres com Costa Daurada o Eivissa i Formentera que han patit fins al setembre una davallada.
A més, Albert Pascual ha assegurat que s’està confirmant el canvi de cicle i que bona prova d’això, és que el creixement de l’arribada de turistes està per sota de l’increment de la despesa que fan aquests. Pel que fa a la rendibilitat, ha remarcat que Catalunya és el destí amb un major increment del ADR (preu mig habitació venuda) i RevPAR (ingrés per habitació disponible) durant els primers 8 mesos de l’any. Finalment ha exposat diferents exemples que ens dona el Big Data de que disposa CaixaBank respecte la despesa turística tant d’origen internacional com domèstic.
Ha analitzat que el turisme domèstic té un pes major en la part sud de la Costa Brava versus el nord del litoral gironí on la despesa internacional pren més rellevància.
També pel que fa al comportament de la despesa turística, ha ressaltat que s’ha vist força ressentida respecte dades de la passada temporada, tenint un millor comportament en la part central-sud de la costa.
Podeu descarregar-vos aquí la Ponència Albert Pascual – Fundació Jordi Comas
Mancances en la credibilitat i la gestió dels preus als webs dels allotjaments
Durant la jornada, també, s’ha presentat un estudi capdavanter elaborat pel CETT, centre universitari de referència de Turisme, Hoteleria i Gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Fundació Jordi Comas i el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, sobre l’ús del màrqueting digital en el sector de l’allotjament turístic a Catalunya.
L’estudi, liderat per la Dra. Maria Abellanet, CEO del CETT, el Dr. Oriol Anguera-Torrell, director del Grup de Recerca en Allotjaments Turístics i Restauració CETT-UB i la investigadora i professora de màrqueting digital, Claudia Langer, ha tingut en consideració prop de 1.500 establiments i ha fet un seguiment de factors clau en la generació de les experiències de l’usuari com la usabilitat, la credibilitat, el posicionament als cercadors o l’accessibilitat dels webs.
La investigació, que ha tingut en compte els hotels, les pensions, els aparthotels, els càmpings, els allotjaments de turisme rural i els habitatges d’ús turístic (HUT), ha detectat mancances en aspectes com la interacció a temps real amb l’usuari, la incorporació del comerç electrònic, el canvi de preu en el procés de compra o la seguretat dels llocs web dels establiments.
Així mateix, també s’han analitzat les actuacions a les xarxes socials i als principals canals de distribució.
Oriol Anguera-Torrell ha destacat que la importància d’aquest estudi rau en el fet que “ens mostra quin és el panorama actual en aquest sector a Catalunya i ens permet identificar quins són els punts febles per tal de generar estratègies d’aplicació de les eines de màrqueting digital”. Segons ha pogut concloure aquesta anàlisi, els allotjaments de turisme rural són els que menys han implementat, encara, el sistema d’e-commerce o venda online, mentre que els hotels i els HUT són els que millor integren elements que els atorguen credibilitat a través, per exemple, d’una imatge web més professional, els certificats o les ressenyes.
Pel que fa a l’ús dels idiomes, l’estudi assenyala que els hotels i els càmpings són els que millor integren com a mínim quatre idiomes i, aquests últims són, a més, la tipologia d’establiment que fa un ús més òptim del català en els seus canals digitals.
En relació amb l’ús de les xarxes socials per connectar amb els clients, els càmpings i els habitatges d’ús turístic són els més presents en aquests canals. Per la seva banda, s’ha detectat una baixa presència de les pensions i els aparthotels en xarxes com Facebook, Twitter o Instagram.
Finalment, en referència amb l’ús d’OTAs (agències de viatge online), les plataformes Booking.com i Agoda són les més emprades pels allotjaments catalans. Mentre que, quant als metacercadors, el de Google (Google Hotel Ads) és el més utilitzat, per davant de competidors com Tripadvisor, Kayak o Trivago.
Podeu descarregar-vos aquí l’Estudi marqueting digital allotjaments turistics 2019
Què busca el client? Utilitzar Big Data per saber-ho
Durant la jornada també ha intervingut el director de Telefónica Empresas a Catalunya, Enrique Santiago que ha parlat sobre Big Data & IA per al sector hoteler. Santiago ha destacat la necessitat que el canvi digital s’afronti sense por per part de les empreses del sector turístic. El director de Telefónica Empresas a Catalunya ha assegurat que només un 40% de les empreses turístiques implementen eines digitals, el que demostra que cal un canvi de mentalitat al sector.
Santiago ha remarcat que a finals del segle XX la vida mitjana d’una empresa era de 65 anys. Avui en dia es de menys de 15 anys. Telefónica compleix enguany 95 anys de vida i ha hagut de treballar constantment en el món del canvi i de la innovació. Fruit d’aquest evolució, Telefonica crea LUCA, que és la unitat de dades del Grup Telefónica que té la missió d’ajudar a les corporacions a entendre i extraure el màxim valor de los dades. Amb més de 200 projectes desplegats de manera internacional, LUCA acompanya a les organitzacions a la seva transformació digital, a través d’un equip multidisciplinar especialitzat en Big Data, Analítica Avançada i Intel·ligència Artificial.
Per a Santiago, aquestes noves eines tenen una gran utilitat en el camp del turisme i l’hostaleria. Els grans reptes amb els que s’enfronten les empreses hoteleres son l’augment de la competència, amb la incorporació de nous players, l’increment de les expectatives dels clients, l’augment del tràfic de les OTA (Agències de Viatges On line) i l’omnicanalitat.
Per fer front a aquests reptes, Enrique Santiago ha explicat que compten amb noves eines com el Big Data que ens ajuda personalitzar l’oferta i l’experiència del client, l’IoT (Internet de les coses) que ens ajuda amb la sensorització del elements físics, la Intel·ligència Artificial i els chatbots i la Realitat Virtual. El directiu ha assegurat que Telefónica es converteix en el millor partner per dur a terme aquesta transformació ja que uneix la seva capacitat en el món de les telecomunicacions amb l’experiència viscuda en primera persona.
Ètica i tecnologia. On són els límits?
La següent intervenció ha anat a càrrec de Joan Manel del Pozo, professor emèrit i síndic de la UdG, que ha reflexionat sobre l’ética i la tecnologia i sobre els límits de de l’ús de les dades. Del Pozo ha considerat necessari tenir clars els límits ètics per saber-ne fer ús. Ha recordat que en l’ètica hi ha un component social i personal i que no s’ha de considerar una imposició sinó una necessitat que tenim per fer-nos millors i que reconeixent els límits ens permetrà ajustar-nos a les nostres possibilitats.
El filòsof ha explicat que en relació al Bid Data hi ha un conjunt de valors que han d’estar protegits com la intimitat, la privacitat, l’honor i la imatge pròpia, la seguretat que ens garanteixi el dret a viure amb confiança, la llibertat, el dret a la informació, a la mort digital i ha d’afavorir que la competitivitat estigui basada en un competència en igualtat d’oportunitats.
Taula de reflexió: Com ens ajuden les dades a afrontar la velocitat dels canvis?
Enrique Santiago director de Telefonica Empresas a Catalunya i Joan Manuel Del Pozo, de la UdG, han participat també a la taula rodona moderada pel periodista Josep Puigbó, a la que s’han sumat Isabel Galobardes, presidenta de la sectorial de turisme de PIMEC i el doctor Oriol Anguera-Torrell, director del grup de recerca en Allotjaments Turístics i Restauració del CETT-UB.
A la taula s’han expressat els dubtes sobre la confidencialitat i també sobre la compartició de les dades entre les empreses tecnològiques i el sector hoteler. Una de les principals preocupacions també ha estat la seguretat en el món d’Internet així com els cobraments segurs.
Conclusions
Pel que fa a les conclusions de la jornada, Martí Sabrià, gerent del Grup Costa Brava Centre i patró de la fundació Jordi Comas, ha destacat que la Costa Brava està per sobre de la mitjana que surt a l’estadística i va reivindicar que el turisme mereix més recursos perquè és un gran aportador de riquesa cap al territori, després que s’hagi demostrat que significa un 20% del PIB de la Costa Brava.
També ha posat de relleu que l’anàlisi de dades permet esperonar l’empresa petita cap a la millor, ja que només la versió del client al check out no és suficient. A més, ha afegit que malgrat que en el món digital, Catalunya està millor que la mitjana de l’Estat espanyol, encara queda molta feina per fer i que té una certa correlació amb un sector que encara té un gran marge de millora de la rendibilitat.
Per Martí Sabrià, ha estat remarcable la idea de l’encriptació dels cobraments segurs i “hauríem de ser molts conscients”. També ha agafat el repte de Joan Manuel Del Pozo i de la mateixa manera que els hotelers donen la cara davant del client i també per ser responsables amb l’ètica de la gestió de les dades. El relator de les conclusions de les jornades ha citat el premi Cervantes Joan Margarit per concloure que “per tenir hotel, cal guanyar la guerra de les dades”.
El president de la Diputació de Girona i president del Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona, Miquel Noguer, ha clos l’acte recordant la importància que tenen les dades i el seu anàlisi que permet també als polítics prendre decisions no només en base a percepcions si no també a realitats. Ha explicat que això, per exemple, ajuda a decidir en quins llocs fer promoció de l’oferta turística de les comarques de Girona.
Noguer ha agraït el treball de la Fundació Jordi Comas per contribuir a repensar el turisme a les comarques gironines.
8è Premi Jordi Comas de Recerca Local
Divendres 8 de novembre tindrà lloc l’acte de proclamació del 8è Premi Jordi Comas de Recerca Local que organitza la Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d’Aro.
Es portarà a terme a l’Espai Masia Bas de Platja d’Aro a partir de les 19.30 h.
A més de conèixer el nom de la persona guanyadora del premi d’aquesta edició, en el decurs d’aquest acte es presentarà el llibre “Abans que tot canviés. Les activitats tradicionals a la Vall d’Aro abans de l’arribada del turisme de masses” de Jaume Badias, obra guanyadora del Premi Jordi Comas de Recerca Local de l’any 2015.
El premi està dotat amb 4.500 € . De les obres guardonades fins ara, les tres primeres s’han publicat en forma de llibre –Nit d’Aro, de Xavier Castillón, Guerra i revolució a Castell-Platja d’Aro, de Jordi Bohigas, i Deutors i creditors a l’Edat Mitjana · El rol del crèdit a la comunitat rural de la Vall d’Aro al segle XV, de Xavier Marcó–. Les quatre darreres, sobre el carnaval, Radio Mi Amigo, els masos i el patrimoni etnològic de la vall i el desenvolupament de s’Agaró, estan en procés d’edició.
Tribuna sobre l’urbanisme a la Costa Brava a càrrec de l’arquitecte i urbanista Carles Llop
“Els litorals, territoris sensibles. De l’alerta roja de l’explotació dels valors a la gestió equilibrada dels recursos. Territori Costa Brava” és el títol de Tribuna que organitza aquest divendres 4 d’octubre la Fundació Jordi Comas al S’Agaró Hotel de S’Agaró, a partir de les 19:30 hores.
L’acte, organitzat conjuntament amb la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, anirà a càrrec de l’arquitecte i urbanista, Carles Llop.
Els organitzadors consideren que el ponent, un professional de reconeguda trajectòria i que ha treballat en diversos projectes internacionals, pot fer aportacions interessants a un tema d’una gran complexitat i enriquir el debat obert al voltant de l’urbanisme al litoral gironí.
Carles Llop, entén que el que succeeix actualment a la Costa Brava passa en molts altres zones litorals, i presentarà com a cas d’estudi el projecte Saint-Nazarre-Pornichet que ha portat a terme, conjuntament amb d’altres professionals, en aquesta zona del Departament francès del Loira Atlàntic.
L’acte té lloc quan encara es vigent la moratòria que la Generalitat va decretar a principis del 2019 i que ha paralitzat alguns projectes urbanístics i la concessió de llicències durant aproximadament un any, mentre s’enllesteix un pla director que ha de regular la construcció al litoral gironí i que està previst que es presenti en les properes setmanes.
El ponent
Carles Llop és especialista en disseny urbà, planejament urbà i territorial, paisatgisme i història urbana. Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC); Doctor Arquitecte per l’ETSAB, va rebre l’any 1998 el Premi Extraordinari de Doctorat. Compta amb l’acreditació de catedràtic Universitari de l’ANECA (2018) i l’acreditació de recerca avançada de l’AQU (2015).
Actualment i des de 1999 és Professor Titular al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (DUOT), a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura; professor del Màster en Urbanisme i del Doctorat en Urbanisme de la UPC; Director del Màster de Desenvolupament Urbà i Territorial de la Fundació Politècnica de Catalunya, UPC.
Des de 2012 també és membre del Comitè Científic de l’Institut pour la Ville en Mouvement IVM Vedecom. Paral·lelament a la seva activitat acadèmica, i juntament amb Sebastià Jornet i Joan Enric Pastor, és co-fundador i director de l’estudi d’arquitectura i urbanisme Jornet Llop Pastor Arquitectes, amb el qual ha obtingut prestigiosos premis nacionals i internacionals: Premi Europeu d’Urbanisme 2010 i Premio Nacional de Urbanismo 2006; Primer Premi de la XI Bienal de Arquitectura y Urbanismo 2013; Premi Catalunya d’Urbanisme 2016 con el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Valls.
Fundació Jordi Comas Matamala
La Fundació Jordi Comas Matamala, creada l’any 2015, actua com a marc de pensament i d’interpretació del turisme, subratllant-ne el caràcter transversal d’aquest motor essencial per l’economia del nostre país. La Fundació compta amb el patrocini de la Fundació Bancària “la Caixa”, Telefónica, Sorea, Saba, RACC i el suport de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, i els Ajuntaments de Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Carles Llop, doctor arquitecte i urbanista
Els litorals, territoris sensibles
De l'alerta roja de l'explotació dels valors a la gestió equilibrada dels recursos. Territori Costa Brava
Conferència-col.loqui i sopar posterior
PER INSCRIURE'S TRUCAR AL TELÈFON 618.91.29.52
Roger Torrent proposa un pacte de país per preservar la potencialitat del turisme
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha expressat avui, en una Tribuna de la Fundació Jordi Comas Matamala, la necessitat de realitzar un pacte de país per preservar la potencialitat del turisme a Catalunya. En aquest sentit, Torrent ha destacat que el sector ha de fer front a diversos reptes, com el del medi ambient, la precarietat laboral o el model turístic, entre d’altres, que reclamen d’una proposta parlamentària que impliqui tots els agents, públics i privats.
El turisme, mirall de país
Aquest ha estat el títol de la conferència que ha pronunciat Roger Torrent davant del centenar de persones que s’han reunit a l’Hotel Costa Brava de Platja d’Aro, la majoria vinculades al sector turístic. La segona autoritat de Catalunya ha volgut d’aquesta manera subratllar la importància econòmica del turisme pel nostre país. En aquest sentit, ha recordat que el sector representa el 12% del PIB i que més del 18% de les contractacions que es duen a terme en el nostre país són en l’àmbit turístic. I que Catalunya va rebre 19 milions de visitants el 2018, un 0,5% més que el 2017 i amb 5,9% més de despesa global.
Aquesta xifra de visitants encara creixerà més en els propers anys i arribarà als 28 milions de turistes, segons la projecció feta pel 2030. Davant del creixement del nombre de visitants previst, el president del Parlament demana un gran pacte de pacte que contempli la dignificació de condicions laborals en el sector, menys contractes temporals i buscar mesures per pal·liar el col·lapse d’infraestructures, la gestió de residus i el consum d’aigua i territori. Roger Torrent alerta que “el discurs antiturístic és una irresponsabilitat, si no s’aporta una alternativa”.
Reconeix l’estratègia errònia dels partits independentistes
L’endemà de la negativa del ministre Josep Borrell a l’anomenat “pacte de la claredat”, el president del Parlament ha expressat la voluntat de continua el camí del diàleg per eixamplar la base del 80% dels catalans que està en contra de la repressió, que comparteix els valors republicans i que defensa la celebració d’un referèndum.
Al llarg de la seva intervenció, Roger Torrent ha fet autocrítica i ha acceptat que l’estratègia dels partits independentistes ha estat “errònia”. Tot i això, el president del Parlament considera que “una llista unitària deixa fora molts votants i així ho han demostrat els resultat electorals”, quan se li ha preguntat sobre la unitat d’acció dels partits independentistes.
Sobre la Fundació Jordi Comas
Creada el 2015, la Fundació Jordi Comas vol honorar el llegat de l’empresari hoteler Jordi Comas, així com subratllar el caràcter transversal del turisme i contribuir pel desenvolupament econòmic i social del sector.
La Jornada sobre Turisme i Sostenibilitat es farà el 16 de febrer
El proper 16 de febrer se celebrarà la Jornada sobre Turisme i Sostenibilitat, que s’havia de fer el passat divendres 27 d’octubre al CaixaFòrum Girona i que la Fundació va decidir suspendre a causa de la importància dels esdeveniments en el panorama polític del país.
Malgrat l’ajornament, amb l’objectiu de debatre sobre la utilització del territori com a suport fonamental de l’activitat turística des d’una perspectiva de sostenibilitat, la Jornada mantindrà les temàtiques de les quatre meses previstes. La primera, Infraestructures i urbanisme a les zones turístiques, proposa una anàlisi sobre les pautes seguides per a l’ordenació del territori avaluant tant les infraestructures com els criteris d’organització urbanística, així com el camí a emprendre des d’un punt de vista de sostenibilitat. La segona mesa, Recursos i residus a la Costa Brava, estarà dedicada a una radiografia de la demanda de subministres que provoca l’activitat turística en aquest territori i a la gestió dels residus que genera, aspectes cabdals en l’establiment dels paràmetres de sostenibilitat a seguir.
El tercer panell, titulat El medi natural com a valor turístic, analitzarà la utilització del territori com a atractiu turístic, amb les dificultats de conciliació entre la demanda d’ocupació i d’usos que el turisme genera i la necessitat de preservació. I, finalment, a la mesa La pressió turística sobre el medi urbà es tractarà un dels temes més roents del model turístic actual: els efectes del turisme sobre els pobles i ciutats del nostre país i les vies per conciliar l’acollida de visitants sense distorsionar la vida quotidiana dels residents.
Encara que ja dins de l’any 2018, la Jornada tancarà el cicle d’actes de la Fundació Jordi Comas Matamala per al 2017. Un programa que va començar el 24 de febrer a Barcelona, amb la jornada L’Empordà, processos cap a una destinació turística de qualitat, organitzada conjuntament amb l’Aula Internacional d’Innovació Turística d’ESADE.
Dos mesos més tard, el 28 d’abril, a l’Hotel Costa Brava de Platja d’Aro, es va celebrar el Vè Memorial Jordi Comas amb la concessió dels primers Premis T que aquesta entitat concedeix a persones que aporten valors de transversalitat al sector turístic; els premiats van ser l’empresari Eugeni Llos Pagès, la promotora Elsa Peretti i el president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós.
I en l’inici i el final de la temporada turística, les dues Tribunes de la Fundació al S’Agaró Hotel: la primera, el 14 de juliol, amb el coach Emili Duró i la segona, el 15 de setembre, amb el cuiner Ferran Adrià.
