Lea quarta edició de les Jornades sobre Turisme i Societat, organitzades per la Fundació Jordi Comas i l’Agència Catalana de Turisme, s’han celebrat aquest divendres 15 de novembre. Han reunit prop d’un centenar de persones en el Caixa Fòrum Girona. La inauguració ha anat a càrrec de la secretària general del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Marta Felip, la presidenta de la Fundació Jordi Comas, Carme Hospital i la directora de Banca Institucions Girona de Caixabank, Gemma Batlle.

El pes del turisme a la Costa Brava és del 20%

Ho ha desvetllat Anna Garriga, investigadora principal del Grup de Transferència de Coneixement en Economia i Empresa de la Universitat de Girona, i degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG. La ponent, que ha estat la primera en intervenir, ha destacat que el sector turístic a Catalunya ha esdevingut clau durant el període de crisi econòmica 2008-2014. Segons Anna Garriga ha tingut un comportament contra cíclic, és a dir, quan l’activitat dels altres sectors econòmics queia, el sector serveis no només mantenia la seva activitat sinó que creixia. Per a tenir una referència de la importància econòmica del turisme a les comarques de la Costa Brava, cal pensar que un 20% és el mateix pes que té el sector industrial a nivell català. L’evolució econòmica del sector turístic de la Costa Brava és molt positiva, ha millorat el percentatge d’ocupació hotelera i, per exemple, la facturació mitjana per habitació ocupada des del 2010 ençà ha augmentat pràcticament un 30%. Ara bé, els principals indicadors de seguiment mostren que encara hi ha marge de millora per augmentar la rendibilitat del sector.

Increment de la despesa diària per turista

En la segona ponència de les Jornades, titulada Anàlisi sectorial de la indústria turística: situació i perspectives. Cap a un sector més sostenible i de major qualitat, Albert Pascual, responsable d’Hotels & Tourism de CaixaBank ha destacat l’increment de places hoteleres que ha tingut Catalunya en els darrers 12 anys. Ha revelat que les que més han pujat són les de 4 i 5 estrelles que, en conjunt, han augmentat un 73%. Tot això ha provocat l’arribada de turisme de major qualitat i un increment major de la despesa diària, molt per sobre de la mitjana espanyola.

Pascual s’ha centrat l’anàlisi de la demanda i l’oferta del sector així com la comparativa de rendibilitat entre les diferents zones turístiques d’arreu de l’Estat. I ha posat diferents exemples de la importància del tractament del Big Data per a prendre decisions. Entre les dades destacables de la ponència ha citat l’increment en pernoctacions que ha tingut la Costa Brava i que representen ja el 20% de les totals de Catalunya. Concretament de gener a setembre, les pernoctacions al litoral gironí han tingut un creixement del 2,3%, fet que ha situat la Costa Brava entre les 6 primeres zones turístiques de l’Estat, per sobre d’altres com Costa Daurada o Eivissa i Formentera que han patit fins al setembre una davallada.

A més, Albert Pascual ha assegurat que s’està confirmant el canvi de cicle i que bona prova d’això, és que el creixement de l’arribada de turistes està per sota de l’increment de la despesa que fan aquests. Pel que fa a la rendibilitat, ha remarcat que Catalunya és el destí amb un major increment del ADR (preu mig habitació venuda) i RevPAR (ingrés per habitació disponible) durant els primers 8 mesos de l’any. Finalment ha exposat diferents exemples que ens dona el Big Data de que disposa CaixaBank respecte la despesa turística tant d’origen internacional com domèstic.

Ha analitzat que el turisme domèstic té un pes major en la part sud de la Costa Brava versus el nord del litoral gironí on la despesa internacional pren més rellevància.

També pel que fa al comportament de la despesa turística, ha ressaltat que s’ha vist força ressentida respecte dades de la passada temporada, tenint un millor comportament en la part central-sud de la costa.

Podeu descarregar-vos aquí la Ponència Albert Pascual – Fundació Jordi Comas

Mancances en la credibilitat i la gestió dels preus als webs dels allotjaments

Durant la jornada, també, s’ha presentat un estudi capdavanter elaborat pel CETT, centre universitari de referència de Turisme, Hoteleria i Gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Fundació Jordi Comas i el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, sobre l’ús del màrqueting digital en el sector de l’allotjament turístic a Catalunya.

L’estudi, liderat per la Dra. Maria Abellanet, CEO del CETT, el Dr. Oriol Anguera-Torrell, director del Grup de Recerca en Allotjaments Turístics i Restauració CETT-UB i la investigadora i professora de màrqueting digital, Claudia Langer, ha tingut en consideració prop de 1.500 establiments i ha fet un seguiment de factors clau en la generació de les experiències de l’usuari com la usabilitat, la credibilitat, el posicionament als cercadors o l’accessibilitat dels webs.

La investigació, que ha tingut en compte els hotels, les pensions, els aparthotels, els càmpings, els allotjaments de turisme rural i els habitatges d’ús turístic (HUT), ha detectat mancances en aspectes com la interacció a temps real amb l’usuari, la incorporació del comerç electrònic, el canvi de preu en el procés de compra o la seguretat dels llocs web dels establiments.

Així mateix, també s’han analitzat les actuacions a les xarxes socials i als principals canals de distribució.

Oriol Anguera-Torrell ha destacat que la importància d’aquest estudi rau en el fet que “ens mostra quin és el panorama actual en aquest sector a Catalunya i ens permet identificar quins són els punts febles per tal de generar estratègies d’aplicació de les eines de màrqueting digital”. Segons ha pogut concloure aquesta anàlisi, els allotjaments de turisme rural són els que menys han implementat, encara, el sistema d’e-commerce o venda online, mentre que els hotels i els HUT són els que millor integren elements que els atorguen credibilitat a través, per exemple, d’una imatge web més professional, els certificats o les ressenyes.

Pel que fa a l’ús dels idiomes, l’estudi assenyala que els hotels i els càmpings són els que millor integren com a mínim quatre idiomes i, aquests últims són, a més, la tipologia d’establiment que fa un ús més òptim del català en els seus canals digitals.

En relació amb l’ús de les xarxes socials per connectar amb els clients, els càmpings i els habitatges d’ús turístic són els més presents en aquests canals. Per la seva banda, s’ha detectat una baixa presència de les pensions i els aparthotels en xarxes com Facebook, Twitter o Instagram.

Finalment, en referència amb l’ús d’OTAs (agències de viatge online), les plataformes Booking.com i Agoda són les més emprades pels allotjaments catalans. Mentre que, quant als metacercadors, el de Google (Google Hotel Ads) és el més utilitzat, per davant de competidors com Tripadvisor, Kayak o Trivago.

Podeu descarregar-vos aquí l’Estudi marqueting digital allotjaments turistics 2019

Què busca el client? Utilitzar Big Data per saber-ho

Durant la jornada també ha intervingut el director de Telefónica Empresas a Catalunya, Enrique Santiago que ha parlat sobre Big Data & IA per al sector hoteler. Santiago ha destacat la necessitat que el canvi digital s’afronti sense por per part de les empreses del sector turístic. El director de Telefónica Empresas a Catalunya ha assegurat que només un 40% de les empreses turístiques implementen eines digitals, el que demostra que cal un canvi de mentalitat al sector.

Santiago ha remarcat que a finals del segle XX la vida mitjana d’una empresa era de 65 anys. Avui en dia es de menys de 15 anys. Telefónica compleix enguany 95 anys de vida i ha hagut de treballar constantment en el món del canvi i de la innovació. Fruit d’aquest evolució, Telefonica crea LUCA, que és la unitat de dades del Grup Telefónica que té la missió d’ajudar a les corporacions a entendre i extraure el màxim valor de los dades. Amb més de 200 projectes desplegats de manera internacional, LUCA acompanya a les organitzacions a la seva transformació digital, a través d’un equip multidisciplinar especialitzat en Big Data, Analítica Avançada i Intel·ligència Artificial.

Per a Santiago, aquestes noves eines tenen una gran utilitat en el camp del turisme i l’hostaleria. Els grans reptes amb els que s’enfronten les empreses hoteleres son l’augment de la competència, amb la incorporació de nous players, l’increment de les expectatives dels clients, l’augment del tràfic de les OTA (Agències de Viatges On line) i l’omnicanalitat.

Per fer front a aquests reptes, Enrique Santiago ha explicat que compten amb noves eines com el Big Data que ens ajuda personalitzar l’oferta i l’experiència del client, l’IoT (Internet de les coses) que ens ajuda amb la sensorització del elements físics, la Intel·ligència Artificial i els chatbots i la Realitat Virtual. El directiu ha assegurat que Telefónica es converteix en el millor partner per dur a terme aquesta transformació ja que uneix la seva capacitat en el món de les telecomunicacions amb l’experiència viscuda en primera persona.

Ètica i tecnologia. On són els límits?

La següent intervenció ha anat a càrrec de Joan Manel del Pozo, professor emèrit i síndic de la UdG, que ha reflexionat sobre l’ética i la tecnologia i sobre els límits de de l’ús de les dades. Del Pozo ha considerat necessari tenir clars els límits ètics per saber-ne fer ús. Ha recordat que en l’ètica hi ha un component social i personal i que no s’ha de considerar una imposició sinó una necessitat que tenim per fer-nos millors i que reconeixent els límits ens permetrà ajustar-nos a les nostres possibilitats.

El filòsof ha explicat que en relació al Bid Data hi ha un conjunt de valors que han d’estar protegits com la intimitat, la privacitat, l’honor i la imatge pròpia, la seguretat que ens garanteixi el dret a viure amb confiança, la llibertat, el dret a la informació, a la mort digital i ha d’afavorir que la competitivitat estigui basada en un competència en igualtat d’oportunitats.

Taula de reflexió: Com ens ajuden les dades a afrontar la velocitat dels canvis?

Enrique Santiago director de Telefonica Empresas a Catalunya i Joan Manuel Del Pozo, de la UdG, han participat també a la taula rodona moderada pel periodista Josep Puigbó, a la que s’han sumat Isabel Galobardes, presidenta de la sectorial de turisme de PIMEC i el doctor Oriol Anguera-Torrell, director del grup de recerca en Allotjaments Turístics i Restauració del CETT-UB.

A la taula s’han expressat els dubtes sobre la confidencialitat i també sobre la compartició de les dades entre les empreses tecnològiques i el sector hoteler. Una de les principals preocupacions també ha estat la seguretat en el món d’Internet així com els cobraments segurs.

Conclusions

Pel que fa a les conclusions de la jornada, Martí Sabrià, gerent del Grup Costa Brava Centre i patró de la fundació Jordi Comas, ha destacat que la Costa Brava està per sobre de la mitjana que surt a l’estadística i va reivindicar que el turisme mereix més recursos perquè és un gran aportador de riquesa cap al territori, després que s’hagi demostrat que significa un 20% del PIB de la Costa Brava.

També ha posat de relleu que l’anàlisi de dades permet esperonar l’empresa petita cap a la millor, ja que només la versió del client al check out no és suficient. A més, ha afegit que malgrat que en el món digital, Catalunya està millor que la mitjana de l’Estat espanyol, encara queda molta feina per fer i que té una certa correlació amb un sector que encara té un gran marge de millora de la rendibilitat.

Per Martí Sabrià, ha estat remarcable la idea de l’encriptació dels cobraments segurs i “hauríem de ser molts conscients”. També ha agafat el repte de Joan Manuel Del Pozo i de la mateixa manera que els hotelers donen la cara davant del client i també per ser responsables amb l’ètica de la gestió de les dades. El relator de les conclusions de les jornades ha citat el premi Cervantes Joan Margarit per concloure que “per tenir hotel, cal guanyar la guerra de les dades”.

El president de la Diputació de Girona i president del Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona, Miquel Noguer, ha clos l’acte recordant la importància que tenen les dades i el seu anàlisi que permet també als polítics prendre decisions no només en base a percepcions si no també a realitats. Ha explicat que això, per exemple, ajuda a decidir en quins llocs fer promoció de l’oferta turística de les comarques de Girona.

Noguer ha agraït el treball de la Fundació Jordi Comas per contribuir a repensar el turisme a les comarques gironines.