Archives Tribunes digitals

I si el veritable èxit turístic de la Costa Brava fos, precisament, tenir menys visitants i turistes? La pregunta pot semblar incòmoda, fins i tot contradictòria en un territori que viu en bona part d’aquesta activitat. Però és una reflexió que ja no podem ajornar si volem preservar allò que ens fa únics i garantir un futur habitable per a les generacions que vindran.

Durant anys hem mesurat el progrés amb xifres quantitatives: arribades, pernoctacions, trànsit de vehicles, número de vianants, volum de consum;  hem celebrat rècords com si fossin sinònim inequívoc de prosperitat. Però avui sabem que créixer sense límits té costos evidents: pressió sobre el litoral, dificultats creixents d’accés a l’habitatge, saturació d’espais públics i espais naturals i una percepció cada cop més estesa de pèrdua d’identitat. El risc ja no és teòric, és tangible i quotidià.

Potser ha arribat el moment de canviar el criteri de quantitatiu a qualitatiu. No es tracta de quants visitants podem acollir, sinó de quin tipus de visitant volem i quin impacte estem disposats a assumir. No es tracta de competir per volum, sinó per valor. I això implica prendre decisions valentes, fins i tot impopulars a curt termini, però imprescindibles en el mig-llarg termini. La Costa Brava no pot ser un parc temàtic més del Mediterrani. És un territori viu, amb veïns, amb història, amb tensions, amb una manera de fer pròpia. El turisme ha de ser compatible amb aquesta realitat, no pot passar-hi per sobre ni desdibuixar-la. Per això cal repensar el model des de la base, sense apriorismes i amb una mirada honesta.

Molt possiblement cal limitar la capacitat en determinats espais sensibles, regular amb fermesa els allotjaments turístics des de la mirada local i apostar decididament per experiències que aportin valor cultural, ambiental i social. Parlem de turisme actiu, de patrimoni, de gastronomia arrelada i de paisatge viscut amb respecte des de l’esport o la salut. No és una qüestió ideològica, és una qüestió de supervivència territorial. També cal assumir que no tot s’hi val. No qualsevol inversió és positiva pel sol fet de generar activitat. Hem de ser exigents amb els projectes que volem al nostre territori, prioritzant aquells que generin retorn real i que s’integrin en el nostre entorn. Qualitat per davant de quantitat. Arrelament per davant d’oportunisme.

Aquesta mirada implica, igualment, un canvi profund en la comunicació. Durant massa temps hem venut una imatge de consum ràpid: sol, platja i immediatesa. Però la Costa Brava és molt més que això. És paisatge, és cultura, és silenci, és temps. Són camins de ronda a primera hora del matí, és comerç local, és vida quotidiana. Potser hem de començar a explicar-nos millor i, sobretot, a atreure un visitant que valori exactament això. La tecnologia, en aquest context, pot ser una aliada poderosa. No per atraure més gent indiscriminadament, sinó per gestionar millor els fluxos, anticipar saturacions i oferir alternatives en temps real. El futur no passa per créixer sense control, sinó per governar amb intel·ligència i dades.

I, sobretot, cal escoltar la gent que hi viu. Massa sovint el relat turístic s’ha construït sense tenir en compte la veu dels residents. Si volem un model sostenible, aquesta veu ha de ser central, activa i escoltada. Perquè el veritable indicador d’èxit no és només la satisfacció del visitant, sinó també la qualitat de vida de qui hi viu tot l’any.

Aquesta opinió no pretén oferir respostes tancades, sinó participar d’un debat que ja existeix. La Costa Brava es troba en un punt d’inflexió històric. Podem continuar creixent com fins ara, o podem atrevir-nos a fer un pas diferent, més conscient i alhora més responsable. En aquest camí també caldrà assumir contradiccions i gestionar tensions. No hi ha solucions màgiques ni consensos absoluts, però hi ha una certesa: no fer res ja no és una opció viable. Governar el turisme vol dir, també, posar límits, prioritzar i decidir quin model de territori volem ser.

A més, aquest debat no és exclusiu de la Costa Brava. Altres destinacions del Mediterrani ja han iniciat processos similars, amb encerts i errors. Aprendre d’aquestes experiències ens pot ajudar a avançar amb més criteri, però sense perdre la nostra especificitat. Cada territori té els seus límits, però també les seves oportunitats. Pot ser més incòmode. Pot ser més arriscat. Però, sens dubte, més honest amb el nostre territori i amb el futur que volem construir.

El turisme fa dècades que conviu amb grans debats interns, la gestió de personal, models econòmics, sistemes de taxació o dels seus efectes directes i indirectes, com per exemple els recents debats sobre l’ús de l’aigua i el sector.

El turisme, però, va molt més enllà i participa dels grans debats del nostre entorn, com són els models de turisme regeneratiu, la inclusió universal en el lleure i el turisme de tot tipus de persones, o també el debat dels nous paradigmes tecnològics. El turisme, ja no és només un motor de transformació econòmica, sinó que ha esdevingut un motor de transformació social, que ens hauria de portar cap a un turisme i unes societats que generin major benestar col·lectiu.

Per tant, que el turisme canviï és una bona cosa, i penso de manera ferma que la recerca que es fa en turisme pot ser la pedra angular que farà possible l’evolució i l’adaptació als nous temps del turisme, essent pioners i punta de llança mundial del sector.

En aquest fòrum puc dir sense sorprendre a ningú que el turisme de Catalunya per una persona de fora és vist com un sector líder. Això ho veiem, per exemple, amb la gran quantitat d’estudiants internacionals d’arreu del món, que venen a la Universitat de Girona a estudiar els màsters i doctorat en turisme. Bàsicament la seva percepció és que som una potència turística mundial i que aquí es cou el futur del turisme global. Venen a especialitzar-se, i a convertir-se en investigadors en turisme a casa nostra. Això és una evidència, però no sempre ens ho creiem.

Per exemple, a nivell tecnològic, ara la Universitat de Girona és membre del clúster de tecnologia i turisme Travel Tech de Catalunya. I, sincerament, que nosaltres no siguem un referent mundial en tecnologia per al turisme és curiós. Perquè tenim les empreses, les institucions, la infraestructura, i els instituts i centres de recerca necessaris per ser-ho. Sí, és cert que ens estem posicionant, però encara ens ho creiem poc.

Aquesta és la meva percepció. Per això crec que la recerca que es genera individualment des de les universitats o conjuntament universitat-empresa o conjuntament universitat-empresa-institucions-societat civil, té un valor realment rellevant, que pot connectar aquesta percepció exterior amb la necessària percepció i realitat interiors.

S’està generant recerca per donar resposta a les necessitat habituals del sector, per tant coses més a curt termini. Aquí la UdG participa en recerques molt aplicades per a solucions concretes, per a empreses, per a institucions. Això és el que anomenem transferència del coneixement.

La Universitat, però, també participa en recerques de mirada molt més llarga. Aquells tipus de recerca en que les empreses sovint no hi poden dedicar recursos de manera continuada. Per exemple l’impacte de la IA en les destinacions turístiques a mig termini, o la recerca sobre nous models de negoci turístic futurs per la propera dècada. Projectes reals avui dia a la UdG, que ens han de donar respostes futures a les decisions que caldrà prendre. És a dir, anar uns passos per endavant preveient camins futurs.

Això fem a la UdG, per exemple, a través de projectes europeus o projectes del Ministeri, amb projectes d’atracció de talent, o participant activament en xarxes on puguem posar el talent i la recerca que es genera a la UdG al servei del nostre país.

Hem de ser capaços de connectar molt més, de ser més visibles, i hem de demanar que empreses i institucions ens vingueu a buscar, vingueu a parlar amb nosaltres (Investigadors, grups de recerca, instituts de recerca, campus sectorial, Universitat). Segur que amb el contacte directe trobareu útil tot el que generem a través de la recerca.

La UdG és l’única universitat que té muntat un ecosistema de recerca en turisme integral, i crec que la societat gironina i catalana se n’ha de saber aprofitar.

Per això trobades com les que s’han fet amb la taula gironina del turisme, la Cambra de Comerç, o les que fem amb els diferents sectors socials, entre altres, han d’ajudar a que el turisme transformi positivament la nostra societat, i repeteixo, això ho farem si activem definitivament la pedra angular, la recerca en turisme.

El turisme és un dels motors econòmics i socials del país, i alhora un dels sectors que més ràpidament es transforma. Canvien els mercats, les expectatives dels turistes, les tecnologies, la mobilitat, la normativa, la competència o l’impacte ambiental, entre altres factors, i això fa que el sector s’hagi de replantejar constantment. En aquest escenari, la formació ha de ser clau per seguir avançant i ajudar a millorar el coneixement, la qualitat i la professionalitat del sector turístic..

Ara bé, això té sentit si existeix una relació permanent entre qui aporta aquesta formació i els professionals i entitats del sector turístic. Aquesta relació és bilateral: en el cas de la universitat, aquesta ha d’escoltar, adaptar-se i col·laborar amb el sector a través de pràctiques, projectes amb empreses, docència compartida amb professionals o visites tècniques. També mitjançant una recerca que aporti solucions a necessitats reals, on la divulgació dels resultats a la societat i les aplicacions reals són clau per a aquesta relació de col·laboració.

Però, com he comentat, aquesta relació ha de ser bilateral. Per tal que el turisme sigui una eina transformadora, el sector ha d’assumir el compromís d’incorporar coneixement, innovació i talent. La universitat pot ajudar en aquests aspectes, ja que posseeix coneixement i metodologies que poden permetre incrementar la professionalització i la visió global del sector, així com la seva cultura empresarial. Per tant, és necessària aquesta corresponsabilitat perquè el sector es mantingui líder.

Precisament, la recerca acadèmica dona suport a aquestes afirmacions. Una tesi doctoral recent, centrada en les percepcions d’estudiants i en la visió d’empresaris sobre les competències més rellevants, exposa que el mercat laboral valora especialment habilitats com els idiomes, la comunicació efectiva, la resolució de problemes, la flexibilitat davant els canvis i l’orientació al client. També hi apareixen competències de gestió, economia i dret, finances i el domini de temàtiques com l’anàlisi de dades, l’automatització, la IA aplicada, la reputació online o la ciberseguretat. És a dir, actualment cal saber treballar amb persones, decidir amb criteri i adaptar-se a contextos canviants, on la universitat hi té un gran potencial.

Aquests resultats tenen conseqüències per a la universitat, en la necessitat de reforçar competències transversals, metodologies pràctiques i aprenentatges aplicats. Però també en tenen per al sector, on cal crear espais perquè aquestes competències es puguin exercir de veritat. Com a exemples, podríem parlar de pràctiques de qualitat, itineraris clars de carrera professional, processos de selecció i promoció basats en competències i fomentar una cultura de treball que premiï la millora contínua, fent que s’incrementi la qualitat i millorant la competitivitat davant la intensa competència actual d’altres destinacions.

Hi ha, sens dubte, molts casos d’èxit entre la universitat i el sector turístic. En aquest cas, comento un exemple de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona en referència a la implantació d’un màster internacional, on el sector també ha tingut un paper clau en el seu desenvolupament. El Màster internacional en Gestió Sostenible de Càmpings va ser creat amb una col·laboració molt directa amb el sector i amb altres universitats europees, fet que li dona una clara vocació internacional. Per a la seva creació, es van analitzar competències i habilitats dels gestors de càmpings i es van adaptar metodologies d’innovació docent per millorar l’aprenentatge i el coneixement sobre aquestes competències i habilitats necessàries. Aquesta col·laboració continua en l’actualitat, ja que el territori hi manté un fort vincle a través de pràctiques amb els estudiants, conferències en el marc del màster o visites tècniques a diferents càmpings per conèixer la realitat de la seva gestió.

El futur del turisme no depèn només de la demanda, sinó també de l’oferta, que ha de ser professional, innovadora i amb valor afegit. I aquí, retenir el talent que surt de la universitat, oferint estabilitat i entorns on créixer i aplicar el que s’ha après, és un punt clau. Una destinació de qualitat ha de tenir un talent que s’hi quedi, evolucioni i lideri la millora contínua. Per tal que això sigui possible i tinguem un sector turístic professional, sostenible i competitiu, universitat i sector han d’avançar plegats.

L’Aeroport Girona-Costa Brava s’ha consolidat com una infraestructura essencial per a la dinamització econòmica i turística de les comarques gironines. En un context en què la connectivitat aèria és sinònim de competitivitat, l’aeroport exerceix un rol determinant per garantir l’accés fluid i eficient a un territori que basa gran part del seu desenvolupament en la indústria turística.

En la darrera dècada, l’Aeroport Girona-Costa Brava ha viscut un procés de transformació que ha impulsat un creixement sostingut del trànsit aeri. Les actuacions executades a la terminal, al camp de vol i als sistemes operatius han permès adaptar l’aeroport als estàndards més exigents de seguretat, qualitat i sostenibilitat. Aquest cicle inversor continuarà en els pròxims anys per reforçar el valor estratègic de la infraestructura. Els objectius són clars: captar noves rutes i mercats, impulsar la desestacionalització i consolidar la funció de la instal·lació com a motor turístic i econòmic del territori. El repte és convertir l’Aeroport en una infraestructura moderna, eficient i competitiva, capaç d’atreure oportunitats en un entorn global cada vegada més exigent.

A dia d’avui, ja superats els 2 milions de passatgers anuals, l’impacte socioeconòmic de l’aeroport és indiscutible. Segons estimacions basades en la metodologia d’ACI Europe i altres fonts, l’activitat de l’Aeroport de Girona-Costa Brava genera 1.500 llocs de treball directes, 27.900 indirectes i un impacte sobre el PIB provincial del 4,7%. Així mateix, genera activitat a més de cent empreses. Cal remarcar, així mateix, que per cada ocupació a l’aviació es produeix aproximadament 80.000 euros de Valor Afegit brut.

Cada increment en la connectivitat es tradueix, per tant, en oportunitats per a la nostra gent i, en conseqüència, també pel teixit empresarial del territori, des d’hotels i restaurants fins a operadors turístics i empreses de transport. En aquest sentit, l’Aeroport de Girona-Costa Brava no és únicament un punt d’arribada, sinó un motor que articula la cadena de valor del turisme, dinamitza l’economia i contribueix a la internacionalització de les nostres comarques.

En concret, l’estratègia d’Aena per a Girona-Costa Brava se centra en tres eixos fonamentals: intermodalitat, connectivitat i complementarietat respecte a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. La futura connexió ferroviària d’alta velocitat, actualment en fase de planificació, permetrà integrar la infraestructura en una xarxa multimodal que reduirà els temps d’accés i ampliarà la seva àrea d’influència.

Així mateix, cal destacar d’una manera rellevant el treball en equip, la feina ben feta i la coordinació institucional amb les entitats del territori. S’han generat estratègies i dinàmiques de captació de noves rutes i aerolínies, que permetran treballar la posició de l’aeroport en mercats estratègics com Europa de l’Est, el nord d’Àfrica i els països nòrdics i inclús el mercat intern de l’Estat espanyol. La celebració d’esdeveniments internacionals, com la Ryder Cup el 2031, representa una oportunitat única per projectar la marca Girona en l’àmbit global i atraure un turisme de gran valor afegit, menys dependent de l’estacionalitat i més vinculat a segments com l’esport, la cultura i els congressos.

Resulta especialment apreciable que tant les xifres de passatgers com les inversions planificades no són conseqüència de factors conjunturals, sinó que és una estratègia sostinguda en el temps. Ara per ara, l’Aeroport, ha consolidat el seu paper en el sistema aeroportuari europeu, i ho ha fet per l’atractiu de la destinació i pel compromís del teixit econòmic del territori amb un model de qualitat, tot plegat amb la vista posada en el futur. L’evidència d’aquesta aposta, és el reconeixement els anys 2023 i 2024 per part de l’Airport Council International (ACI), com a millor aeroport europeu de menys de 2 milions de passatgers. Aquest 2025, estem en disposició, per tercer any consecutiu, d’estar entre els millors una altra vegada.

En definitiva, l’Aeroport Girona-Costa Brava afronta el futur amb un ferm compromís amb el territori i una visió clara: ser una infraestructura moderna, sostenible i competitiva, capaç d’impulsar la connectivitat, atraure talent i inversió, i contribuir a la projecció global de les nostres comarques. Amb el suport institucional, la diversificació de mercats i l’aposta per esdeveniments estratègics com la Ryder Cup i la construcció de l’estació d’alta velocitat, l’aeroport té tots els ingredients per convertir-se en un referent europeu en mobilitat i desenvolupament turístic.

Un any més pràcticament donem per finalitzada una nova temporada turística, que segons ens indica l’Informe Sectorial del 2on semestre de CaixaBank Research, sembla que es desaccelera ja amb creixements més moderats després d’anys de creixements molt rellevants que ens han fet recuperar, ara ja si, la situació prèvia a la pandèmia.

La previsió de creixement del PIB Turístic pel 2025 supera les previsions del conjunt de l’economia de l’estat que se situa en un 2,4% i en canvi el PIB Turístic es preveu que tanqui l’any amb un creixement sostenible i moderat del 2,7% en termes reals, és a dir, un cop descomptada la inflació.

El turisme internacional manté un dinamisme elevat, amb variacions interanuals destacades tant a nivell d’arribades (+7,1%) com de despesa turística (+9,3%). El turista nacional en canvi, perd presència a les destinacions locals (-0,80%) i la guanya en els viatges internacionals (+12,1%), tot i així els indicadors com la despesa turística mitjana i diària, creixen amb més intensitat a les destinacions nacionals.

És interessant veure com creix també la xifra de pernoctacions en variació interanual però especialment ho fa fora de la temporada alta, amb el que seguim veient el fruit dels esforços per desestacionalitzar el sector.

En el cas de Catalunya concretament soms la comunitat amb més turisme internacional. La primera meitat de l’any, Catalunya ha atret el 21% del turista internacional i s’ha detectat una davallada de les arribades dels mercats Alemany, Italià i d’EEUU. Aquesta davallada del mercat americà s’ha repetit en termes generalitzats a tots els territoris, també a les comarques gironines.

Des de CaixaBank Hotels & Tourism tenim la possibilitat d’observar quina és la despesa turística que es realitza en els diferents territoris i ho fem en termes globals, extraient les dades dels TPV’s físics de cada territori, no tenim en compte els TPV’s online perquè podrien distorsionar les dades imputant una despesa en un territori que realment no li correspon, essent el cas de les centrals de reserves per exemple que concentren tota la facturació en un punt quan en realitat correspon a diferents establiments en diferents ubicacions. Comentar que aquestes dades mesuren la despesa turística no les arribades.

Per tant, sota aquest supòsit, a les comarques gironines estem veient la mateixa tendència que hem comentat anteriorment en l’anàlisi més global.

La despesa turística a les comarques Gironines ha crescut aquest 2025 en comparació al mateix període del 2024,  un total d’un 8%, en l’observació de Gener a Octubre i aquest creixement ve bàsicament del turista internacional que ha incrementat la despesa un 10%, mentre la despesa turística domèstica ha incrementat tant sols un 4%.

El que també observem és que aquest creixement es troba fora de la temporada alta especialment primavera i tardor igual que hem vingut observant els darrers anys, especialment els anys posteriors a la Covid.

Pel que fa als països amb major despesa turística al nostre territori, primer de tot i sense sorpreses trobem França (+11%), seguit de Països Baixos (+7,6%), Alemanya (+4,6%), Regne Unit (9,6%) i Bèlgica (+2,4%) tots amb creixements de despesa turística interanual. EUA que també havíem vist com creixia els darrers anys, i que es troba entre els 8 primers països en termes de despesa turística a les comarques gironines, enguany ha tingut una reducció d’un 1%. Caldrà seguir quina és l’evolució d’aquest país emissor, on la seva situació econòmica i política pot estar influint en la disminució de la despesa del turista nord americà, segons constata l’informe del 2on semestre de CaixaBank Research que justament fa esment a aquest país emissor.

En resum, ens trobem ja en un període on el sector s’ha recuperat, ara ja si, amb unes xifres de creixement més normalitzades previs al 2020 i es troba en una fase de creixement moderat que es preveu que es mantindrà així en els propers anys. Des de CaixaBank Hotels & Tourism, anirem observant-ne l’evolució.

El tractat de Lisboa de 2009 va donar competències a la UE en turisme per facilitar el suport, coordinació o complementar l’acció dels estats membres, tot i que en el marc financer 2021/2027 no hi ha cap línia pressupostària, si que les activitats turístiques reben un ampli suport en el Programa per el Mercat Únic i d’altres programes i fons de la Unió. De fet, a la UE el turisme representa el 10% del PIB, amb 2,3 milions d’empreses la majoria pimes que ocupen a 12,3 milions de persones. Són dades molt importants com perquè els governants europeus en facilitin el desenvolupament, encara que demanen trobar un equilibri entre el creixement i benestar que el turisme suposa i la conservació del medi natural i l’equilibri econòmic i social.

Les dades de moviments de persones són tan espectaculars com les econò-

miques, donat que 3 de cada 4 residents a França, Països Baixos, Luxemburg, Finlàndia, Irlanda i Àustria fan turisme, el 65% de residents a al UE fan almenys un viatge de turisme o que a l’estat espanyol es fan 302 milions de pernoctacions, en un any. Dades més recents certifiquen que a l’estat, enguany i fins el juliol, hi ha hagut 55 milions de turistes (11,6 milions a Catalunya) que han aportat 76.000 milions d’euros. Si ens centrem en Catalunya, el nombre de turistes anuals se situa sobre 20 milions, que significa el 12% del PIB i representa el 13% d’ocupació. Està clar que és un sector a tenir en compta i que des de les administracions s’ha de tractar amb eficiència perquè segueixi sent el motor econòmic que és. La realitat però posa sobre la taula aspectes que es deterioren amb l’acció turística, com són el medi ambient (increment emissió de CO2 pel consum d’energies fòssils en el transport, erosió de l’equilibri natural al construir habitatges o carreteres), efectes en la vida dels natius (els turistes que venen a Catalunya representen 2,5 vegades la població autòctona).

Està clar que l’objectiu és trobar les mesures adients que permetin mante-

nir la capacitat econòmica que representa el turisme, i alhora preservar el que aquesta activitat deteriora. En aquest escenari prenc els objectius de la Organització Mundial de Turisme que proposa tres maneres d’actuar per fer sostenible el turisme: optimitzar els recursos mediambientals, respectar la cultura local i que la riquesa es distribueixi correctament entre inversors i població autòctona.

Pel que fa a casa nostra, tenint en compta els efectes del canvi climàtic que

fa que els mesos tradicionals del turisme siguin cada vegada més calorosos, convindria allargar la temporada, i també promocionar altres tipus de turisme com el cultural, l’esportiu, el gastronòmic, el de muntanya, el rural o el relacionat amb activitats empresarials lúdiques. Per aconseguir tot això cal voluntat política dels governants i generositat i visió de futur per part dels actors. La finalitat és mantenir la capacitat econòmica i transformadora del turisme i fer-lo sostenible des del punt de vista mediambiental i social.

L’elecció de Camiral Golf & Wellness (antic PGA Catalunya) com a seu de la Ryder Cup 2031 és una gran notícia i situa Girona i Catalunya a l’epicentre del golf mundial. Aquest esdeveniment, considerat el tercer esdeveniment esportiu amb més impacte mediàtic global (després dels Jocs Olímpics i el Mundial de futbol), comportarà beneficis econòmics, turístics i socials abans, durant i molt després del torneig.
Serà un esdeveniment únic i irrepetible que retornarà Catalunya al centre del mapa esportiu internacional. Un esdeveniment cohesionador per a la societat, com ho van ser els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que van marcar un abans i un després en l’orgull col·lectiu i la projecció global.

1. Beneficis econòmics directes per a la zona i per a Catalunya
Segons dades d’edicions anteriors com la Ryder Cup 2018 a París:
• Inversió prèvia: 80-120 milions d’euros en millores del camp, accessos, mobilitat, digitalització, hospitalitat i sostenibilitat.
• Despesa per visitant: Entre 250.000 i 270.000 espectadors, amb una despesa mitjana de 1.500-2.000 €, que suposen més de 400 M€ d’impacte directe.
• Impacte total: Més de 500 M€ sumant efectes indirectes (hostaleria, transport, comerç, producció, etc.).
La visibilitat —retransmesa a més de 180 països amb una audiència acumulada de 600 milions de persones— generarà un valor mediàtic incalculable.

2. Beneficis per al sector del golf i el turisme de qualitat
Espanya rep 1,2 milions de turistes de golf a l’any, amb una despesa anual superior als 5.000 M€. El turista de golf gasta entre 325 i 400 € diaris, un 60% més que el turista mitjà. A més, el 85% dels seus viatges es fan fora de temporada alta, contribuint a desestacionalitzar l’oferta i a generar ocupació estable.
Catalunya, amb més de 40 camps de golf, clima temperat i excel·lent connectivitat, està en una posició òptima per captar aquest visitant premium. L’“efecte seu” a Camiral impulsarà l’arribada de golfistes a Girona durant anys.
3. Impacte local i llegat a llarg termini
Es preveu la creació de 3.000 llocs de treball directes i indirectes. La zona veurà millorades les seves infraestructures i serveis, i reforçada la seva oferta d’allotjament, hostaleria, comerç i mobilitat sostenible.
Seguint l’exemple de la Ryder Cup 2010 a Gal·les —on el turisme de golf va créixer un 25% durant cinc anys—, a Catalunya s’espera un augment del 20-30% anual entre 2032 i 2036, que podria suposar 200.000 golfistes addicionals a l’any i més de 500 M€ acumulats d’impacte econòmic després de l’esdeveniment.
4. Comparativa amb altres esdeveniments internacionals

• Jocs Olímpics: >5 M assistents, >10.000 M€ inversió pública, >20.000 M€ impacte, llegat variable.

• Mundial de futbol: >3 M assistents, >5.000 M€ inversió pública, >10.000 M€ impacte, llegat limitat.

• Ryder Cup: 250.000 assistents, 80–120 M€ inversió, >500 M€ impacte anual, llegat molt elevat en turisme i reputació.

Conclusió
La Ryder Cup 2031 a Camiral serà molt més que una competició: una plataforma de creixement econòmic, turístic, territorial, sostenible i social per a Catalunya. Un aparador per mostrar al món una Costa Brava, Girona i Catalunya cohesionades, sostenibles, de qualitat i hospitalàries. Un escenari ideal per jugar… i per gaudir.

En els estudis dedicats al turisme a casa nostra, es destaquen, com a prioritaris, la preservació i l’estimació envers l’entorn natural i cultural d’aquestes  contrades, amb tot el que això significa: protecció, fidelitat i sentiment d’identificació amb valors intrínsecs i alhora definitoris de les qualitats primigènies del nostre litoral, que es manifesten a través del patrimoni, tant en el pla físic com també en l’intangible.  Les idees de respecte i conservació del llegat comunitari són premisses necessàries per a ulteriors accions, concretes, coherents i clarament orientades.  Un pensament que informa i acompanya les iniciatives generadores de qualitat en els establiments i activitats turístiques a la Costa Brava i Costa Vermella.

En els darrers anys, també ha nascut un nou turisme. Dones i homes amb un tarannà i una sensibilitat que justament s’expressen amb inquietuds culturals,  consciència ambiental i el goig de coneixença de la gent i els indrets que estan visitant. Existeix, doncs, una plena coincidència, pel que fa als valors referencials, entre la voluntat de millora continuada del nostre sector turístic  i  la vocació del nou viatger potencial.  Una concordança, a ambdós costats, tant en el marc conceptual, com en la disposició i en les actituds. Probablement és el Zeitgeist, l’esperit d’aquest  temps, que ens envia un missatge  de regeneració ecològica i d’arrelament en els significats culturals propers i profunds. L’autenticitat esdevé un bé  preuat, pel seu contingut original i genuí, més encara per contrast amb altres escenaris d’una certa banalització.

L’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva i la Costa Vermella, conjuntament amb les comarques interiors, són destinacions on existeix una gran tradició d’hospitalitat i de bon servei turístic. 

Ara és el moment per a fer realitat el projecte de  Camí de Mar, com a eix vertebrador del nostre litoral i que també contempla la interrelació respectiva amb les poblacions de l’interior. Neix com a un itinerari transfronterer d’unió dels actuals camins de ronda de la Costa Brava i d’enllaç amb el Sentier du littoral de la Costa Vermella. Comença a Argelers de la Marenda (platja del Racó) i finalitza a Malgrat de Mar (església de Sant Nicolau), resseguint tota la costa. Amb una longitud de 250 km i al llarg de 21 etapes previstes, tres de les quals a la Costa Vermella.

Camí de Mar vol esdevenir un itinerari litoral de coneixement vivencial per al/la Caminant de Mar que ens visiti, a peu, sense necessitat de vehicle, per a sentir i admirar els valors naturals, artístics, històrics, socials i espirituals que hi són presents.   També hi haurà la possibilitat de recórrer els camins de Terra Endins, i així conèixer les localitats del rerepaís.

A les nostres comarques, se’ns convida a un projecte motivador per  al  conjunt de la població, la societat civil, les empreses i l’Administració. Un projecte integral i integrador. Integral per la voluntat de considerar les diverses dimensions per tal que es realitzi de manera modèlica. Integrador, pel que representarà en salut i qualitat de vida quotidiana,  consciència ambiental i cultural, sentit de pertanyença i cohesió social. La societat local (Veïns i Veïnes de Mar) podrà gaudir del camí durant 365 dies a l’any. De la mateixa manera, la millora de les perspectives laborals serà un fet, gràcies al calendari desestacionalitzat i a nous perfils d’ocupació especialitzada per a atendre la nova realitat. Per exemple, la professió de guies de natura, guies culturals i de gastronomia, tan importants per tal que determinades visites siguin experiències realment enriquidores i plenes de contingut. Així mateix, l’itinerari des d’Argelers de la Marenda fins a Malgrat de Mar  contribuirà a la cohesió i cooperació territorial  entre els diversos municipis costaners i també en les  connexions vers l’interior, amb les sinergies positives que comporta. Aquest mateix esperit, compartit ja des d’ambdós vessants de l’Albera Marítima, es farà ben present entre la Costa Brava i la Costa Vermella.

L’autenticitat i la singularitat defineixen la geografia i la història d’aquests indrets, amb la seva significació i els seus valors. És una destinació turística molt atractiva, gràcies a què alhora hi existeix una societat local amb molta personalitat. En les nostres viles i ciutats hi ha  identitat i vida pròpia, iniciativa, creativitat, activitats dels veïns i veïnes, festivitats, etc.  Són pobles reals i arrelats.

L’experiència enriquidora crea vincles entre la persona visitant i  la gent del lloc. És una oportunitat per a la coneixença i l’aprenentatge, per a comprendre i per a apreciar, quelcom inherent a l’actitud activa, conscient i que sap sintonitzar amb la seva sensibilitat més cultural i ambiental.

Camí de Mar de la Costa Brava i la Costa Vermella neix amb el ferm compromís d’integrar la protecció de la natura i la cultura en totes les iniciatives i propostes del projecte: renaturalització, retirada de fauna i vegetació invasora, eliminació d’estructures abandonades, continuïtat de pas en la visual maritimoterrestre, observació i anticipació davant processos geogràfics rellevants, recuperació de camins històrics costaners i també en el rerepaís, restauració d’elements patrimonials, centres d’interpretació, així com  la creació de llocs de treball especialitzats.

Paisatge, persones i pobles, units des d’una nova perspectiva. Tot caminant. Un projecte de mobilitat amable, de tarannà senzill i serè, a escala humana. Un leitmotiv que tots i totes podem compartir, inspirador per a la innovació, la cooperació i la participació publicoprivada. Un projecte de país, dissenyat en consonància amb els valors que cal protegir i estimar, pot esdevenir un paradigma turístic de referència internacional, perque assolirà un retorn social i comunitari, molt positiu i superior en termes qualitatius: ecologia, cultura i excel·lència turística.