UN BON ANY TURÍSTIC EN UN ENTORN D'INCERTESA
La Setmana Santa marca, de manera extraoficial, l’inici de la temporada turística a Catalunya. Les perspectives son immillorables: segons els resultats de l’enquesta que ACAVE fa a les seves agències associades, esperem que aquests dies l’arribada de turistes torni a marcar un rècord amb un 15% més de reserves que l’any passat, ajudats per la desestacionalització de la demana , segons ens manifesta el 65 % dels enquestats. El client internacional és clau per aquest període de l’any. En aquest sentit, les agències receptives enquestades expliquen que un 72% de les reserves corresponen a viatgers estrangers envers un 28% de nacionals. Entre els mercats emissors més importants per aquest període trobem (per aquest ordre) França, Regne Unit, Estats Units, Alemanya, Itàlia i el Benelux, sempre segons els nostres associats.
Són dades molt positives i la inèrcia del sector ens ha de permetre de reeixir malgrat els escenaris d’incertesa global que s’estan plantejant darrerament. Encara és aviat per preveure cap a on anirà tot plegat, però la solidesa del sector ens ha permès superar anteriorment diversos períodes de crisis.
Durant aquests darrers anys les agències de viatges han estat una peça clau per atraure i consolidar perfils de viatgers de tot el món. Estats Units i Àsia s’han desenvolupat com a grans mercats emissors després de la pandèmia. Tot plegat resultat de la intensa feina feta que també ha permès que altres mercats com els europeus vagin recuperant indicadors. Les agències de viatges receptives fem una tasca conjunta, amb els touroperadors i les agències emissores de cadascun dels mercats d’origen, per captar, oferir seguretat y adaptar els nostres productes a una nova demanda que cada any evoluciona i canvia buscant la qualitat del producte i la excel·lència en el servei.
Tot el sector turístic català ha fet els deures i ha afrontat els reptes necessaris. Tot apunta que aquest any seguirem creixent en despesa mitjana. Però és molt important que siguem amatents als obstacles que ens estem trobant pel camí. Darrerament ha estat l’entrada en vigor del Reial Decret 933 de comunicació de dades personals dels viatgers, on ACAVE ha dut, i seguirà duent a terme una feina d’oposició davant de l’Administració per evitar que la norma s’apliqui sense el rigor necessari. Estem fent una important feina de pressió per tal de garantir que el Ministeri emeti una ordre que acoti la seva aplicació tant en l’àmbit de les agències de viatges com en el dels allotjaments turístics. Per assolir aquest objectiu, cal treballar plegats: hotelers, transport de passatgers i agències de viatges per tal de demostrar la unitat del sector.
Tanmateix, l’imminent augment de la taxa turística també ens preocupa. Demanem tenir, com a mínim, la possibilitat de debatre-la i analitzar els efectes de la pèrdua de competitivitat que indiscutiblement implicarà..
Malgrat els diferents obstacles a superar i l’evolució constant del sector, les agències veiem el futur amb molt d’optimisme. Malgrat les incerteses, la gent segueix considerant viatjar com una experiència vital.
L'EMPORDÀ, UN TERRITORI CULTURAL FRAGMENTAT QUE NECESSITA ARTICULAR-SE
El Baix Empordà és una comarca culturalment rica, diversa i amb una identitat pròpia molt marcada. És un territori on conflueixen diferents maneres d’entendre la cultura: des d’una visió que veu la cultura al servei de la promoció econòmica i l’atracció turística, fins a una concepció més essencial, arrelada en la creació, el pensament crític i el desenvolupament artístic i creatiu. També hi conviu una cultura popular i tradicional amb un fort teixit associatiu, però amb una implantació desigual segons els municipis. Tot i aquestes fortaleses, el Baix Empordà pateix una manca de cohesió i una fragmentació que impedeix que el seu ecosistema cultural assoleixi el potencial que podria tenir.
L’esclat del turisme com a motor econòmic ha fet que alguns ajuntaments derivin part dels pressupostos destinats a l’estratègia cultural cap a la promoció econòmica. En aquest context, la cultura ha esdevingut una eina per atraure visitants, consumidors i clients, sovint amb programacions pensades més per a l’exterior que per a la gent que hi viu tot l’any. En l’àmbit de la promoció cultural privada, festivals de primer nivell com el Cap Roig, la Porta Ferrada, però també festivals de cicle, o esdeveniments multitudinaris com la Santa o el White Summer, responen a aquesta lògica. Són cites positives, necessàries, de gran èxit, i generadores de gran impacte econòmic.
Aquest model prioritza el públic i la dimensió econòmica de la cultura i sovint, deixa en un segon pla una altra dimensió: la que construeix relat de poble o de (com els hi agrada dir a alguns) de territori. En definitiva, es potencia un "turisme cultural" que en realitat és més aviat turisme de calma, de paisatge d’oci i de gastronomia, amb la cultura com un complement més de l’experiència. No ho dic, en cap cas, amb ànim crític, ans al contrari.
El teixit cultural: fortaleses i febleses
A l’altra banda de la balança, l’associacionisme és un dels grans motors culturals, amb exemples notables com el de la Bisbal, que disposa d’un ecosistema d’entitats envejable i actiu. A Palafrugell, trobem el Carroussel Costa Brava, una festa d’interès nacional, els carnavals de diversos pobles, que són també espais d’inclusió, identitat, cohesió i teixit associatiu.
El patrimoni també és un actiu cultural important. El Baix Empordà compta amb una riquesa patrimonial innegable: des de jaciments arqueològics i pobles medievals fins a l’arquitectura colonial i indiana de Begur, les mostres modernistes de Palafrugell o el llegat arquitectònic de S’Agaró. Espais com el Museu del Suro de Palafrugell, el Terracotta de la Bisbal o el Palau Solterra, a Torroella són exemples de centres culturals i de divulgació, de gran valor, i això, per no parlar del paisatge i el seu valor patrimonial i de configuració de relat i identitat o del planter d’artistes, músics o escriptors.
No es pot parlar de cultura total si no es parla de gastronomia i no podem parlar de gastronomia si no ens referim a la terra, al sector primari, al bestiar, als camps, les granges o la pesca. Malgrat ser un sector que ha perdut pes en l’economia, la qualitat del producte de proximitat funciona com a revulsiu de zones com els arrossars de Pals, l’economia del mar a Palamós, l’oli o el vi i tants d’altres... En aquests àmbits s’ha apostat per la qualitat, fent de la gastronomia una expressió cultural per dret propi. Campanyes com la cuina de l’arròs, a Pals, la gamba de Palamós, la Garoinada a Palafrugell, el Peix de roca, a Begur, o la poma de Torroella són un clar exemple d’atracció de visitants, però també de configuració de paisatges i de manera de ser.
I no voldria acabar aquesta primera part de diagnosi sense referir-me als equipaments culturals del Baix Empordà, que també reflecteixen aquesta diversitat. Alguns són referents, com el Teatre Auditori Espai Ter, modèlic tant en programació com en la seva arquitectura al servei de la música. D’altres, com el Teatre Mundial de la Bisbal, han tingut una trajectòria intermitent, mentre que el Teatre La Gorga de Palamós acull una residència artística de la companyia de dansa CobosMika. Però altres espais, com el Teatre Municipal de Palafrugell o el Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, tenen programacions millorables i una incidència cultural i impacte social limitats.
El Thyssen, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs o iniciatives que freguen l’activisme cultural com les llibreries Cucut de Torroella, la Singlantana a la Bisbal, la No llegiu de Palafrugell o Finestres, de Palamós demostren que hi ha una base cultural potent.
I finalment, també els mitjans de comunicació, que formen part indestriable d’un ecosistema cultural vivim menys cohesionats del que seria aconsellable. Algun exemples notables els trobem amb la Revista del Baix Empordà, Televisió Costa Brava, Ràdio Capital o d’altres emissores municipals de ràdio que han viscut moments de molta rellevància social i ara viuen el dia a dia amb nombroses dificultats, sense esmentar espais desapareguts com la Proa. Diaris i revistes són també creadors de referents que ens han definit com a poble.
Necessitem una estratègia compartida
Davant d’aquesta radiografia, queda clar que el repte no és la manca, varietat o intenció de l’oferta de cultura, sinó poca o nul·la coordinació i articulació d’aquest ecosistema. El Baix Empordà té una identitat cultural pròpia, vinculada a la terra, al vent, al mar i a la seva posició geogràfica entre Barcelona i França i aquesta identitat es pot enfortir i servir a la construcció d’un espai de convivència, pensament, cohesió, integració i, perquè no, creació de negoci, gràcies a la cultura.
Però cal que totes aquestes, empreses, entitats, productors, equipaments, institucions i administracions i agents de tot tipus es parlin, es coneguin i prenguin consciència del que fa el veí, sigui un gran festival o una associació de carrossaires. Un espai on es puguin generar estratègies comunes per posar en valor la cultura empordanesa, connectar festivals amb el teixit local, donar suport als creadors del territori i garantir que els grans equipaments culturals treballin no només per la seva població, sinó per tot el conjunt de la comarca.
Aquesta articulació també hauria de permetre que les campanyes gastronòmiques dialoguin amb el món cultural, que els promotors privats assumeixin una responsabilitat més gran en l’activació cultural durant tot l’any i que els mitjans de comunicació puguin tenir un rol actiu en la construcció, difusió i promoció de la nostra singularitat.
En definitiva, la revolució digital del S.XXI i l’accés a tot tipus de continguts, experiències, expressions culturals, lingüístiques, creatives, etc... requereixen una resposta que articuli, expliqui i potenciï el qui som, i el perquè som d’una manera que tan atrau. La cultura no pot ser només un reclam turístic; ha de ser una eina de construcció col·lectiva, un motor de diàleg i un reflex de la identitat d’un territori que té molt a dir i molt a oferir. Ara cal que algú prengui la iniciativa que ho faci possible.
UNA NOVA MANERA DE GESTIONAR LES DESTINACIONS
El rol dels ens de promoció turística, coneguts tradicionalment com a Destination Marketing Organizations (DMOs), ha evolucionat cap a una funció molt més transversal, convertint-se en Destination Management Organizations. Aquest canvi no és només terminològic, sinó que representa una transformació estructural en la gestió de les destinacions, implicant-se en àmbits com la planificació territorial, la sostenibilitat, la mobilitat i el desenvolupament econòmic local.
Aquest nou model ha fet que les DMOs assumeixin un paper clau en la gestió global de les destinacions i s’enfrontin a reptes complexos que cal abordar amb estratègies ben definides:
- La captació de talent continua sent un dels principals reptes del sector turístic. Les reformes laborals recents i la figura del contracte fix-discontinu limiten les possibilitats de desestacionalització en municipis costaners, on la temporalitat és estructural.
- L’habitatge també és un gran desafiament. La dificultat per accedir a un habitatge assequible, la gentrificació i l’expansió de l’habitatge d’ús turístic han agreujat la situació. Lloret de Mar, però, ha estat pioner en limitar aquest tipus d’habitatge per preservar l’equilibri entre l’oferta turística i la qualitat de vida dels residents.
- La diversificació econòmica és essencial per garantir la sostenibilitat del territori, aprofitant les oportunitats que ofereixen altres sectors complementaris, com el turisme esportiu, cultural i gastronòmic.
- El canvi climàtic ja està impactant en el nostre entorn. La gestió de la sequera, l’escalfament global i la pèrdua de sorra a les platges mediterrànies en són exemples clars. Adaptar-se i implementar estratègies sostenibles serà clau per garantir la competitivitat del sector.
- La mobilitat sostenible és indispensable. Apostar per alternatives de transport més netes i millorar la connectivitat contribuirà a reduir l’impacte ambiental del turisme.
- La seguretat i la inclusió social són eixos centrals per assegurar que el desenvolupament turístic sigui inclusiu i beneficiós per a tota la comunitat. Creant espais de relació entre els agents socials (associacions de veïns, sindicats), econòmics, tècnics i polítics, per generar un diàleg honest i continu que ajudi a identificar i preveure situacions de fricció. (Per exemple, el Consell Assessor Consultiu de Lloret Turisme, creat el 2016).
A més, les DMOs han d’assumir un paper actiu en el planejament territorial, contribuint a definir eines estratègiques com els plans generals d’ordenació urbana (POUM) o els de mobilitat urbana sostenible (PMUS), per garantir un desenvolupament harmònic i sostenible a llarg termini.
Un bon exemple d’aquesta gestió transversal és el cas de Mònaco, presentat recentment a la trobada europea de gestors de destinacions. El Principat ha creat la Secretaria d’Estat d’Atractivitat, integrant sota un mateix paraigües la transformació digital, el turisme, la promoció econòmica i la captació d’inversions. Aquesta visió 360º del cicle de vida del visitant els permet consolidar l’atractiu del territori: primer com a turista, després com a possible resident, emprenedor o inversor.
A la Costa Brava, el turisme no només és una font de riquesa econòmica, sinó també un eix vertebrador del territori, que ens permet posar en valor la nostra identitat i compartir-la amb el món. El futur del turisme depèn de la nostra capacitat d’adaptació i del treball conjunt.
Fem-lo possible, entre tots.
TOTS (O QUASI TOTS) SOM TURISTES
“Jo no faig turisme: jo viatjo”. Quantes vegades hem sentit aquesta frase? I quantes vegades l’hem dita, o ens l’hem dita mentalment a nosaltres mateixos? Com si realment ens volguéssim creure que amb els set dies escassos (i això, amb sort) que passarem en aquella ciutat o aquell país ens hi poguéssim integrar.
Una altra: “No, no, no hem anat amb cap viatge organitzat: ens ho hem buscat tot nosaltres mateixos per poder conèixer el país de veritat i no anar com un ramat de xais allà on ens porti el guia”. Això sí: hem revisat tot Instagram buscant “els llocs que no et pots perdre” per repetir-hi la foto que hem vist mil vegades, i hem rastrejat amb Google els “racons secrets” de la nostra destinació pensant que serem els únics que ho haurem fet. Il·lusos!
I qui no ha arrufat el nas quan ha vist la cua per embarcar a l’avió, o l’aglomeració de persones esperant a l’andana del tren, i ha pensat “és que ara qualsevol pot viatjar”, com si nosaltres no forméssim part d’aquesta multitud que busca el bitllet més econòmic per fer-ho?
Fer turisme, ser un turista, sembla que està mal vist. Però, desenganyem-nos: és el que som. En un món globalitzat, no hi ha espai per a nous Polos, Simbads, Egèries, Livingstones, Earharts, Cooks, Gellhorns, Sheldons, Stanhopes, Montagus, Stanleys o Beys. Somniem en ser com Percival Harrison Fawcett (l’explorador britànic en el que es va inspirar Steven Spielberg per crear a Indiana Jones), però preferim anar a un McDonald’s abans que “arriscar-nos” a entrar en un restaurant local on no sabem què ens serviran. Esperem el temps que faci falta per poder fer “la” foto sense que es vegi que el lloc està a petar de gent que, com nosaltres, espera el moment adequat perquè sembli que estan sols.
I, què voleu que us digui: no està tan malament, això de fer turisme. Perquè són pocs els que es poden permetre el luxe de dedicar uns quants mesos seguits a viatjar, i encara són menys els valents que decideixen deixar-ho tot per anar-se’n a voltar món. I poder fer escapades de dos, o tres, o quatre, o cinc dies a qualsevol ciutat d’Europa, o al Marroc, o a Tunísia, o al poble de muntanya que tenim a dues hores en cotxe, és una meravella. Encara que ens hi trobem a milers de persones que han decidit fer el mateix que nosaltres. Encara que no ens atrevim a tastar res de la gastronomia local (tot i que sigui una pena no fer-ho). Encara que necessitem un guia perquè ens expliqui les coses i ens tradueixi les cartes dels restaurants. És igual si anem en grup i a toc de xiulet, o si anem perduts i pel nostre compte. Tant li fot si vas a milers de quilòmetres de casa teva o a la ciutat del costat. Viatjar, fer turisme, ser un turista del segle XXI, obre la ment. Per poca curiositat que tinguis, et fa entendre altres maneres de ser i de fer. Fer turisme ens connecta -o hauria de fer-ho- amb la humanitat. I no, tampoc cal que ens enganyem: si ets imbècil, seguiràs essent-ho per molt que viatgis. Però si no ho ets, turisteja tant com puguis: et canviarà la vida, i potser també la dels que t’envolten.
LES CASES DE TURISME RURAL
Allotjar-se en cases de turisme rural està de moda. Les tendències actuals de salut i benestar que conviden a cuidar-se a un mateix, a estar en contacte amb la natura, a valorar les petites coses de la vida com pot ser gaudir d’una sobretaula en companyia, son coses a les que els hi estem donant valor.
I a les cases rurals, la gent ha trobat la sortida perfecta per desconnectar del ritme frenètic de la ciutat i re-connectar amb la natura i amb un mateix. El nostre territori té tant valor paisatgístic, cultural i popular que vagis on vagis podràs sentir-te bé, sentir-te acollit.
Cal dir que les experiències rurals com conèixer productors i tastar territori també estan en auge i els allotjaments rurals som el lloc ideal per posar-ho en contacte amb el visitant.
Els establiments de turisme rural ofereixen dues modalitats: la casa rural per habitacions o la casa rural completa. Són establiments que ofereixen de dues a vint places i el clients són tant parelles, com famílies o grup d’amics. A totes elles et rebran persones que estimen i coneixen el territori i és que els propietaris de les cases rurals s’han convertit en els millors prescriptors de l’entorn.
Et parlaran de les activitats, dels productes locals, de la historia d’aquella masia o casa de poble que porta segles en aquell indret i que és digna de ser compartida i que té un valor arquitectònic incalculable.
Parlem de cultura i tradició, de turisme local i d'essència catalana, que es transmet via oral als visitants, que per uns dies podran ser part de la historia d’aquella gent que obre les portes de casa seva. Perquè s’ha de dir, que la gent que regenta un turisme rural, son gent lligada al territori, moltes d'herència familiar, son coneixedors dels valors i dificultats de viure al mon rural i arribaran a ser el vincle del visitant amb aquell indret.
Tanmateix des del sector dels establiments de turisme rural estem preocupats per l’augment dels Habitatges d’Us Turístic (HUT) al medi rural. Des de l’administració no han afavorit les noves creacions d’establiments de turisme rural. L'exigència dels requisits que se'ns demana a nosaltres a desaparegut a la nova figura d’HUTs i entre moltes altres coses, els propietaris no estan obligats a viure al territori. I això desfavoreix molt al mon rural, necessitem gent que cuidi del territori, i no ser vistos com a objecte d’inversió.
Necessitem vida als pobles, facilitats per que la gent que vulgui venir a viure es pugui quedar i treballar al lloc on viu. La vida rural tot i semblar idíl·lica té dificultats i costa arribar als estàndards de comoditats de la població urbana. La cultura arriba a conta gotes, els serveis són ben justos, els desplaçaments són completament necessaris i la xarxa de transport públic és escassa.
Per tant necessitem col·laboració per fixar gent al territori, i si mantenim el turisme rural, aconseguirem que la gent visqui a les cases de pagès i que no es perdi l'essència de obrir les seves portes i comparteixin la seva història.
De la mateixa manera que es parla del consum local per afavorir el territori, per crear economia circular o fins i tot per prevenir incendis, hauríem de fer turisme rural per cuidar i mimar el territori, perquè no només aporta aquella escapada tant necessària per la gent de les ciutats, si no que cuida del paisatge i de la tradició catalana.
ANEM PEL BON CAMÍ
Durant dècades, la Costa Brava ha estat concebuda com una destinació basada en el turisme de sol i platja. Amb el pas dels anys i amb l’objectiu de pal·liar el seu possible declivi, considerant l’impacte de les noves tendències de mercat en les destinacions turístiques consolidades, la Costa Brava ha evolucionat cap a una oferta de múltiples activitats recreatives com a mesura de renovació mitjançant nous productes emergents. Una d’aquestes activitats és el turisme cultural, amb importants potencialitats. No obstant això, la diversificació del turista juga a favor dels nous productes i s’orienta a la recerca de les sensacions, al sentit de l’acte turístic, a la percepció de l’autenticitat del producte i a la conservació del lloc. Tots aquests nous elements són recursos culturals posats a disposició del sector turístic, que s’han incrementat en les últimes dècades en les societats avançades. Història, tradició, cultura i una increïble bellesa es conjuguen a la perfecció en aquest meravellós Empordà, Llargues platges, petites cales amagades entre la vegetació, aigües increïblement cristal·lines, pobles medievals, preciosos camins de ronda i una gastronomia impressionant són alguns dels principals atractius que tenim a la Costa Brava. Però tot això, per si sol, no seria res: és necessària la mà de la “gent de la terra” per cuidar-ho i fer-ho evolucionar, perquè qualsevol estancament a curt termini es convertiria en un fracàs i no ens podem adormir.
El degà dels periodistes gironins, Narcís-Jordi Aragó, deia que “sense la bonhomia i la iniciativa de la gent del rodal el turisme no hauria estat possible, malgrat els disbarats perpetrats”. I el degà del periodisme català, Carles Sentís, elogiava als il·lustres visitants “que van deixar petja per les seves elegants construccions, des de Ferran Agulló, passant per Joan Ventosa, el doctor Arruga, el pintor Sert o el matrimoni Woevodsky”.
Per la seva banda Ferran Agulló no va ser només el padrí de la Costa Brava, sinó també el profeta del seu futur. Ell va intuir des del primer dia què s’havia de fer amb aquell paisatge que va descriure tan bé. En un article del mateix any del bateig (1908), va dir: “Cal que de Blanes al Port de la Selva es convencin de la necessitat de muntar hotels, de llogar embarcacions, d’organitzar pesqueres i excursions i establiments de banys, i que els ajuntaments tinguin cura dels camins i de les viles”.
El camí seguit ha estat el correcte, s’ha treballat per anar assolint fites cada cop més complicades per l’exigència d’aquest turisme que ja no es conforma amb només sol i platja, i exigeix totes aquestes altres experiències. Aquest bon clima i la cultura històrica i gastronòmica de la nostra Costa Brava creen un ambient idoni per a aquells que busquen escapar de l’enrenou de la vida quotidiana i gaudir de l’atmosfera relaxada del nostre litoral. Tenim la gallina dels ous d’or, cuidem-la perquè ens duri per sempre.
TURISME I SEGONES RESIDÈNCIES
La proliferació de segones residències al nostre litoral és la conseqüència de la millora econòmica d’una part de la població.
Les segones residències de la costa catalana avui es poden xifrar en més de 650.000 habitatges, que es fan servir de mitjana un reduït nombre de dies a l’any. Pràcticament des dels seus inicis han estat una font de conflictes de caràcter urbanístic, a voltes greus, que tendiran a agreujar-se en un futur donada la creixent demanda, que de ben segur es dispararà l’any vinent amb l’entrada en vigor de la moneda única, l’euro. Aquesta situació farà que, previsiblement, molts ciutadans europeus de la tercera edat i notable poder adquisitiu prenguin la decisió de residir a la costa mediterrània, atrets per la climatologia i els preus. En l’actualitat, un terç de les segones residències a Catalunya ja les ocupen ciutadans de la zona euro, i tot fa pensar que aquesta xifra es doblarà en una sola dècada.
Podem estimar que el mercat de segona mà serà molt important en les transaccions immobiliàries, però caldria ser previsors per planificar adequadament i evitar les tensions que genera l’especulació, especialment quan hi ha una manca de sòl protegit i es percep un clar rebuig al creixement urbanístic per part d’una part de la societat local.
Tot i que hem millorat en el camp de la regulació urbanística amb els plans generals que han entrat en vigor els darrers vint anys, hi ha encara una greu mancança de planificació general, la qual cosa genera excessius problemes.
Malgrat l’aprovació per part del Parlament del Pla Director Territorial de Catalunya, no hem estat capaços de desenvolupar uns Plans Generals Territorials d’Ordenació Urbanística que defineixin clarament cap a quin model urbanístic hem d’anar, per evitar que la possible manca de segones residències a la costa, produïda per l’augment de demanda, traslladi la pressió (i l’especulació) cap als pobles d’interior, del rerepaís, aprofitant que una gran part es regeixen, urbanísticament parlant, només per normes subsidiàries.
Les expectatives dels nous habitants d’aquest territori requeriran una adequació de les condicions urbanístiques per generar una còmoda relació entre les persones i el medi natural, afavorint una millor qualitat de vida, una menor densitat poblacional, així com la preservació d’entorns, costums i models de vida.
Mitjançant aquestes noves planificacions urbanístiques, hem de ser capaços d’oferir una millor qualitat de vida a aquests nous residents, fugint de valors caducs i artificials, com són la majoria dels que oferim actualment, amb honroses excepcions, i facilitant un model de vida quotidiana que generi una identitat pròpia, compatible amb el fet que les noves generacions gaudeixin d’una gran mobilitat, tant per motius personals com professionals.
Aquest criteri s’està imposant a molts països de la Mediterrània i també al País Valencià i Mallorca, intentant que, sobretot, les primeres residències tendeixin a la recuperació dels nuclis antics, tot adaptant-los als nous models de comoditat i convivència.
És probable que, facilitant la intercomunicació entre nuclis urbans de l’interior i la costa, especialment a les comarques de Girona, una part dels propietaris de segones residències al litoral les acabin convertint en la seva primera residència, generant així una important activitat econòmica en els períodes de tardor i d’hivern, dels quals avui estem totalment mancats.
Una activitat econòmica que ajudaria a fer rendibles les activitats econòmiques dels municipis litorals, alhora que oferiria una millor qualitat de vida als nous residents, especialment a aquells de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Totes aquestes reflexions sobre l’acostament rural i urbà provocaran una nova visió social i econòmica que requerirà una progressiva integració dels dos estils de vida, la necessitat d’aproximar els nivells de renda econòmica i un concepte de poble integral amb els mateixos serveis i ús de les noves tecnologies.
Les conseqüències que se’n deriven d’aquest nou concepte de poble-ciutat europeu s’han d’estudiar socialment i políticament per fer possibles aquests Plans Territorials. Pel seu disseny i desenvolupament, cal convidar-hi no només el món econòmic, sinó també el cultural i el mediambiental.
Els Plans Territorials han de preveure i desenvolupar les àrees de serveis generals: mèdics i sanitaris, educatius i culturals, comercials, esportius i lúdics. Els infraestructurals de comunicacions per carretera, ferroviàries i aèries, els equipaments energètics i de serveis de comunicació electrònics, etc.
Els centres culturals, esportius i lúdics haurien de tenir una dimensió comarcal fora dels limitats pressupostos municipals, gestionats pels consells comarcals. Els mitjans de transport i les vies de comunicació han de garantir uns serveis uniformement repartits, facilitant la reducció del transport individual i afavorint el col·lectiu, connectant la xarxa viària amb la ferroviària, especialment amb les estacions de l’AVE, i interconnectant els tres aeroports catalans de Barcelona, Girona i Reus mitjançant les línies de l’AVE.
Totes aquestes consideracions ens porten a superar les ordenacions de caràcter municipal, per ordenar de manera global.
La dinàmica de futur de la Unió Europea assenyala l’arc mediterrani (de Nàpols a Algesires) com una àrea de notable creixement demogràfic, de caràcter multiètnic i multiracial. Una àrea que requerirà més qualitat de vida i de desenvolupament econòmic.
Catalunya, en el centre d’aquest arc, s’ha de dimensionar i projectar en aquest context per a garantir el gaudi social i econòmic de les futures generacions.
EL VIATGE QUE TRANSFORMA
Des de fa alguns anys es pot observar un creixement notable en l'espiritualitat i algunes pràctiques relacionades, com ara la meditació o el ioga. Aquest fenomen pot semblar paradoxal, ja que vivim en societats cada cop més secularitzades on sembla que hi ha un allunyament de les institucions religioses tradicionals. Tot i això, aquesta desconnexió de les religions organitzades ha portat moltes persones a buscar formes més personalitzades i flexibles d'espiritualitat. Encara que la religiositat institucional pugui estar en declivi en algunes regions, la recerca d'experiències espirituals persisteix com una forma de satisfer les necessitats de pertinença, benestar i transcendència.
I això s’ha transmès, també, al turisme augmentant les activitats vinculades a etiquetes com el turisme de benestar, el turisme conscient, el turisme espiritual o, fins i tot, el turisme religiós. En aquest sentit, cal entendre el turisme des d’una perspectiva holística i integradora; de fet filòsofs com Raimon Panikkar o Jordi Pigem ja ens diuen que el món no es pot entendre sense entendre el concepte d’interdependència, de que tot està relacionat amb tot. I el turisme no n’és una excepció. El turisme, sobretot quan es fa des de la consciència, des de la recerca de sentit, pot contribuir significativament a la cerca de benestar i pot ser una activitat transformadora. Per això proposo que reflexionem sobre com el turisme (o el viatge) pot ser un element de canvi des de tres àmbits o dimensions: l’àmbit personal (espiritual), l’àmbit cultural i l’àmbit ambiental (o natural).
Des de l’àmbit personal i espiritual, el viatge és, també, un trànsit cap a l’interior d’un mateix. Sociòlegs com Dean McCannell ja ens parlàvem del turisme com a ritual, i aquesta dimensió es fa especialment present en els pelegrinatges, tant en auge últimament. Els pelegrins s’embarquen en una recerca espiritual que pot modificar la seva percepció del món i de si mateix. A través de rituals i de la descoberta del sagrat els pelegrins poden trobar una renovada connexió amb la divinitat i un sentit profund de pertinença. En aquest sentit, els espais sagrats, com els santuaris, són llocs propicis per aquesta transformació, sempre que les actituds poc respectuoses no transformin l’ànima o l’esperit d’aquests llocs.
El viatge també ens porta a descobrir capes de la història, la cultura i la identitat dels llocs. El turisme ens ofereix l’oportunitat de descobrir les tradicions, costums i narratives que han anat donant forma a les societats al llarg dels segles. Segons l'ICCROM (Centre internacional per a l'estudi de la preservació i la restauració de béns culturals), la cultura i el patrimoni cultural són elements que poden aportar sentit a la nostra vida. Quan la cultura es redueix a un passatemps recreatiu i no es reconeix el patrimoni com una forma de vida que uneix tant el mitjà de subsistència com la identitat, es perden oportunitats per millorar el sentit i el valor de les nostres vides. El patrimoni cultural té un paper essencial en el benestar físic i mental de cada persona i de la nostra societat en conjunt, fent que la transformació personal i/o col·lectiva es pugui produir, també, des dels diferents àmbits vinculats a la cultura i el patrimoni, com l’art, la música o la literatura.
Finalment, en el context actual també té molt sentit parlar de la transformació a través del contacte amb la naturalesa. La ruptura dels equilibris ecològics accelerada pels models de desenvolupament actuals dona lloc a activitats que tenen com a única finalitat la reconnexió amb la natura i la recerca d'una harmonia interior de l'ésser humà amb ella. La natura i l'entorn transmeten sensació de pau i tranquil·litat interior, fet que ajuda a entendre l'augment de les activitats en el medi natural i, també, de les rutes de pelegrinatge com el Camí de Sant Jaume. Molts dels camins de pelegrinatge i espais sagrats estan en profunda comunió amb la naturalesa i és innegable que els espais naturals comptem amb valors i significats espirituals que, quan el viatger els copsa, el porten a una reconnexió amb el món natural restaurant el nostre vincle amb la naturalesa i alhora, el nostre propi equilibri. De fet, alguns autors com Berger (1969), Tolle (2004) i Nasr (2007) en alerten de que la situació actual d’emergència climàtica no és més que el resultat d'una profunda crisi espiritual en l'ésser humà.
Com es produeix la transformació a través del viatge és el tema que es tractarà en les XII Jornades Universitàries de Turisme Religiós que tindran lloc a Montserrat els dies 11 i 12 de novembre de 2024, en el marc de les activitats previstes per la celebració del Mil·lenari del Monestir de Montserrat. Perquè és important que veiem el turisme més que com un moment de desconnexió, com una oportunitat de (re)connexió, promovent la recerca de l'espiritualitat i la transformació personal i col·lectiva.
CATALUNYA VISTA DES DEL CANTÓ DEL TESSINO A SUÏSSA
A vegades ens trobem en llocs que mai hauríem imaginat que es convertirien en casa nostra. Fou així com el tranquil Cantó del Tessino a Suïssa es va convertir en el meu refugi inesperat. Tot i que el meu cor sempre serà a Catalunya, les circumstàncies em van portar a establir-me aquí, a centenars de quilòmetres de distància de la meva terra natal.
Des de fa cinc anys visc de manera permanent en aquest indret, un lloc semblant i alhora molt llunyà de Catalunya, que em fa reflexionar sobre les meravelles de la meva terra natal i el seu potencial turístic.
Cada dia, mentre miro per la finestra i contemplo els paisatges serens d'aquest racó suís, la meva ment viatja de tornada als records de l'Empordà, de la Costa Brava: l’aire marí, els camps daurats, els petits pobles amb encant, esdevenen instantànies de nostàlgia que omplen el meu cor d'amor per Catalunya.
Quan aquí algú em pregunta sobre el meu lloc d'origen, no puc evitar que un somriure es dibuixi a la cara quan dic Valladolid, però la meva vida a Catalunya. "Barcelona?", pregunten amb entusiasme, i encara que la capital catalana és un destí meravellós, els dic que el meu veritable tresor és l'Empordà, on la vida flueix amb la calidesa del sol mediterrani i l'amabilitat de la seva gent, i que m’agradaria que ells, els suïssos, també que ho poguessin gaudir.
És una pena que hi hagi tants vols des de Milà (Malpensa) a Barcelona i cap a Girona. Fins i tot des de Zurich o Bassel; abans hi havia vols directes a Girona, però ara no és així. Aquest fet limita l'accés directe a les joies ocultes de Catalunya, com l'Empordà, la Costa Brava, que mereixen ser més accessibles per als turistes que busquen experiències úniques.
Els meus dies aquí a Suïssa estan plens de gratitud, però també d'enyorança per les tertúlies als Liris de Tamariu, els capvespres daurats arran de mar i les delícies culinàries que només es troben als racons més autèntics de Catalunya. La vida pot ser un viatge impredictible, però l'amor per la meva terra natal continua essent el far que guia la meva ànima.
El meu cor resideix doncs, a dos llocs alhora, somio amb un futur on els camins entre Suïssa i Catalunya s'entrellacen de manera més profunda. Imagino festivals gastronòmics on els sabors del Cantó del Tessino es trobin amb les delícies de l'Empordà, creant una simfonia culinària que delecti els paladars més exigents.
Catalunya té tant per oferir al món, des dels seus paisatges idíl·lics fins a la seva rica herència cultural. Imagino, per exemple, un esdeveniment on xefs catalans com els germans Roca del Celler de Can Roca col·laborin amb mestres culinaris suïssos com Andreas Caminada. Un festival d'aquest tipus no sols podria atraure a amants de la gastronomia de tot el món i permetre que nous visitants descobreixin i gaudeixin de la riquesa cultural i culinària de l'Empordà.
Encara que estic lluny físicament, el meu esperit sempre estarà lligat a les terres que em van veure créixer i florir, per això, penso que el turisme és un pont que ens uneix, fent que els viatgers descobreixin la màgia de Catalunya i que se’n enamorin tant com jo ho vaig fer.
En la meva cerca per fer créixer la connexió entre Catalunya i Suïssa, em sorgeix la inquietud de com puc compartir la bellesa i l'encant de la meva terra natal amb aquells que encara no l'han descobert.
Estic convençuda que potenciar el turisme en àrees com l'Empordà pot ajudar a descongestionar les destinacions turístiques més saturades com Barcelona, promovent un turisme més sostenible i equilibrat respectuós amb el territori i l’entorn natural.
Fora bo que les autoritats turístiques incentivessin els vols directes a Girona. L'intercanvi cultural no sols beneficiaria al turisme, sinó també a les comunitats locals, generant ocupació i promovent la preservació de les tradicions culturals. El turisme responsable i ben gestionat pot ser una força positiva que no sols dona a conèixer les meravelles d'una regió, sinó que també contribueix al seu desenvolupament sostenible.
Desitjo que els suïssos puguin sentir la càlida abraçada de la Costa Brava, perdre's entre els carrerons empedrats de pobles medievals i delectar-se amb l'exquisida gastronomia catalana. El meu cor s'omple d'alegria en imaginar famílies suïsses creant records inoblidables a les platges de la Costa Brava, als pobles de l’Empordà o en els impressionants paisatges dels Pirineus catalans.
LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA COM A OPORTUNITAT DE MILLORA AL SECTOR TURÍSTIC
Ja fa anys que els efectes del canvi climàtic s’estan manifestant de manera global i a la comarca del Baix Empordà en particular. la sequera, les pluges torrencials, els incendis forestals o la pujada del nivell del mar en son algunes de les seves expressions.
En aquest sentit el desenvolupament normatiu i les línies de treball de les diferents administracions s’han orientat a la seva mitigació i a l’adaptació dels territoris. Donat que el sector turístic també té un paper clau en l’economia comarcal, la seva aposta decidida per la transició energètica no només és una qüestió de responsabilitat, sinó que també pot representar una millora en la seva competitivitat i resiliència en un futur definit per la sostenibilitat.
Diagnosticat l’anterior, des les àrees de Turisme i de Sostenibilitat i Acció Climàtica del Consell Comarcal i de l’Oficina de Transició Energètica del Baix Empordà, establerta amb conveni amb la Diputació de Girona, hem iniciat un treball conjunt que ens ha portat a la formulació d’una estratègia conjunta a aquesta fi, que hem conceptualitzat en forma de Pla de millora de la destinació turística del Baix Empordà a través de la transició energètica.
Aquest pla es va presentar el dia 23 de maig al Museu del Suro de Palafrugell, amb representants del Consell Comarcal, de diferents ajuntaments de la comarca i de diferents representants del sector. Les ponències que s’hi van presentar, així com la taula rodona d’experiències d’implementació de millores energètiques reeixides en equipaments turístics del territori, van servir per visualitzar l’oportunitat que el pla suposa i l’interès de les empreses assistents en una iniciativa d’aquestes característiques.
De manera concreta, i entre d’altres, les accions proposades d’inici inclouen la creació d’un ens de governança del procés que en tuteli el desenvolupament, i la conceptualització d’uns indicadors de seguiment, durant aquest mes de juliol, així com la realització d’un programa d’informació i formació del sector durant la tardor i hivern vinent, realitzant sessions específiques de canvi climàtic, tecnologies d’estalvi i eficiència energètica i d’energies renovables, així com visites tècniques a diferents equipaments que ja les han implementat. L’enfoc és donar informació útil per gerències, encarregats i treballadors de les empreses, alhora que eines de comunicació envers els clients, doncs visualitzem que tots els participants poden ser agents d’aquest procés. Donat que la mobilitat és el sector que més contribueix a les emissions de la destinació, l’equip també treballarà en el desenvolupament d’accions conjuntes que en permetin la millora.
En paral·lel a aquest treball específic per facilitar la implementació de la transició energètica, es generarà un relat comú a l’entorn del procés, alhora que es treballarà en la difusió d’aquest missatge com actiu complementari de la destinació.
El repte climàtic és majúscul, aprofitem el procés de canvi ineludible que suposa per potenciar la millora energètica del sector turístic de la comarca. En pot portar alegries ambientals, socials i econòmiques.