LES CASES DE TURISME RURAL
Allotjar-se en cases de turisme rural està de moda. Les tendències actuals de salut i benestar que conviden a cuidar-se a un mateix, a estar en contacte amb la natura, a valorar les petites coses de la vida com pot ser gaudir d’una sobretaula en companyia, son coses a les que els hi estem donant valor.
I a les cases rurals, la gent ha trobat la sortida perfecta per desconnectar del ritme frenètic de la ciutat i re-connectar amb la natura i amb un mateix. El nostre territori té tant valor paisatgístic, cultural i popular que vagis on vagis podràs sentir-te bé, sentir-te acollit.
Cal dir que les experiències rurals com conèixer productors i tastar territori també estan en auge i els allotjaments rurals som el lloc ideal per posar-ho en contacte amb el visitant.
Els establiments de turisme rural ofereixen dues modalitats: la casa rural per habitacions o la casa rural completa. Són establiments que ofereixen de dues a vint places i el clients són tant parelles, com famílies o grup d’amics. A totes elles et rebran persones que estimen i coneixen el territori i és que els propietaris de les cases rurals s’han convertit en els millors prescriptors de l’entorn.
Et parlaran de les activitats, dels productes locals, de la historia d’aquella masia o casa de poble que porta segles en aquell indret i que és digna de ser compartida i que té un valor arquitectònic incalculable.
Parlem de cultura i tradició, de turisme local i d'essència catalana, que es transmet via oral als visitants, que per uns dies podran ser part de la historia d’aquella gent que obre les portes de casa seva. Perquè s’ha de dir, que la gent que regenta un turisme rural, son gent lligada al territori, moltes d'herència familiar, son coneixedors dels valors i dificultats de viure al mon rural i arribaran a ser el vincle del visitant amb aquell indret.
Tanmateix des del sector dels establiments de turisme rural estem preocupats per l’augment dels Habitatges d’Us Turístic (HUT) al medi rural. Des de l’administració no han afavorit les noves creacions d’establiments de turisme rural. L'exigència dels requisits que se'ns demana a nosaltres a desaparegut a la nova figura d’HUTs i entre moltes altres coses, els propietaris no estan obligats a viure al territori. I això desfavoreix molt al mon rural, necessitem gent que cuidi del territori, i no ser vistos com a objecte d’inversió.
Necessitem vida als pobles, facilitats per que la gent que vulgui venir a viure es pugui quedar i treballar al lloc on viu. La vida rural tot i semblar idíl·lica té dificultats i costa arribar als estàndards de comoditats de la població urbana. La cultura arriba a conta gotes, els serveis són ben justos, els desplaçaments són completament necessaris i la xarxa de transport públic és escassa.
Per tant necessitem col·laboració per fixar gent al territori, i si mantenim el turisme rural, aconseguirem que la gent visqui a les cases de pagès i que no es perdi l'essència de obrir les seves portes i comparteixin la seva història.
De la mateixa manera que es parla del consum local per afavorir el territori, per crear economia circular o fins i tot per prevenir incendis, hauríem de fer turisme rural per cuidar i mimar el territori, perquè no només aporta aquella escapada tant necessària per la gent de les ciutats, si no que cuida del paisatge i de la tradició catalana.
ANEM PEL BON CAMÍ
Durant dècades, la Costa Brava ha estat concebuda com una destinació basada en el turisme de sol i platja. Amb el pas dels anys i amb l’objectiu de pal·liar el seu possible declivi, considerant l’impacte de les noves tendències de mercat en les destinacions turístiques consolidades, la Costa Brava ha evolucionat cap a una oferta de múltiples activitats recreatives com a mesura de renovació mitjançant nous productes emergents. Una d’aquestes activitats és el turisme cultural, amb importants potencialitats. No obstant això, la diversificació del turista juga a favor dels nous productes i s’orienta a la recerca de les sensacions, al sentit de l’acte turístic, a la percepció de l’autenticitat del producte i a la conservació del lloc. Tots aquests nous elements són recursos culturals posats a disposició del sector turístic, que s’han incrementat en les últimes dècades en les societats avançades. Història, tradició, cultura i una increïble bellesa es conjuguen a la perfecció en aquest meravellós Empordà, Llargues platges, petites cales amagades entre la vegetació, aigües increïblement cristal·lines, pobles medievals, preciosos camins de ronda i una gastronomia impressionant són alguns dels principals atractius que tenim a la Costa Brava. Però tot això, per si sol, no seria res: és necessària la mà de la “gent de la terra” per cuidar-ho i fer-ho evolucionar, perquè qualsevol estancament a curt termini es convertiria en un fracàs i no ens podem adormir.
El degà dels periodistes gironins, Narcís-Jordi Aragó, deia que “sense la bonhomia i la iniciativa de la gent del rodal el turisme no hauria estat possible, malgrat els disbarats perpetrats”. I el degà del periodisme català, Carles Sentís, elogiava als il·lustres visitants “que van deixar petja per les seves elegants construccions, des de Ferran Agulló, passant per Joan Ventosa, el doctor Arruga, el pintor Sert o el matrimoni Woevodsky”.
Per la seva banda Ferran Agulló no va ser només el padrí de la Costa Brava, sinó també el profeta del seu futur. Ell va intuir des del primer dia què s’havia de fer amb aquell paisatge que va descriure tan bé. En un article del mateix any del bateig (1908), va dir: “Cal que de Blanes al Port de la Selva es convencin de la necessitat de muntar hotels, de llogar embarcacions, d’organitzar pesqueres i excursions i establiments de banys, i que els ajuntaments tinguin cura dels camins i de les viles”.
El camí seguit ha estat el correcte, s’ha treballat per anar assolint fites cada cop més complicades per l’exigència d’aquest turisme que ja no es conforma amb només sol i platja, i exigeix totes aquestes altres experiències. Aquest bon clima i la cultura històrica i gastronòmica de la nostra Costa Brava creen un ambient idoni per a aquells que busquen escapar de l’enrenou de la vida quotidiana i gaudir de l’atmosfera relaxada del nostre litoral. Tenim la gallina dels ous d’or, cuidem-la perquè ens duri per sempre.
TURISME I SEGONES RESIDÈNCIES
La proliferació de segones residències al nostre litoral és la conseqüència de la millora econòmica d’una part de la població.
Les segones residències de la costa catalana avui es poden xifrar en més de 650.000 habitatges, que es fan servir de mitjana un reduït nombre de dies a l’any. Pràcticament des dels seus inicis han estat una font de conflictes de caràcter urbanístic, a voltes greus, que tendiran a agreujar-se en un futur donada la creixent demanda, que de ben segur es dispararà l’any vinent amb l’entrada en vigor de la moneda única, l’euro. Aquesta situació farà que, previsiblement, molts ciutadans europeus de la tercera edat i notable poder adquisitiu prenguin la decisió de residir a la costa mediterrània, atrets per la climatologia i els preus. En l’actualitat, un terç de les segones residències a Catalunya ja les ocupen ciutadans de la zona euro, i tot fa pensar que aquesta xifra es doblarà en una sola dècada.
Podem estimar que el mercat de segona mà serà molt important en les transaccions immobiliàries, però caldria ser previsors per planificar adequadament i evitar les tensions que genera l’especulació, especialment quan hi ha una manca de sòl protegit i es percep un clar rebuig al creixement urbanístic per part d’una part de la societat local.
Tot i que hem millorat en el camp de la regulació urbanística amb els plans generals que han entrat en vigor els darrers vint anys, hi ha encara una greu mancança de planificació general, la qual cosa genera excessius problemes.
Malgrat l’aprovació per part del Parlament del Pla Director Territorial de Catalunya, no hem estat capaços de desenvolupar uns Plans Generals Territorials d’Ordenació Urbanística que defineixin clarament cap a quin model urbanístic hem d’anar, per evitar que la possible manca de segones residències a la costa, produïda per l’augment de demanda, traslladi la pressió (i l’especulació) cap als pobles d’interior, del rerepaís, aprofitant que una gran part es regeixen, urbanísticament parlant, només per normes subsidiàries.
Les expectatives dels nous habitants d’aquest territori requeriran una adequació de les condicions urbanístiques per generar una còmoda relació entre les persones i el medi natural, afavorint una millor qualitat de vida, una menor densitat poblacional, així com la preservació d’entorns, costums i models de vida.
Mitjançant aquestes noves planificacions urbanístiques, hem de ser capaços d’oferir una millor qualitat de vida a aquests nous residents, fugint de valors caducs i artificials, com són la majoria dels que oferim actualment, amb honroses excepcions, i facilitant un model de vida quotidiana que generi una identitat pròpia, compatible amb el fet que les noves generacions gaudeixin d’una gran mobilitat, tant per motius personals com professionals.
Aquest criteri s’està imposant a molts països de la Mediterrània i també al País Valencià i Mallorca, intentant que, sobretot, les primeres residències tendeixin a la recuperació dels nuclis antics, tot adaptant-los als nous models de comoditat i convivència.
És probable que, facilitant la intercomunicació entre nuclis urbans de l’interior i la costa, especialment a les comarques de Girona, una part dels propietaris de segones residències al litoral les acabin convertint en la seva primera residència, generant així una important activitat econòmica en els períodes de tardor i d’hivern, dels quals avui estem totalment mancats.
Una activitat econòmica que ajudaria a fer rendibles les activitats econòmiques dels municipis litorals, alhora que oferiria una millor qualitat de vida als nous residents, especialment a aquells de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Totes aquestes reflexions sobre l’acostament rural i urbà provocaran una nova visió social i econòmica que requerirà una progressiva integració dels dos estils de vida, la necessitat d’aproximar els nivells de renda econòmica i un concepte de poble integral amb els mateixos serveis i ús de les noves tecnologies.
Les conseqüències que se’n deriven d’aquest nou concepte de poble-ciutat europeu s’han d’estudiar socialment i políticament per fer possibles aquests Plans Territorials. Pel seu disseny i desenvolupament, cal convidar-hi no només el món econòmic, sinó també el cultural i el mediambiental.
Els Plans Territorials han de preveure i desenvolupar les àrees de serveis generals: mèdics i sanitaris, educatius i culturals, comercials, esportius i lúdics. Els infraestructurals de comunicacions per carretera, ferroviàries i aèries, els equipaments energètics i de serveis de comunicació electrònics, etc.
Els centres culturals, esportius i lúdics haurien de tenir una dimensió comarcal fora dels limitats pressupostos municipals, gestionats pels consells comarcals. Els mitjans de transport i les vies de comunicació han de garantir uns serveis uniformement repartits, facilitant la reducció del transport individual i afavorint el col·lectiu, connectant la xarxa viària amb la ferroviària, especialment amb les estacions de l’AVE, i interconnectant els tres aeroports catalans de Barcelona, Girona i Reus mitjançant les línies de l’AVE.
Totes aquestes consideracions ens porten a superar les ordenacions de caràcter municipal, per ordenar de manera global.
La dinàmica de futur de la Unió Europea assenyala l’arc mediterrani (de Nàpols a Algesires) com una àrea de notable creixement demogràfic, de caràcter multiètnic i multiracial. Una àrea que requerirà més qualitat de vida i de desenvolupament econòmic.
Catalunya, en el centre d’aquest arc, s’ha de dimensionar i projectar en aquest context per a garantir el gaudi social i econòmic de les futures generacions.
EL VIATGE QUE TRANSFORMA
Des de fa alguns anys es pot observar un creixement notable en l'espiritualitat i algunes pràctiques relacionades, com ara la meditació o el ioga. Aquest fenomen pot semblar paradoxal, ja que vivim en societats cada cop més secularitzades on sembla que hi ha un allunyament de les institucions religioses tradicionals. Tot i això, aquesta desconnexió de les religions organitzades ha portat moltes persones a buscar formes més personalitzades i flexibles d'espiritualitat. Encara que la religiositat institucional pugui estar en declivi en algunes regions, la recerca d'experiències espirituals persisteix com una forma de satisfer les necessitats de pertinença, benestar i transcendència.
I això s’ha transmès, també, al turisme augmentant les activitats vinculades a etiquetes com el turisme de benestar, el turisme conscient, el turisme espiritual o, fins i tot, el turisme religiós. En aquest sentit, cal entendre el turisme des d’una perspectiva holística i integradora; de fet filòsofs com Raimon Panikkar o Jordi Pigem ja ens diuen que el món no es pot entendre sense entendre el concepte d’interdependència, de que tot està relacionat amb tot. I el turisme no n’és una excepció. El turisme, sobretot quan es fa des de la consciència, des de la recerca de sentit, pot contribuir significativament a la cerca de benestar i pot ser una activitat transformadora. Per això proposo que reflexionem sobre com el turisme (o el viatge) pot ser un element de canvi des de tres àmbits o dimensions: l’àmbit personal (espiritual), l’àmbit cultural i l’àmbit ambiental (o natural).
Des de l’àmbit personal i espiritual, el viatge és, també, un trànsit cap a l’interior d’un mateix. Sociòlegs com Dean McCannell ja ens parlàvem del turisme com a ritual, i aquesta dimensió es fa especialment present en els pelegrinatges, tant en auge últimament. Els pelegrins s’embarquen en una recerca espiritual que pot modificar la seva percepció del món i de si mateix. A través de rituals i de la descoberta del sagrat els pelegrins poden trobar una renovada connexió amb la divinitat i un sentit profund de pertinença. En aquest sentit, els espais sagrats, com els santuaris, són llocs propicis per aquesta transformació, sempre que les actituds poc respectuoses no transformin l’ànima o l’esperit d’aquests llocs.
El viatge també ens porta a descobrir capes de la història, la cultura i la identitat dels llocs. El turisme ens ofereix l’oportunitat de descobrir les tradicions, costums i narratives que han anat donant forma a les societats al llarg dels segles. Segons l'ICCROM (Centre internacional per a l'estudi de la preservació i la restauració de béns culturals), la cultura i el patrimoni cultural són elements que poden aportar sentit a la nostra vida. Quan la cultura es redueix a un passatemps recreatiu i no es reconeix el patrimoni com una forma de vida que uneix tant el mitjà de subsistència com la identitat, es perden oportunitats per millorar el sentit i el valor de les nostres vides. El patrimoni cultural té un paper essencial en el benestar físic i mental de cada persona i de la nostra societat en conjunt, fent que la transformació personal i/o col·lectiva es pugui produir, també, des dels diferents àmbits vinculats a la cultura i el patrimoni, com l’art, la música o la literatura.
Finalment, en el context actual també té molt sentit parlar de la transformació a través del contacte amb la naturalesa. La ruptura dels equilibris ecològics accelerada pels models de desenvolupament actuals dona lloc a activitats que tenen com a única finalitat la reconnexió amb la natura i la recerca d'una harmonia interior de l'ésser humà amb ella. La natura i l'entorn transmeten sensació de pau i tranquil·litat interior, fet que ajuda a entendre l'augment de les activitats en el medi natural i, també, de les rutes de pelegrinatge com el Camí de Sant Jaume. Molts dels camins de pelegrinatge i espais sagrats estan en profunda comunió amb la naturalesa i és innegable que els espais naturals comptem amb valors i significats espirituals que, quan el viatger els copsa, el porten a una reconnexió amb el món natural restaurant el nostre vincle amb la naturalesa i alhora, el nostre propi equilibri. De fet, alguns autors com Berger (1969), Tolle (2004) i Nasr (2007) en alerten de que la situació actual d’emergència climàtica no és més que el resultat d'una profunda crisi espiritual en l'ésser humà.
Com es produeix la transformació a través del viatge és el tema que es tractarà en les XII Jornades Universitàries de Turisme Religiós que tindran lloc a Montserrat els dies 11 i 12 de novembre de 2024, en el marc de les activitats previstes per la celebració del Mil·lenari del Monestir de Montserrat. Perquè és important que veiem el turisme més que com un moment de desconnexió, com una oportunitat de (re)connexió, promovent la recerca de l'espiritualitat i la transformació personal i col·lectiva.
CATALUNYA VISTA DES DEL CANTÓ DEL TESSINO A SUÏSSA
A vegades ens trobem en llocs que mai hauríem imaginat que es convertirien en casa nostra. Fou així com el tranquil Cantó del Tessino a Suïssa es va convertir en el meu refugi inesperat. Tot i que el meu cor sempre serà a Catalunya, les circumstàncies em van portar a establir-me aquí, a centenars de quilòmetres de distància de la meva terra natal.
Des de fa cinc anys visc de manera permanent en aquest indret, un lloc semblant i alhora molt llunyà de Catalunya, que em fa reflexionar sobre les meravelles de la meva terra natal i el seu potencial turístic.
Cada dia, mentre miro per la finestra i contemplo els paisatges serens d'aquest racó suís, la meva ment viatja de tornada als records de l'Empordà, de la Costa Brava: l’aire marí, els camps daurats, els petits pobles amb encant, esdevenen instantànies de nostàlgia que omplen el meu cor d'amor per Catalunya.
Quan aquí algú em pregunta sobre el meu lloc d'origen, no puc evitar que un somriure es dibuixi a la cara quan dic Valladolid, però la meva vida a Catalunya. "Barcelona?", pregunten amb entusiasme, i encara que la capital catalana és un destí meravellós, els dic que el meu veritable tresor és l'Empordà, on la vida flueix amb la calidesa del sol mediterrani i l'amabilitat de la seva gent, i que m’agradaria que ells, els suïssos, també que ho poguessin gaudir.
És una pena que hi hagi tants vols des de Milà (Malpensa) a Barcelona i cap a Girona. Fins i tot des de Zurich o Bassel; abans hi havia vols directes a Girona, però ara no és així. Aquest fet limita l'accés directe a les joies ocultes de Catalunya, com l'Empordà, la Costa Brava, que mereixen ser més accessibles per als turistes que busquen experiències úniques.
Els meus dies aquí a Suïssa estan plens de gratitud, però també d'enyorança per les tertúlies als Liris de Tamariu, els capvespres daurats arran de mar i les delícies culinàries que només es troben als racons més autèntics de Catalunya. La vida pot ser un viatge impredictible, però l'amor per la meva terra natal continua essent el far que guia la meva ànima.
El meu cor resideix doncs, a dos llocs alhora, somio amb un futur on els camins entre Suïssa i Catalunya s'entrellacen de manera més profunda. Imagino festivals gastronòmics on els sabors del Cantó del Tessino es trobin amb les delícies de l'Empordà, creant una simfonia culinària que delecti els paladars més exigents.
Catalunya té tant per oferir al món, des dels seus paisatges idíl·lics fins a la seva rica herència cultural. Imagino, per exemple, un esdeveniment on xefs catalans com els germans Roca del Celler de Can Roca col·laborin amb mestres culinaris suïssos com Andreas Caminada. Un festival d'aquest tipus no sols podria atraure a amants de la gastronomia de tot el món i permetre que nous visitants descobreixin i gaudeixin de la riquesa cultural i culinària de l'Empordà.
Encara que estic lluny físicament, el meu esperit sempre estarà lligat a les terres que em van veure créixer i florir, per això, penso que el turisme és un pont que ens uneix, fent que els viatgers descobreixin la màgia de Catalunya i que se’n enamorin tant com jo ho vaig fer.
En la meva cerca per fer créixer la connexió entre Catalunya i Suïssa, em sorgeix la inquietud de com puc compartir la bellesa i l'encant de la meva terra natal amb aquells que encara no l'han descobert.
Estic convençuda que potenciar el turisme en àrees com l'Empordà pot ajudar a descongestionar les destinacions turístiques més saturades com Barcelona, promovent un turisme més sostenible i equilibrat respectuós amb el territori i l’entorn natural.
Fora bo que les autoritats turístiques incentivessin els vols directes a Girona. L'intercanvi cultural no sols beneficiaria al turisme, sinó també a les comunitats locals, generant ocupació i promovent la preservació de les tradicions culturals. El turisme responsable i ben gestionat pot ser una força positiva que no sols dona a conèixer les meravelles d'una regió, sinó que també contribueix al seu desenvolupament sostenible.
Desitjo que els suïssos puguin sentir la càlida abraçada de la Costa Brava, perdre's entre els carrerons empedrats de pobles medievals i delectar-se amb l'exquisida gastronomia catalana. El meu cor s'omple d'alegria en imaginar famílies suïsses creant records inoblidables a les platges de la Costa Brava, als pobles de l’Empordà o en els impressionants paisatges dels Pirineus catalans.
LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA COM A OPORTUNITAT DE MILLORA AL SECTOR TURÍSTIC
Ja fa anys que els efectes del canvi climàtic s’estan manifestant de manera global i a la comarca del Baix Empordà en particular. la sequera, les pluges torrencials, els incendis forestals o la pujada del nivell del mar en son algunes de les seves expressions.
En aquest sentit el desenvolupament normatiu i les línies de treball de les diferents administracions s’han orientat a la seva mitigació i a l’adaptació dels territoris. Donat que el sector turístic també té un paper clau en l’economia comarcal, la seva aposta decidida per la transició energètica no només és una qüestió de responsabilitat, sinó que també pot representar una millora en la seva competitivitat i resiliència en un futur definit per la sostenibilitat.
Diagnosticat l’anterior, des les àrees de Turisme i de Sostenibilitat i Acció Climàtica del Consell Comarcal i de l’Oficina de Transició Energètica del Baix Empordà, establerta amb conveni amb la Diputació de Girona, hem iniciat un treball conjunt que ens ha portat a la formulació d’una estratègia conjunta a aquesta fi, que hem conceptualitzat en forma de Pla de millora de la destinació turística del Baix Empordà a través de la transició energètica.
Aquest pla es va presentar el dia 23 de maig al Museu del Suro de Palafrugell, amb representants del Consell Comarcal, de diferents ajuntaments de la comarca i de diferents representants del sector. Les ponències que s’hi van presentar, així com la taula rodona d’experiències d’implementació de millores energètiques reeixides en equipaments turístics del territori, van servir per visualitzar l’oportunitat que el pla suposa i l’interès de les empreses assistents en una iniciativa d’aquestes característiques.
De manera concreta, i entre d’altres, les accions proposades d’inici inclouen la creació d’un ens de governança del procés que en tuteli el desenvolupament, i la conceptualització d’uns indicadors de seguiment, durant aquest mes de juliol, així com la realització d’un programa d’informació i formació del sector durant la tardor i hivern vinent, realitzant sessions específiques de canvi climàtic, tecnologies d’estalvi i eficiència energètica i d’energies renovables, així com visites tècniques a diferents equipaments que ja les han implementat. L’enfoc és donar informació útil per gerències, encarregats i treballadors de les empreses, alhora que eines de comunicació envers els clients, doncs visualitzem que tots els participants poden ser agents d’aquest procés. Donat que la mobilitat és el sector que més contribueix a les emissions de la destinació, l’equip també treballarà en el desenvolupament d’accions conjuntes que en permetin la millora.
En paral·lel a aquest treball específic per facilitar la implementació de la transició energètica, es generarà un relat comú a l’entorn del procés, alhora que es treballarà en la difusió d’aquest missatge com actiu complementari de la destinació.
El repte climàtic és majúscul, aprofitem el procés de canvi ineludible que suposa per potenciar la millora energètica del sector turístic de la comarca. En pot portar alegries ambientals, socials i econòmiques.
REDEFININT LES RELACIONS LABORALS EN EL TURISME PER A UN SERVEI EXCEPCIONAL
La indústria del turisme es troba en un moment de transformació que requereix redefinir les relacions laborals per procurar oferir un servei excepcional. Els avenços tecnològics, la globalització, el canvi climàtic i la pandèmia han impactat les estructures tradicionals. És fonamental que el sector es reinventi per ser més inclusiu, segur i centrat en el benestar de les persones que hi treballen, de forma que es puguin iniciar cercles virtuosos veritablement transformadors.
El lideratge transformador és clau per aconseguir aquesta reinvenció. Els líders han d'inspirar els seus equips en proporcionar-los les eines necessàries per prendre decisions, comunicar-se de manera clara i establir trajectòries de desenvolupament professional. Aquest enfocament motiva els empleats, els quals se senten valorats i connectats amb el propòsit de l' empresa, generant així un major compromís en el servei al client.
Actualment, les Mipimes disposen d’eines tecnològiques, que fins fa ben poc només estaven a l’abast de les grans corporacions. En aquest sentit per a la indústria del turisme, també la digitalització ha revolucionat les relacions laborals, permetent que les empreses siguin més flexibles i personalitzades en la seva gestió. Plataformes com Slack o Microsoft Teams i aplicacions de recursos humans faciliten la col·laboració i brinden accés a informació crucial per als planters. La intel·ligència artificial també juga un paper important en automatitzar processos i ajudar a identificar àrees de millora. No obstant això, aquestes innovacions poden generar inseguretats entre alguns treballadors, cosa que exigeix programes de formació específics per donar suport a la transició tecnològica.
L’oportunitat i la confluència de les diferents generacions en la força laboral del turisme incideix en com valoren els diferents aspectes del treball. Mentre que els baby boomers tendeixen a buscar estabilitat, la Generació Z i els millennials prioritzen el desenvolupament professional i el propòsit en la seva tasca. Entendre aquestes diferències permet que les empreses mantinguin equips units i motivats. La responsabilitat social corporativa, els programes de voluntariat i el reconeixement de l'esforç contribueixen a crear un sentit de pertinença que augmenta la satisfacció laboral.
La seguretat i benestar laboral és un altre pilar fonamental, atès que els entorns de treball en el turisme varien des de cuines fins a activitats a l'aire lliure. Cada entorn té riscos específics que han de ser gestionats mitjançant protocols de seguretat personalitzats i capacitació en primers auxilis. D'altra banda, el benestar emocional és essencial en una indústria que demana alts nivells d'interacció amb el client. Els indicadors de la incidència en baixes laborals per causes vinculades a la salut mental i emocional han crescut extraordinàriament, i gestionar-ho esdevé un repte pel sistema de salut, però també, per les empreses. Gestionar l'estrès, fomentar xarxes de suport i capacitar els gerents per identificar signes d'esgotament contribueix a mantenir un equilibri emocional. Moltes empreses han comprès la importància d’invertir en el benestar dels professionals, oferint suport addicional per a la salut mental, formació en noves habilitats i una comunicació més clara.
El canvi climàtic i la globalització són desafiaments que també impacten les relacions laborals. El canvi climàtic, i la transició verda que s’ha anat dibuixant per minimitzar el seu impacte en el planeta, pot alterar la demanda de serveis en certes destinacions turístiques, cosa que requereix que les empreses siguin flexibles i adoptin mesures sostenibles. Això també altera el processos i tecnologies amb les que es treballa, i per tant, novament en la gestió de les persones. La globalització, per la seva banda, ha creat equips multiculturals que necessiten un enfocament inclusiu per gestionar les diferències.
En aquests últims temps, la pandèmia ha transformat la forma en què les empreses turístiques gestionen les persones que hi treballen. La implementació del treball remot ha demostrat ser una opció viable per a moltes funcions, permetent horaris més flexibles. La seguretat sanitària s'ha convertit en una prioritat, amb protocols estrictes d'higiene i desinfecció.
El sector del turisme es caracteritza per la seva dinàmica de canvi ràpid i la necessitat constant d'adaptació a les noves demandes dels consumidors i les tendències del mercat. En aquest context, les relacions laborals en el turisme adquireixen una nova dimensió on la formació professionalitzadora i l'empleabilitat qualitativa són clau per oferir un servei excepcional.
Les persones que treballen pel turisme necessiten formació contínua que no només cobreixi habilitats tècniques, sinó també competències interpersonals i de gestió de conflictes. Aquesta formació ha de ser adaptable i sensible a les noves tecnologies i pràctiques sostenibles, preparant els professionals per a interactuar eficaçment amb una clientela diversa i exigent.
A mesura que el sector s’integra amb més solucions digitals, des de la gestió de reserves fins a l'experiència de l'usuari, és vital que els treballadors estiguin equipats amb les competències necessàries per manejar aquestes eines. La capacitació en tecnologia millora l'eficiència operativa i personalitza l'experiència del client, claus per a un servei excepcional.
L'empatia i les habilitats socials són tan importants com les competències tècniques. La formació en aquestes àrees pot ajudar a crear relacions més fortes entre el personal i els clients, resultant en millors experiències i satisfacció del client. Desenvolupar competències en el domini de les llegues, sobretot l’Anglès, és crucial per assegurar la bona comunicació que és l’avantsala de l’atenció a les persones, mitjançant la comprensió de les seves necessitats que puguin minimitzar els errors en l’execució del servei. Programes de capacitació en les llengües com s’expressen els nostres clients, juntament amb l’ús de traductors automàtics aplicats al llenguatge sectorial poden contribuir a superar la majoria de les barreres de comunicació.
Cal establir mecanismes per a l'avaluació regular del rendiment i la recopilació de l’opinió i grau de satisfacció, tant les que provenen dels clients i que ens deixen a les plataformes, com la de les persones que hi treballen, ens poden proporcionar dades valuoses per a l'ajust continu de les estratègies de formació i relacions laborals.
A través d'aquest enfocament integrat, on la formació, la flexibilitat, i la interacció humana són fonamentals, les empreses de turisme poden assegurar-se que les seves relacions laborals són sòlides i també capaces de proporcionar un servei excepcional de forma consistent i recurrent en el temps. Aquest marc no només enriqueix l'experiència del client, sinó que també potencia el creixement professional dels empleats i la sostenibilitat del negoci en el competit mercat del turisme global.
En aquest context, l'empleabilitat i la formació professionalitzadora es converteixen en pilars fonamentals per als professionals que busquen no només sobreviure, sinó destacar en aquest sector competitiu.
Un enfocament clau és la formació contínua que abraça tant les competències tècniques com les interpersonals. Aquesta capacitació tecnològica ha de ser complementada amb una formació en habilitats suaus, com la comunicació, l'empatia i la gestió de conflictes, que són igualment crítiques per desenvolupar una relació qualitativa amb els clients.
Recentment, la Càtedra Climent Guitart, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Professionals del Turisme, la Asociación Española de Directores de Hotel i la Universitat de Girona, ha presentat un treball tranversal on explora les necessitats formatives del sector del Turisme i l’oferta d’estudis actuals. L’exploració del repte es fa a partir de les següents qüestions: Tenim cobertes totes les necessitats formatives del sector turístic en la nostra demarcació? L’oferta d’estudis actual és suficient? Quines mancances tenim?
De les seves conclusions podem extreure que: hi ha un dèficit de cicles formatius de gra mitjà vinculats al sector turístic; estableix la necessitat d’un reequilibri territorial de l’educació; fixa l’objectiu de reduir la taxa d’abandonament als 16 anys; conclou que cal despertar vocacions al sector turístic; cal implementar nous cicles formatius de grau mitjà atractius pel joves; advoca per l’impuls de l’estudi d’idiomes i presenta veritable una oportunitat social de posar en valor la multiculturalitat dels joves.
En quan a les propostes, el mateix treball indica la creació de nous CFGM transversals i generalistes com a pas previ a l’accés CFGS més especialitzats; fomentar la reserva de places que garanteixin l’accés a tots els estudiants procedents d’altres nacionalitats; oferir estudis de proximitat; adaptar els nous cicles a partir d’una millor consideració de les necessitats del teixit empresarial de la zona i l’especialització de l’estudiantat a CFGS.
Adaptabilitat i flexibilitat són competències que el personal ha de posseir per poder reaccionar davant dels canvis constants del mercat i les expectatives dels consumidors. Els entorns laborals han de promoure polítiques que permetin l'ajust continu de les estratègies de negoci, basant-se en un cicle de feedback constructiu entre empleats i gestió.
És vital que les polítiques de formació i desenvolupament professional es centrin no només en el "què" i el "com" del treball diari, sinó també en el "per què" i el "per a qui" estem servint. Aquesta perspectiva enriqueix la comprensió de les persones empleades sobre la seva contribució al servei excepcional, fomentant una major implicació i satisfacció laboral.
La nova era del turisme requereix un compromís renovat amb la millora contínua de l'empleabilitat a través de la formació professionalitzadora. Amb aquest enfocament integral, el conjunt del sector no només adaptarà els seus serveis als nous desafiaments, sinó que també elevarà l'experiència global dels seus clients.
El sector turístic a Catalunya, com en moltes altres regions amb alta dependència del turisme, s'enfronta a un desafiament crucial: la baixa productivitat laboral en comparació amb altres sectors econòmics. Aquest problema no només afecta la rendibilitat de les empreses sinó també la qualitat del servei ofert als turistes. Per superar aquest repte, és fonamental repensar les relacions laborals, integrant capacitació avançada i optimització de l'organització del treball per aixecar el valor afegit brut (VAB) per empleat.
Segons l’anuari de la Pime Catalana que cada any publica Pimec, la patronal de la micro, petita, mitjana empresa i autònoms de Catalunya, on es pot observar una constant estructural que es desdobla en dues magnituds, que es retro alimenten mútuament: respecte tots els sectors estudiats, el pes dels costos de personal són dels més baixos percentualment respecte a la xifra de negocis i el VAB per treballador és el més baix, només superat per sota per part del sector primari.
Juntament amb la formació contínua al llarg de la vida laboral i l’establiment de plans de carrera professional dins les empreses que fomentin la retenció del talent i l’empoderament dels equips. Aquesta formació ha de transcendir les habilitats bàsiques, abraçant tecnologies emergents i estratègies per a l'excel·lència en el servei al client. Implementar programes de formació en gestió de relacions amb clients i tecnologies de la informació pot capacitar els treballadors per manejar eficientment les reserves i millorar l'experiència del client, tot augmentant la seva productivitat i contribució al VAB de l'empresa. La magnitud del qual representa més del 10% del total de la demarcació de Girona a dades tancades del 2023. Pel què fa als centres de treball aquests representen més 16% del total i en quan a l’ocupació són el 13% del total d’afiliats al RGSS i el 12% de tots els autònoms. Aquestes dades parlen per sí mateixes i ens posen al davant nous reptes per superar una de les més grans febleses del tot el sistema.
La concreció dels rols i responsabilitats dins dels equips pot conduir a una major eficiència. Adaptar les estructures organitzatives per permetre una major autonomia en la presa de decisions pot reduir els temps de resposta i incrementar la satisfacció del client. A més, ajustar els horaris de treball per alinear-los amb les fluctuacions de la demanda pot garantir que el personal estigui disponible quan més es necessiti, maximitzant així la productivitat i minimitzant el cost excessiu de personal.
La digitalització dels processos no només pot reduir la càrrega de treball administratiu sinó també potenciar la recopilació de dades per a una millor presa de decisions. La implementació de sistemes de gestió de clients i eines d'anàlisi de dades pot ajudar a anticipar les necessitats dels clients i ajustar els serveis oferts, millorant així el valor afegit per empleat.
Crear una cultura empresarial que premi la innovació i la millora contínua és essencial. Establir incentius per a aquells empleats que proposin i implementin idees que millorin la productivitat pot motivar a tota l'organització a buscar formes de millorar el servei i reduir costos. Això no només millora la moral de l'equip sinó que també eleva la contribució de cada empleat al valor afegit brut de l'empresa.
A través d'aquests canvis, el sector turístic català pot no només millorar la seva productivitat sinó també oferir un servei de major qualitat, ofert per persones més qualificades i motivades. Així, el turisme a Catalunya pot continuar sent un motor clau de creixement econòmic, atraient turistes d'arreu del món gràcies a un servei que estigui a l'altura de la seva reputació mundial.
La redefinició de les relacions laborals en el turisme és essencial per oferir un servei excepcional. Adoptar un enfocament integral que valori la tecnologia, la diversitat generacional i el benestar crearà equips motivats i compromesos. El lideratge transformador inspira els empleats a assolir el seu màxim potencial, mentre que la tecnologia permet gestionar de forma més personalitzada.
Invertir en relacions laborals saludables no és només una estratègia empresarial, sinó una inversió per al futur del turisme. Adaptar-se a les noves demandes assegurarà que la indústria prosperi i ofereixi serveis excepcionals. Perquè al final, el turisme és sobretot, persones que acullen persones. Si potenciem i fem sentir partícips del propòsit a unes, potenciem el valor que oferim a les altres.
QUAN S'ACABI LA SEQUERA, TENIM UNA GRAN OPORTUNITAT PER SER MÉS SOSTENIBLES
En l’escenari de neguit general ocasionat per la manca d’aigua, solucions d’emergència com les dessalinitzadores finançades per privats han demostrat com de desesperada és la situació però també han fet palès com de necessària és la unió d’un sector en el moment de reaccionar i prendre part en problemes compartits.
La vigent sequera és un avís més de les onades de canvis que poc a poc s’aniran succeint degut a un fenomen de sobres debatut com és el canvi climàtic. Tot i les darreres pluges, el repte segueix sent majúscul com per esperar que la solució ens vingui únicament del cel. Fora bo doncs, evitar tornar a dilatar en el temps les mesures oportunes per fer front a una amenaça tan lenta com previsible. En definitiva, no fa falta arribar a l’extrem per convenir que calen actuacions decidides per anticipar aquest tipus de problemes i evitar que es faci gran.
Amb l’amenaça de la sequera encara sobre la taula, el sector turístic veu amb angoixa com a l’horitzó es comencen a intuir turbulències medioambientals que poden fer trontollar la relativa estabilitat amb la qual el sector havia après a conviure.
De l’estima pel territori i amb la responsabilitat de preservar el llegat, han començat a aparèixer veus que demanen més voluntat per anticipar-se a aquestes incerteses. És cert que el sector tractor del país progresa en la bona direcció, que la sostenibilitat ja no és un tabú estratègic i que obertament és reconeix com un repte que generalment tothom s’hi mostra a favor.
Des del punt de vista dels auditors i auditores amb anys d’experiència sobre el terreny, es fa necessari unificar i definir quins han de ser els criteris que es fan servir per homologar el compromís d’aquelles empreses que aposten per la millora en sostenibilitat en la seva activitat. La multitud de segells gratuits que no es recolzen en estàndards ni normes internacionals, genera un excés de soroll que desconcerta i confon al client final en el moment de decidir quin establiment escollir.
Fenomens com el green-washing o rentat d’imatge verda, responen a estratègies de mercat que utilizen algunes empreses per aparentar ser més respectuoses amb el medi ambient del que realitat són. La transparència amb la que l’establiment sigui capaç de comunicar els beneficis associats a les accions que dur a terme també tindrà un paper trascendental per avançar en el bon camí.
Començar pel principi
Les empreses líders en sistemes de sostenibilitat inspiren als seus treballadors i treballadores a implantar millores als seus processos per aconseguir reduir el consums d’aigua, consums elèctrics, la millora en la gestió dels seus residus per posar només uns exemples o ja s’està veient en molts allotjaments turístics que són els mateixos clients qui decideixin si necesiten que se’ls netegi l’habitació durant la seva estada. El rol dels auditors independents és el d’acreditar anualment que aquestes empreses estan aconseguint els objectius periòdics de millora que s’han programat previ un anàlisi previ del seu context i un anàlisis dels seus riscos i oportunitats dins de la seva organització.
En definitiva, cal ser honestos des del punt de vista de les administracions públiques i de les empreses privades del que realment s’està realitzant i crear un pla estratègic per tal de desenvolupar conjuntament un treball en conjunt públic-privat perquè els establiments fagin la feina que demana la normativa europea i que els ajuntaments de cada localitat també apliquin la política europea perquè es comuniqui correctament a la ciutadania i als consumidors finals dels establiments que ens visiten.
ODS #12 Consum i producció responsable
Quan s’acabi la sequera, seguirem tenint un llarg llistat de deures que caldrà prioritzar amb intel·ligència i amb una visió estratègica a llarg termini. Des de fites més transversals a accions més concretes, els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) donen una bona imatge dels àmbits que tocarà afrontar.
Seguint el mandat del ODS 12, un dels reptes fonamentals serà fomentar patrons de consum i producció sostenibles tot reduint la generació de residus mitjançant el reciclatge i reutilització d’aquests. En altres paraules, potenciar i treballar l’economia circular.
Economia circular. Què en diu UE?
Un sistema integral de gestió (SIG) és l’eina clau per transformar un residu en una matèria prima i per tant, impulsar l’economia circular. Fins avui, les empreses privades que comercialitzen productes en el mercat Europeu no s’han procupat del què passa el final de vida útil d’aquest producte. Més enllà dels SIGs per envasos de vidre, paper i plàstics, com Ecovidrio o Ecoembes, no hi ha una obligatoriatiat a les empreses productores de responsabilitzar-se del seu producte. És una externalitat negativa, un cost, que no han considerat en els seus processos de finançament, disseny de producte, producció i venta. Consideren que és un cost que la societat, el sector públic, ha de gestionar a través dels impostos públics que fiancien licitacions públiques per la gestió de residus. Per la seva banda, les entitats públiques intenten optimitzar els costos i opten a les solucions menys costoses per no mermar més els pressupostos públics. És per això que les empreses de residus recorren a les solucions menys costoses com els abocadors primer, o la incineració en un segon cas. Aproximadament el 60% de residus acaben en abocadors a Espanya degut el baix cost d’emmagatzemar residus sota terra de forma controlada.
Els residus del sector
En el conjunt de la indústria turística podríem identificar diferents oportunitats on generar impactes en matèria d’economia circular però cap de tan significativa com en el cas del pilar central del descans dels clients allotjats: el matalàs.
Arribat el moment de canviar un matalàs obsolet, el patró habitual és que el mateix hoteler delegui en el proveïdor la retirada del matalàs desgastat. Sent la indústria turística intensiva en el descans de les persones i cabdal en PIB del país, pot semblar estrany com un residu considerat com a voluminós segueixi sense tenir un procés de revalorització obligatori. Malauradament la gran majoria d’aquests matalassos seran tractats com deixalles genèriques i acabaran col·lapsant la xarxa de deixalleries o plantes recuperadores sovint per motius de falta d’espai físic. El següent pas en el procés serà renunciar a la re-valorització de tots els materials que el composen i incinerar-los.
Cal destacar que el desballestament ordenat i posterior processament d’un matalàs pot aconseguir recuperar el 75% dels seus materials com: poliuretà expandit, làtex, plàstic, llanes, cotó, teixits o ferralla. Tot aquests materials podrien ser reintroduits en processos productius en empreses d’altres sectors.
Focus en la captació
Per millorar el resultat de la cadena de valor, serà indispensable ordenar el primer pas de tots. Concretament la selecció i classificació del residu en origen per coordinar el transport directament a plantes recuperadores especialitzades.
El canvi de paradigma voldrà doncs molta pedagogia. És aquesta una nova oportunitat perquè el sector contribueixi activament a una economia més sostenible i protegir-se de les incerteses del futur?
A ON VAS?: ELS FESTIVALS MUSICALS COM A IMPULSORS DEL TURISME
La música no només és una forma d'expressió cultural, sinó també una influència poderosa en la manera com les persones es relacionen amb el seu entorn. La història europea reflecteix una profunda connexió entre la música i el viatge. Des dels temps del "Grand Tour" al segle XVIII, on aristòcrates i artistes recorrien les principals ciutats europees per exposar-se a la cultura i les arts, fins a l'era contemporània, on els festivals de música contemporània atrauen multituds internacionals, el continent ha estat un centre de diversitat musical i cultural.
Avui dia, el viatge s'ha consolidat com un dret social inalienable, en un context de creixent multiculturalitat i internacionalització. Aquesta tendència busca enriquir tant els coneixements com les experiències dels viatgers, contribuint a la sostenibilitat tant social com econòmica. No obstant això, la diversitat cultural que els turistes experimenten dificulta la definició precisa del concepte de turisme cultural.
La definició més acceptada del turisme cultural considera tots els moviments de persones que satisfan la necessitat humana de diversitat i que tendeixen a elevar el nivell cultural de l'individu, produint nous coneixements, experiències i intercanvis. Tot i això, aquesta definició esdevé massa ampla en un món marcat per la híper-segmentació i la globalització. Una visió més holística podria considerar els moviments de persones que cerquen diversitat cultural per ampliar els seus coneixements i enriquir les seves experiències.
En el panorama actual, s'observa una transició notable des d'un model on les empreses simplement ofereixen productes als consumidors cap a un enfocament més col·laboratiu entre productors i turistes. Aquest canvi ha estat impulsat per les possibilitats que ofereix la hiper-connectivitat, permetent als residents locals convertir-se en productors turístics, fins i tot d'experiències, mentre que els mateixos turistes esdevenen generadors de contingut per a altres viatgers.
L'ampli ventall d'experiències culturals disponible a Europa exemplifica aquest fenomen. Des de les antigues rutes de la seda fins als monuments històrics impressionants, passant pels paisatges naturals influïts per la cultura local i els festivals que ressonen amb la música i la dansa, el continent s'ha convertit en un mosaic de diversitat cultural per als viatgers contemporanis.
Durant segles, ciutats com Viena, Salzburg, Leipzig i Praga han estat llocs de peregrinació per als amants de la música clàssica, amb les seves històries profundament entrelligades amb compositors com Mozart, Beethoven, Bach i Dvořák. Aquests destins han mantingut la seva atracció al llarg del temps, oferint als visitants la possibilitat de submergir-se en la rica herència musical europea.
Un dels grans atractius del turisme musical a Europa són les seves ciutats icòniques, conegudes per la seva rica història musical i la seva escena contemporània. Viena, la capital mundial de la música clàssica, ofereix una experiència incomparable amb els seus monuments emblemàtics com el Wiener Musikverein i l'Ópera Estatal. Salzburg, la ciutat natal de Mozart, és un altre destí essencial, amb la Mozarteum Foundation com a centre d'activitat musical. Leipzig, com a lloc de naixement de Bach, ofereix als visitants una experiència autèntica amb el Museu Bach i el Bachfest Leipzig. A Praga, la rica tradició musical s'uneix amb una arquitectura espectacular, amb l'Orquestra Filharmònica Txeca i el Teatre Nacional com a punts destacats.
En el context del turisme actual, els festivals musicals s'han convertit en una atracció clau per a molts viatgers, especialment per als joves que busquen una experiència completa que vagi més enllà dels propis espectacles musicals. Aquests esdeveniments ofereixen l'oportunitat de conèixer noves cultures, explorar llocs emblemàtics i interactuar amb la comunitat local.
Tot i que aquest tipus de turisme ha experimentat un notable creixement en els últims anys, la recerca en aquest àmbit no ha acompanyat aquesta dinàmica. Aquesta manca de recerca s'atribueix, en part, a la gran diversitat cultural que els turistes consumeixen, fet que dificulta una definició precisa del turisme cultural.
El turisme musical a Europa ha evolucionat cap a una experiència cultural enriquidora que atrau viatgers de tot el món. Els festivals de música han emergit com a motors principals d'aquesta forma de turisme. Des del prestigiós Glastonbury al Regne Unit fins als més especialitzats com el Tomorrowland a Bèlgica, el continent ofereix una àmplia gamma d'opcions per a tots els gustos i estils musicals. A més de l'atractiu de les actuacions en directe, els festivals proporcionen una plataforma per als artistes emergents i locals, contribuint a la diversitat cultural i musical.
La influència dels festivals musicals en el turisme europeu també es reflecteix en l'èxit dels esdeveniments que han sabut trobar el reconeixement i singularitat, com el Festival d'Aix-en-Provence, que ha demostrat un creixement intel·ligent i un discurs artístic coherent. Aquest festival s'ha destacat més enllà dels festivals històrics com Salzburg, Lucerna i Verbier, consolidant-se com una cita ineludible per als amants de la música i les arts escèniques.
A Barcelona, per exemple, festivals com el Primavera Sound o el Sónar han registrat xifres de negoci excel·lents durant la darrera dècada. Aquests esdeveniments han incorporat espais per al diàleg i la consciència social, demostrant que no només són escenaris musicals, sinó també llocs d'intercanvi cultural. A més, iniciatives com el Primavera Pro i el Sónar+D han potenciat la reflexió, el coneixement, el debat i el networking en el sector musical.
A més dels grans festivals internacionals, els esdeveniments locals, com els festivals de música a la costa brava de Girona, també són part essencial de l'oferta cultural d'Europa.
És important reconèixer que els “turistes musicals” no només són espectadors passius, sinó que també són consumidors actius de tots els aspectes del turisme, des de l'allotjament fins als productes i serveis locals buscant altres activitats recreatives i de consum, com ara la gastronomia local i les experiències d'oci. Aquesta interacció entre la música i el turisme ha existit històricament, des de les competicions de bandes de música fins als clubs de jazz, demostrant la capacitat de la música per influir en els patrons de viatge i fomentar la interconnexió cultural global.
El turisme musical té un impacte significatiu en l'economia i la societat europees, generant ingressos per als sectors de l'hostaleria, el transport i el comerç local. A més, fomenta la cohesió social i cultural, reunint persones de diferents països i cultures al voltant de la seva passió compartida per la música.
Altres invents contemporanis d'innovació en el turisme musical són fórmules com el "Barcelona Obertura Spring Festival", que aglutina les programacions de les diverses institucions musicals de Barcelona durant la primavera sota un mateix objectiu i plataforma per promoure l’escena musical de la ciutat durant la primavera.
Els festivals musicals són, sens dubte, un dels grans atractius per als viatgers, atrets per la diversitat cultural i les experiències úniques que ofereixen. Entendre els impactes econòmics i socials d'aquests esdeveniments és essencial, ja que formen part del turisme cultural i contribueixen significativament a l'economia local. Tot i els desafiaments, com la congestió del trànsit i la saturació dels serveis locals, els festivals continuen contribuint positivament al desenvolupament social i econòmic de les comunitats on es celebren.
Tot i els evidents beneficis, el turisme musical també planteja alguns reptes. L'impacte ambiental dels grans esdeveniments, incloent-hi la gestió de residus i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, és una preocupació creixent. A més, la massificació dels festivals pot tenir repercussions negatives sobre les comunitats locals, com l'increment del soroll i la pèrdua d'identitat cultural.
Els festivals musicals tenen un impacte significatiu en la estacionalitat del turisme, que es manifesta en concentracions de fluxos turístics en períodes específics de l'any, generant pics d'activitat. Aquest fenomen requereix una diversificació de les ofertes turístiques i la implementació de noves estratègies. En aquest sentit, els esdeveniments planificats, com els festivals musicals, poden contribuir a mitigar aquest problema i els seus efectes negatius. Les autoritats públiques poden organitzar aquests esdeveniments per atraure turistes i contrarestar els efectes de l'estacionalitat.
A més, la estacionalitat està estretament relacionada amb els canvis climàtics regulars al llarg de l'any, incloent-hi la temperatura, la pluja, la neu i l'exposició solar. La dependència de l'activitat turística d'aquests factors climàtics resulta en una oferta turística restringida a determinades temporades, creant cicles d'alta i baixa productivitat que poden afectar negativament el desenvolupament sostenible del turisme. Hi ha altres exemples que demostren la desestacionalització del turisme musical, com el Festival d'Ambronay a França. Aquest festival ha aconseguit reforçar el seu discurs patrimonial, convertint-se en una destinació atractiva durant tot l'any, no només durant la temporada de festivals estivals.
Per abordar aquests reptes, s'estan implementant diverses mesures, com ara l'ús de tecnologies verdes en els esdeveniments, la promoció del turisme responsable i la col·laboració amb les comunitats locals per mitigar els impactes negatius. Al mateix temps, hi ha oportunitats per a la innovació i el creixement sostenible en el sector, incloent-hi l'ús de la intel·ligència artificial per millorar l'experiència dels visitants i la creació de programes educatius per fomentar la relació entre la música i el turisme. Caldrà veure com es gestionen aquestes bones pràctiques per assegurar que es mantingui un equilibri entre el desenvolupament del turisme musical i el respecte pel medi ambient i les comunitats locals.
TURISME ALS ARXIUS
Cada vegada més professionals del turisme volen guardar la documentació que genera la seva activitat. Per traspassar-la a la seva família, a la ciutadania, als estudiants i a la societat; la memòria dels seus encerts i fracassos, de la gestació d’empreses i la seva evolució, de persones molt singulars, innovadores i creadores que han il·luminat la seva època, persones carismàtiques que han deixat molta petja en el seu entorn.
He provat moltes vegades de preguntar al meu voltant, als amics, als veïns, què en sabem del turisme. Quan va començar a Catalunya, quins son els grans protagonistes d’aquestes històries.
Les respostes sempre son similars: el turisme va començar als anys 60-70 del segle passat. Amb el gran boom del turisme. Persones? Les persones més grans, recorden el ministre Fraga Iribarne. És força evident que no hem acabat de socialitzar una història del turisme catalana. Per ajudar-nos-hi una mica i tenir millor perspectiva, ara mateix se celebra l’exposició OBERT PER VACANCES, comissariada per Sergi Freixas. La podeu veure a l’espai expositiu de la Generalitat a Girona. En un moment veus un resum de cent anys d’història del turisme a Catalunya.
Per poder construir un relat eficaç i coherent, s’ha de poder tenir molta informació a l’abast. Informació ordenada, arxivada i de fàcil accés. Per això, perquè la societat actual vol saber com s’ha desenvolupat el fenomen del turisme, les seves llums i ombres, històries de les polítiques, el màrqueting, els protagonistes, dels treballadors, dels empresaris i més; l’ Ajuntament de Lloret de Mar ha impulsat la celebració d’unes jornades que s’han anomenat ARXIUS I TURISME per tal de posar en comú tant l’experiència de professionals en la seva manera de gestionar la informació com treballs d’arxivers, historiadors i investigadors que permetin crear una Guia de Gestió, un sistema eficaç i compartit de generar, guardar i trobar informació rellevant del turisme. A Lloret les jornades se celebraran els dies 23, 24,i 25 de maig. Joaquim Daban, Lluís Esteve, Lluís Cobo, Joan Ferrer i Lluís Frigola, son alguns dels arxivers que hi intervindran. Els historiadors Joaquim Maria Puigverd, Saida Palou, Narcís Figueras i Carlos Larrinaga parlaran dels fons existents per a l’estudi del turisme i empresaris com Jordi Martí, la Cristina Cabañas, els germans Roca, explicaran com organitzen el material que genera l’empresa i com recullen les notícies.
No estem parlant de les dades que IDESCAT, Turespaña o tants altres observatoris recullen. Parlem de la documentació que permeti construir una història del nostre turisme, i també una manera de poder traspassar amb garanties a les generacions del futur, un relat compartit i celebrat. Hem d’ampliar la informació, deixar de parlar només de xifres de persones i xifres de diners i endinsar-nos a comprendre el turisme en profunditat. Les inèrcies existeixen. I Pensament en turisme n’hi ha poc i de Filosofia, que es pugui estudiar, encara menys. I com menys, més necessari per articular un saber que ens traspassa de dalt a baix, a tots, en la contemporaneïtat.
Aquest any 2024, centenari de S’Agaró, també serà, de segur, un any on es publicaran notícies noves sobre la família Ensesa, Masó i la situació que va fer possible aquests projectes tan ambiciosos, culturalment parlant.
També els càmpings celebraran 70 anys de la seva història. Probablement són més anys si analitzem bé les acampades, tant interessants en la manera d’entendre l’excursionisme, la conservació del patrimoni i la transmissió de valors fonamentals com l’amor a la natura, el coneixement del medi i la construcció del paisatge literari.
He parlat d’unes quantes iniciatives que conflueixen en el temps amb la finalitat de donar valor al passat, valor necessari per posar-lo en el nostre present i projectar-lo al futur. Totes, iniciatives molt benvingudes.
