EL PAPER ESTRATÈGIC DE L'AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA EN L'IMPULS DEL TERRITORI
L’Aeroport Girona-Costa Brava s’ha consolidat com una infraestructura essencial per a la dinamització econòmica i turística de les comarques gironines. En un context en què la connectivitat aèria és sinònim de competitivitat, l’aeroport exerceix un rol determinant per garantir l’accés fluid i eficient a un territori que basa gran part del seu desenvolupament en la indústria turística.
En la darrera dècada, l’Aeroport Girona-Costa Brava ha viscut un procés de transformació que ha impulsat un creixement sostingut del trànsit aeri. Les actuacions executades a la terminal, al camp de vol i als sistemes operatius han permès adaptar l’aeroport als estàndards més exigents de seguretat, qualitat i sostenibilitat. Aquest cicle inversor continuarà en els pròxims anys per reforçar el valor estratègic de la infraestructura. Els objectius són clars: captar noves rutes i mercats, impulsar la desestacionalització i consolidar la funció de la instal·lació com a motor turístic i econòmic del territori. El repte és convertir l’Aeroport en una infraestructura moderna, eficient i competitiva, capaç d’atreure oportunitats en un entorn global cada vegada més exigent.
A dia d’avui, ja superats els 2 milions de passatgers anuals, l’impacte socioeconòmic de l’aeroport és indiscutible. Segons estimacions basades en la metodologia d’ACI Europe i altres fonts, l’activitat de l’Aeroport de Girona-Costa Brava genera 1.500 llocs de treball directes, 27.900 indirectes i un impacte sobre el PIB provincial del 4,7%. Així mateix, genera activitat a més de cent empreses. Cal remarcar, així mateix, que per cada ocupació a l’aviació es produeix aproximadament 80.000 euros de Valor Afegit brut.
Cada increment en la connectivitat es tradueix, per tant, en oportunitats per a la nostra gent i, en conseqüència, també pel teixit empresarial del territori, des d’hotels i restaurants fins a operadors turístics i empreses de transport. En aquest sentit, l’Aeroport de Girona-Costa Brava no és únicament un punt d’arribada, sinó un motor que articula la cadena de valor del turisme, dinamitza l’economia i contribueix a la internacionalització de les nostres comarques.
En concret, l’estratègia d’Aena per a Girona-Costa Brava se centra en tres eixos fonamentals: intermodalitat, connectivitat i complementarietat respecte a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. La futura connexió ferroviària d’alta velocitat, actualment en fase de planificació, permetrà integrar la infraestructura en una xarxa multimodal que reduirà els temps d’accés i ampliarà la seva àrea d’influència.
Així mateix, cal destacar d’una manera rellevant el treball en equip, la feina ben feta i la coordinació institucional amb les entitats del territori. S’han generat estratègies i dinàmiques de captació de noves rutes i aerolínies, que permetran treballar la posició de l’aeroport en mercats estratègics com Europa de l’Est, el nord d’Àfrica i els països nòrdics i inclús el mercat intern de l’Estat espanyol. La celebració d’esdeveniments internacionals, com la Ryder Cup el 2031, representa una oportunitat única per projectar la marca Girona en l’àmbit global i atraure un turisme de gran valor afegit, menys dependent de l’estacionalitat i més vinculat a segments com l’esport, la cultura i els congressos.
Resulta especialment apreciable que tant les xifres de passatgers com les inversions planificades no són conseqüència de factors conjunturals, sinó que és una estratègia sostinguda en el temps. Ara per ara, l’Aeroport, ha consolidat el seu paper en el sistema aeroportuari europeu, i ho ha fet per l’atractiu de la destinació i pel compromís del teixit econòmic del territori amb un model de qualitat, tot plegat amb la vista posada en el futur. L’evidència d’aquesta aposta, és el reconeixement els anys 2023 i 2024 per part de l’Airport Council International (ACI), com a millor aeroport europeu de menys de 2 milions de passatgers. Aquest 2025, estem en disposició, per tercer any consecutiu, d’estar entre els millors una altra vegada.
En definitiva, l’Aeroport Girona-Costa Brava afronta el futur amb un ferm compromís amb el territori i una visió clara: ser una infraestructura moderna, sostenible i competitiva, capaç d’impulsar la connectivitat, atraure talent i inversió, i contribuir a la projecció global de les nostres comarques. Amb el suport institucional, la diversificació de mercats i l’aposta per esdeveniments estratègics com la Ryder Cup i la construcció de l’estació d’alta velocitat, l’aeroport té tots els ingredients per convertir-se en un referent europeu en mobilitat i desenvolupament turístic.
ARQUITECTURA, TERRITORI I TURISME: UNA ALIANÇA NECESSÀRIA
El futur de les nostres ciutats i dels nostres paisatges passa necessàriament per una mirada integral que combini arquitectura, urbanisme i turisme sota el prisma de la qualitat, la preservació del medi ambient i la identitat. I aquest exercici no es limita a arquitectes i administracions: és una invitació a tota la societat per repensar el territori com un espai compartit, viu i sostenible, on l’equilibri entre residents i visitants esdevé clau per protegir allò que ens fa únics.
En un moment en què els reptes globals ens interpel·len —des de l’emergència climàtica fins a les transformacions socials i econòmiques que redefineixen les ciutats i els entorns rurals—la necessitat de pensar i construir amb responsabilitat, sensibilitat i visió de llarg termini es fa més evident que mai.
Girona i les comarques gironines han estat històricament un laboratori privilegiat d’arquitectura lligada al territori. Des dels masos integrats en el relleu rural fins al llegat noucentista de la costa, passant per les intervencions contemporànies que dialoguen amb el paisatge, el nostre patrimoni construït explica qui som. I, alhora, ens interroga sobre cap a on volem anar en un moment en què el turisme —una de les nostres grans fortaleses econòmiques— demana ser repensat perquè sigui compatible amb el benestar dels residents i la preservació del territori.
En aquest context, iniciatives com les rutes arquitectòniques de la plataforma arquitecturacatalana.cat i especialment les que recorren les comarques de Girona, com ‘La Banyoles contemporània de Jeroni Moner’, ‘El moviment modern a Cadaqués’ o ‘Olot, ciutat de casa i jardí', posen de manifest el valor de la nostra arquitectura, i generen una nova manera de visitar el territori: més respectuosa, més cultural i més distribuïda. Convertim així el turisme en una oportunitat per descentralitzar fluxos, donar a conèixer espais menys massificats i impulsar economies locals vinculades al patrimoni.
Al 2026 tindrem una ocasió única per reforçar aquesta visió: el Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA (Unió Internacional d’Arquitectes), que reunirà a Catalunya prop de 8.000 professionals d’arreu del món. És una oportunitat extraordinària per projectar internacionalment el talent i l’obra arquitectònica del nostre país. Hem de ser capaços d’aprofitar aquest esdeveniment per mostrar el millor de les nostres ciutats, dels nostres paisatges i de la nostra manera de relacionar arquitectura i vida quotidiana, i alhora impulsar un model turístic basat en el coneixement, la cultura i la sostenibilitat.
En la mateixa línia, els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, que impulsa la Demarcació de Girona del COAC, reconeixen cada any obres com equipaments culturals, hotelers, projectes de recuperació patrimonials o intervencions en espais naturals, posant en valor propostes que busquen equilibri amb el paisatge i que no només milloren l'experiència del visitant, sinó que reforcen la cohesió territorial i la qualitat de vida dels habitants.
Parlar de turisme i arquitectura és reivindicar que la millor política turística és la bona arquitectura i el bon urbanisme; que un territori ben cuidat, habitat, respectat i planificat és també un territori atractiu i competitiu. La nostra responsabilitat —com a arquitectes i com a ciutadania— és continuar construint aquesta visió des del coneixement, la sensibilitat i el compromís.
Girona té tots els elements per ser referent en aquest camí. Fem-ho possible plegats.
EL CREIXEMENT DEL SECTOR TURÍSTIC ES MODERA
Un any més pràcticament donem per finalitzada una nova temporada turística, que segons ens indica l’Informe Sectorial del 2on semestre de CaixaBank Research, sembla que es desaccelera ja amb creixements més moderats després d’anys de creixements molt rellevants que ens han fet recuperar, ara ja si, la situació prèvia a la pandèmia.
La previsió de creixement del PIB Turístic pel 2025 supera les previsions del conjunt de l’economia de l’estat que se situa en un 2,4% i en canvi el PIB Turístic es preveu que tanqui l’any amb un creixement sostenible i moderat del 2,7% en termes reals, és a dir, un cop descomptada la inflació.
El turisme internacional manté un dinamisme elevat, amb variacions interanuals destacades tant a nivell d’arribades (+7,1%) com de despesa turística (+9,3%). El turista nacional en canvi, perd presència a les destinacions locals (-0,80%) i la guanya en els viatges internacionals (+12,1%), tot i així els indicadors com la despesa turística mitjana i diària, creixen amb més intensitat a les destinacions nacionals.
És interessant veure com creix també la xifra de pernoctacions en variació interanual però especialment ho fa fora de la temporada alta, amb el que seguim veient el fruit dels esforços per desestacionalitzar el sector.
En el cas de Catalunya concretament soms la comunitat amb més turisme internacional. La primera meitat de l’any, Catalunya ha atret el 21% del turista internacional i s’ha detectat una davallada de les arribades dels mercats Alemany, Italià i d’EEUU. Aquesta davallada del mercat americà s’ha repetit en termes generalitzats a tots els territoris, també a les comarques gironines.
Des de CaixaBank Hotels & Tourism tenim la possibilitat d’observar quina és la despesa turística que es realitza en els diferents territoris i ho fem en termes globals, extraient les dades dels TPV’s físics de cada territori, no tenim en compte els TPV’s online perquè podrien distorsionar les dades imputant una despesa en un territori que realment no li correspon, essent el cas de les centrals de reserves per exemple que concentren tota la facturació en un punt quan en realitat correspon a diferents establiments en diferents ubicacions. Comentar que aquestes dades mesuren la despesa turística no les arribades.
Per tant, sota aquest supòsit, a les comarques gironines estem veient la mateixa tendència que hem comentat anteriorment en l’anàlisi més global.
La despesa turística a les comarques Gironines ha crescut aquest 2025 en comparació al mateix període del 2024, un total d’un 8%, en l’observació de Gener a Octubre i aquest creixement ve bàsicament del turista internacional que ha incrementat la despesa un 10%, mentre la despesa turística domèstica ha incrementat tant sols un 4%.
El que també observem és que aquest creixement es troba fora de la temporada alta especialment primavera i tardor igual que hem vingut observant els darrers anys, especialment els anys posteriors a la Covid.
Pel que fa als països amb major despesa turística al nostre territori, primer de tot i sense sorpreses trobem França (+11%), seguit de Països Baixos (+7,6%), Alemanya (+4,6%), Regne Unit (9,6%) i Bèlgica (+2,4%) tots amb creixements de despesa turística interanual. EUA que també havíem vist com creixia els darrers anys, i que es troba entre els 8 primers països en termes de despesa turística a les comarques gironines, enguany ha tingut una reducció d’un 1%. Caldrà seguir quina és l’evolució d’aquest país emissor, on la seva situació econòmica i política pot estar influint en la disminució de la despesa del turista nord americà, segons constata l’informe del 2on semestre de CaixaBank Research que justament fa esment a aquest país emissor.
En resum, ens trobem ja en un període on el sector s’ha recuperat, ara ja si, amb unes xifres de creixement més normalitzades previs al 2020 i es troba en una fase de creixement moderat que es preveu que es mantindrà així en els propers anys. Des de CaixaBank Hotels & Tourism, anirem observant-ne l’evolució.
EL TURISME A LA UNIÓ EUROPEA
El tractat de Lisboa de 2009 va donar competències a la UE en turisme per facilitar el suport, coordinació o complementar l’acció dels estats membres, tot i que en el marc financer 2021/2027 no hi ha cap línia pressupostària, si que les activitats turístiques reben un ampli suport en el Programa per el Mercat Únic i d’altres programes i fons de la Unió. De fet, a la UE el turisme representa el 10% del PIB, amb 2,3 milions d’empreses la majoria pimes que ocupen a 12,3 milions de persones. Són dades molt importants com perquè els governants europeus en facilitin el desenvolupament, encara que demanen trobar un equilibri entre el creixement i benestar que el turisme suposa i la conservació del medi natural i l’equilibri econòmic i social.
Les dades de moviments de persones són tan espectaculars com les econò-
miques, donat que 3 de cada 4 residents a França, Països Baixos, Luxemburg, Finlàndia, Irlanda i Àustria fan turisme, el 65% de residents a al UE fan almenys un viatge de turisme o que a l’estat espanyol es fan 302 milions de pernoctacions, en un any. Dades més recents certifiquen que a l’estat, enguany i fins el juliol, hi ha hagut 55 milions de turistes (11,6 milions a Catalunya) que han aportat 76.000 milions d’euros. Si ens centrem en Catalunya, el nombre de turistes anuals se situa sobre 20 milions, que significa el 12% del PIB i representa el 13% d’ocupació. Està clar que és un sector a tenir en compta i que des de les administracions s’ha de tractar amb eficiència perquè segueixi sent el motor econòmic que és. La realitat però posa sobre la taula aspectes que es deterioren amb l’acció turística, com són el medi ambient (increment emissió de CO2 pel consum d’energies fòssils en el transport, erosió de l’equilibri natural al construir habitatges o carreteres), efectes en la vida dels natius (els turistes que venen a Catalunya representen 2,5 vegades la població autòctona).
Està clar que l’objectiu és trobar les mesures adients que permetin mante-
nir la capacitat econòmica que representa el turisme, i alhora preservar el que aquesta activitat deteriora. En aquest escenari prenc els objectius de la Organització Mundial de Turisme que proposa tres maneres d’actuar per fer sostenible el turisme: optimitzar els recursos mediambientals, respectar la cultura local i que la riquesa es distribueixi correctament entre inversors i població autòctona.
Pel que fa a casa nostra, tenint en compta els efectes del canvi climàtic que
fa que els mesos tradicionals del turisme siguin cada vegada més calorosos, convindria allargar la temporada, i també promocionar altres tipus de turisme com el cultural, l’esportiu, el gastronòmic, el de muntanya, el rural o el relacionat amb activitats empresarials lúdiques. Per aconseguir tot això cal voluntat política dels governants i generositat i visió de futur per part dels actors. La finalitat és mantenir la capacitat econòmica i transformadora del turisme i fer-lo sostenible des del punt de vista mediambiental i social.
LA RYDER CUP 2031 A CAMIRAL: UNA OPORTUNITAT HISTÒRICA PER A GIRONA, CATALUNYA I EL TURISME DE GOLF EUROPEU
L’elecció de Camiral Golf & Wellness (antic PGA Catalunya) com a seu de la Ryder Cup 2031 és una gran notícia i situa Girona i Catalunya a l’epicentre del golf mundial. Aquest esdeveniment, considerat el tercer esdeveniment esportiu amb més impacte mediàtic global (després dels Jocs Olímpics i el Mundial de futbol), comportarà beneficis econòmics, turístics i socials abans, durant i molt després del torneig.
Serà un esdeveniment únic i irrepetible que retornarà Catalunya al centre del mapa esportiu internacional. Un esdeveniment cohesionador per a la societat, com ho van ser els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que van marcar un abans i un després en l’orgull col·lectiu i la projecció global.
1. Beneficis econòmics directes per a la zona i per a Catalunya
Segons dades d’edicions anteriors com la Ryder Cup 2018 a París:
• Inversió prèvia: 80-120 milions d’euros en millores del camp, accessos, mobilitat, digitalització, hospitalitat i sostenibilitat.
• Despesa per visitant: Entre 250.000 i 270.000 espectadors, amb una despesa mitjana de 1.500-2.000 €, que suposen més de 400 M€ d’impacte directe.
• Impacte total: Més de 500 M€ sumant efectes indirectes (hostaleria, transport, comerç, producció, etc.).
La visibilitat —retransmesa a més de 180 països amb una audiència acumulada de 600 milions de persones— generarà un valor mediàtic incalculable.
2. Beneficis per al sector del golf i el turisme de qualitat
Espanya rep 1,2 milions de turistes de golf a l’any, amb una despesa anual superior als 5.000 M€. El turista de golf gasta entre 325 i 400 € diaris, un 60% més que el turista mitjà. A més, el 85% dels seus viatges es fan fora de temporada alta, contribuint a desestacionalitzar l’oferta i a generar ocupació estable.
Catalunya, amb més de 40 camps de golf, clima temperat i excel·lent connectivitat, està en una posició òptima per captar aquest visitant premium. L’“efecte seu” a Camiral impulsarà l’arribada de golfistes a Girona durant anys.
3. Impacte local i llegat a llarg termini
Es preveu la creació de 3.000 llocs de treball directes i indirectes. La zona veurà millorades les seves infraestructures i serveis, i reforçada la seva oferta d’allotjament, hostaleria, comerç i mobilitat sostenible.
Seguint l’exemple de la Ryder Cup 2010 a Gal·les —on el turisme de golf va créixer un 25% durant cinc anys—, a Catalunya s’espera un augment del 20-30% anual entre 2032 i 2036, que podria suposar 200.000 golfistes addicionals a l’any i més de 500 M€ acumulats d’impacte econòmic després de l’esdeveniment.
4. Comparativa amb altres esdeveniments internacionals
• Jocs Olímpics: >5 M assistents, >10.000 M€ inversió pública, >20.000 M€ impacte, llegat variable.
• Mundial de futbol: >3 M assistents, >5.000 M€ inversió pública, >10.000 M€ impacte, llegat limitat.
• Ryder Cup: 250.000 assistents, 80–120 M€ inversió, >500 M€ impacte anual, llegat molt elevat en turisme i reputació.
Conclusió
La Ryder Cup 2031 a Camiral serà molt més que una competició: una plataforma de creixement econòmic, turístic, territorial, sostenible i social per a Catalunya. Un aparador per mostrar al món una Costa Brava, Girona i Catalunya cohesionades, sostenibles, de qualitat i hospitalàries. Un escenari ideal per jugar… i per gaudir.
EL CAMÍ DE MAR DE LA COSTA BRAVA I COSTA VERMELLA, PER A UN NOU PARADIGMA DE QUALITAT TURÍSTICA
En els estudis dedicats al turisme a casa nostra, es destaquen, com a prioritaris, la preservació i l’estimació envers l’entorn natural i cultural d’aquestes contrades, amb tot el que això significa: protecció, fidelitat i sentiment d’identificació amb valors intrínsecs i alhora definitoris de les qualitats primigènies del nostre litoral, que es manifesten a través del patrimoni, tant en el pla físic com també en l’intangible. Les idees de respecte i conservació del llegat comunitari són premisses necessàries per a ulteriors accions, concretes, coherents i clarament orientades. Un pensament que informa i acompanya les iniciatives generadores de qualitat en els establiments i activitats turístiques a la Costa Brava i Costa Vermella.
En els darrers anys, també ha nascut un nou turisme. Dones i homes amb un tarannà i una sensibilitat que justament s’expressen amb inquietuds culturals, consciència ambiental i el goig de coneixença de la gent i els indrets que estan visitant. Existeix, doncs, una plena coincidència, pel que fa als valors referencials, entre la voluntat de millora continuada del nostre sector turístic i la vocació del nou viatger potencial. Una concordança, a ambdós costats, tant en el marc conceptual, com en la disposició i en les actituds. Probablement és el Zeitgeist, l’esperit d’aquest temps, que ens envia un missatge de regeneració ecològica i d’arrelament en els significats culturals propers i profunds. L’autenticitat esdevé un bé preuat, pel seu contingut original i genuí, més encara per contrast amb altres escenaris d’una certa banalització.
L’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva i la Costa Vermella, conjuntament amb les comarques interiors, són destinacions on existeix una gran tradició d’hospitalitat i de bon servei turístic.
Ara és el moment per a fer realitat el projecte de Camí de Mar, com a eix vertebrador del nostre litoral i que també contempla la interrelació respectiva amb les poblacions de l’interior. Neix com a un itinerari transfronterer d’unió dels actuals camins de ronda de la Costa Brava i d’enllaç amb el Sentier du littoral de la Costa Vermella. Comença a Argelers de la Marenda (platja del Racó) i finalitza a Malgrat de Mar (església de Sant Nicolau), resseguint tota la costa. Amb una longitud de 250 km i al llarg de 21 etapes previstes, tres de les quals a la Costa Vermella.
Camí de Mar vol esdevenir un itinerari litoral de coneixement vivencial per al/la Caminant de Mar que ens visiti, a peu, sense necessitat de vehicle, per a sentir i admirar els valors naturals, artístics, històrics, socials i espirituals que hi són presents. També hi haurà la possibilitat de recórrer els camins de Terra Endins, i així conèixer les localitats del rerepaís.
A les nostres comarques, se’ns convida a un projecte motivador per al conjunt de la població, la societat civil, les empreses i l’Administració. Un projecte integral i integrador. Integral per la voluntat de considerar les diverses dimensions per tal que es realitzi de manera modèlica. Integrador, pel que representarà en salut i qualitat de vida quotidiana, consciència ambiental i cultural, sentit de pertanyença i cohesió social. La societat local (Veïns i Veïnes de Mar) podrà gaudir del camí durant 365 dies a l’any. De la mateixa manera, la millora de les perspectives laborals serà un fet, gràcies al calendari desestacionalitzat i a nous perfils d’ocupació especialitzada per a atendre la nova realitat. Per exemple, la professió de guies de natura, guies culturals i de gastronomia, tan importants per tal que determinades visites siguin experiències realment enriquidores i plenes de contingut. Així mateix, l’itinerari des d’Argelers de la Marenda fins a Malgrat de Mar contribuirà a la cohesió i cooperació territorial entre els diversos municipis costaners i també en les connexions vers l’interior, amb les sinergies positives que comporta. Aquest mateix esperit, compartit ja des d’ambdós vessants de l’Albera Marítima, es farà ben present entre la Costa Brava i la Costa Vermella.
L’autenticitat i la singularitat defineixen la geografia i la història d’aquests indrets, amb la seva significació i els seus valors. És una destinació turística molt atractiva, gràcies a què alhora hi existeix una societat local amb molta personalitat. En les nostres viles i ciutats hi ha identitat i vida pròpia, iniciativa, creativitat, activitats dels veïns i veïnes, festivitats, etc. Són pobles reals i arrelats.
L’experiència enriquidora crea vincles entre la persona visitant i la gent del lloc. És una oportunitat per a la coneixença i l’aprenentatge, per a comprendre i per a apreciar, quelcom inherent a l’actitud activa, conscient i que sap sintonitzar amb la seva sensibilitat més cultural i ambiental.
Camí de Mar de la Costa Brava i la Costa Vermella neix amb el ferm compromís d’integrar la protecció de la natura i la cultura en totes les iniciatives i propostes del projecte: renaturalització, retirada de fauna i vegetació invasora, eliminació d’estructures abandonades, continuïtat de pas en la visual maritimoterrestre, observació i anticipació davant processos geogràfics rellevants, recuperació de camins històrics costaners i també en el rerepaís, restauració d’elements patrimonials, centres d’interpretació, així com la creació de llocs de treball especialitzats.
Paisatge, persones i pobles, units des d’una nova perspectiva. Tot caminant. Un projecte de mobilitat amable, de tarannà senzill i serè, a escala humana. Un leitmotiv que tots i totes podem compartir, inspirador per a la innovació, la cooperació i la participació publicoprivada. Un projecte de país, dissenyat en consonància amb els valors que cal protegir i estimar, pot esdevenir un paradigma turístic de referència internacional, perque assolirà un retorn social i comunitari, molt positiu i superior en termes qualitatius: ecologia, cultura i excel·lència turística.
EL TURISME I L'OPTIMISME
El turisme és, en essència, una expressió de la llibertat humana. Viatjar és decidir, descobrir, compartir. És una de les manifestacions més espontànies del progrés: només les societats que han superat certes necessitats bàsiques es poden permetre l’experiència del viatge. I avui, tot i les tensions globals, el turisme torna a créixer amb força. Per què? Perquè el desig de conèixer, gaudir i connectar és intrínsecament humà.
Des del turisme massiu de postguerra fins al turisme de nínxol i digitalitzat d’avui, el sector ha evolucionat a una velocitat vertiginosa. Hem passat del "sol i platja" als viatges a mida i l’especialització, de la foto al mirador al relat compartit en temps real. Les tendències apunten a un turisme més conscient, tecnificat i divers, però sempre viu i en constant adaptació.
És cert que el turisme comporta reptes. L'accés a l’habitatge, la gestió de la capacitat de càrrega dels espais i la ciutat, la creixent turismofòbia, la pressió ambiental o la manca de mà d’obra són qüestions que preocupen. No són, però, exclusives del turisme: són reptes de les societats actuals; obertes, connectades i en transformació. El debat no és si volem o no turisme, sinó quin model volem i com el gestionem. El debat passa per determinar quina és la dimensió turística, sense eufemismes, que garanteixi el dret dels visitants a gaudir-ne, sense comprometre negativament la qualitat de vida dels residents.
Enfocar el turisme de 'qualitat' només cap a perfils amb alt poder adquisitiu, pel simple fet de tenir-lo, és un plantejament que genera desigualtat de partida. Alhora, una estratègia turística extremadament competitiva i expansiva genera un balanç negatiu d’externalitats per la població local, ja que no reflecteix el cost real de l’impacte dels visitants. El gran repte del turisme sempre ha estat l’equilibri entre l’oferta, estàtica i basada en immobilitzat i recursos humans, amb la demanda, sensible a una gran diversitat de factors i marcadament estacional.
Cal, també, rebutjar la falsa dicotomia entre turisme i habitatge. Quan hi ha planificació, inversió i governança, la convivència és no només possible, sinó enriquidora. El turisme genera ocupació, impulsa serveis, atrau inversions i dota de sentit infraestructures que també beneficien la població resident. És una eina per fixar població i donar futur als territoris, si es gestiona amb coneixement tangible i amb visió estratègica.
Per aquest motiu, el turisme és un recurs optimista, positiu i de creixement, sempre que hi hagi una gestió integral que aporti valor i que incorpori a tots els agents, fugint de debats ideològics i d’altres condicionants merament subjectius. El turisme és i serà positiu si la societat en el seu conjunt troba l’espai de diàleg per tal de construir consensos, en un món sorollós i polaritzat.
Vivim en una societat hedonista, multicultural i curiosa. I això no canviarà. La tecnologia està accelerant aquest desig de mobilitat, fent-lo més accessible i més eficient. La digitalització, el big data i la intel·ligència artificial no només transformen la manera com viatgem, sinó també com planifiquem, com invertim i com prenem decisions. La clau del futur passa per aquí: objectivar el debat i cohesionar els agents. També passa per evitar la trampa malthusiana en un sector que ha invertit intensament els darrers anys, assolint una desestacionalització progressiva i una distribució més regular de la demanda que, no obstant això, mostra senyals de fatiga per la concentració en determinats moments de l’any.
Les projeccions més realistes segueixen dibuixant escenaris on el creixement del desig de viatjar i la mobilitat de diferents capes de la societat (jubilats, estudiants, professionals liberals, etc.) continuarà fluint per les diferents regions turístiques del món, especialment Europa. I és en aquest marc on també destaquen Catalunya, Barcelona i la Costa Brava, que no deixen de guanyar tracció any rere any. Això no farà més que continuar generant oportunitats, però alhora posant a prova la capacitat d’entesa de la població, les administracions, els treballadors i les empreses, així com també del medi natural i urbà.
L’optimisme no és ingenuïtat. És una actitud responsable davant del futur. I el futur del turisme passa per la gestió basada en dades, pel diàleg públic-privat i per una visió compartida. El turisme és una força imparable. I ben gestionat, és —i seguirà sent— una font de prosperitat, cohesió i benestar. El turisme no desapareixerà. Però la seva qualitat no la determinarà qui viatja, sinó com l’acollim.
LA TAXA TURÍSTICA
Sorprèn que a hores d’ara una gran part, per no dir la totalitat, de l’empresariat turístic gironí, pronostiqui conseqüències catastròfiques si s’aplica aviat una puja de l’impost d’estades turístiques.
Així ho van manifestar a la roda de premsa del 24 d’abril, passat, amb argumentacions tan falses com la de d’asseverar que el 50% del turisme que arriba (es mou) per Catalunya és català i de l’àrea metropolitana de Barcelona; com si cap dels portaveus tingui la seva pròpia estadística, ni sàpiga la procedència de la seva clientela.
Com si no existís l’Institut Nacional d’estadística, ni l’IDESCAT o el mateix Patronat de Turisme Costa Brava Girona, que van fer publiques el passat mes de febrer, les dades oficials de turistes del 2024, amb un total de 19.940.000 d’estrangers i 5.356.000 de l’estat espanyol.
Els portaveus del turisme gironí, eren pràcticament els mateixos, que el maig del 2013 davant l’anunci de l’aplicació de l’impost d’estades turístiques a Catalunya, van anunciar la ruïna total del sector i la fi del turisme a casa nostra, amb frases tan brillants com: “la gent no vindrà a Catalunya, els francesos es quedaran a la Costa Vermella i els aragonesos aniran a Vinaròs i a la comunitat Valenciana”.
L’any anterior al pronòstic, el 2012 Catalunya havia rebut 14,5 milions de turistes internacionals i el 2013 tot i la simbòlica taxa, en va rebre 15,6 deixant al descobert, la nul.la credibilitat de la declaració, que responia exclusivament a la manca d’una anàlisi rigorosa de preus i dades, i a una desconeixença o desinterès per la realitat turística mundial.
De llavors ençà, amb taxa turística el nombre de visitants internacionals no ha parat de créixer. El darrer any 2024, Catalunya va rebre 19,94 milions de turistes internacionals i enguany, de ben segur, superarà de llarg els 20 milions.
Fa tristor que els portaveus parlin de Girona, però utilitzin dades de Catalunya quan indiquen que el negoci turístic aportà el 12% del PIB, obviant els estudis de la Facultat d’econòmiques de la UdG, encapçalats per la Dra. Anna Garriga, que situa el PIB turístic gironí directe en el 20% i en el cas d’algunes comarques com el Baix Empordà en el 26%.
Presumir de destinació, però desconèixer les dades i falsejar-ne d’altres, es una pobre aportació de crèdit a una activitat la turística que hauria de carregar-se d’autoestima i ser capaç d’incrementar el valor (preu) de la marca i accedir cada any a públics de major capacitat adquisitiva. Uns públics desitjats i reivindicats, tan pel sector públic, com pel privat cada vegada que disposen d’altaveus.
Curiosament a la roda de premsa del sector turístic gironí, no es va esmerçar ni una sola paraula per parlar de turismefòbia, quan seria molt necessari tenir al costat tota aquella gent que la practica.
Una observació seriosa i professional de la realitat, ens diu que no hi ha altre camí que poder incrementar l’impost i que s’hagi de dedicar de manera exclusiva i obligatòria a pagar aquelles despeses que el turisme origina las municipis receptors com son la neteja de platges, els serveis de socorrisme o el reforç de la seguretat ciutadana.
Això ens facilitaria explicar als nostres veïns, que els turistes no només son aportadors de riquesa econòmica, laborals, social i cultural, sinó que son ells qui paguen les despeses del manteniment de places, carrers i platges i nosaltres els residents, els afortunats de gaudir aquests espais, nets i polits, tot l’any.
UN BON ANY TURÍSTIC EN UN ENTORN D'INCERTESA
La Setmana Santa marca, de manera extraoficial, l’inici de la temporada turística a Catalunya. Les perspectives son immillorables: segons els resultats de l’enquesta que ACAVE fa a les seves agències associades, esperem que aquests dies l’arribada de turistes torni a marcar un rècord amb un 15% més de reserves que l’any passat, ajudats per la desestacionalització de la demana , segons ens manifesta el 65 % dels enquestats. El client internacional és clau per aquest període de l’any. En aquest sentit, les agències receptives enquestades expliquen que un 72% de les reserves corresponen a viatgers estrangers envers un 28% de nacionals. Entre els mercats emissors més importants per aquest període trobem (per aquest ordre) França, Regne Unit, Estats Units, Alemanya, Itàlia i el Benelux, sempre segons els nostres associats.
Són dades molt positives i la inèrcia del sector ens ha de permetre de reeixir malgrat els escenaris d’incertesa global que s’estan plantejant darrerament. Encara és aviat per preveure cap a on anirà tot plegat, però la solidesa del sector ens ha permès superar anteriorment diversos períodes de crisis.
Durant aquests darrers anys les agències de viatges han estat una peça clau per atraure i consolidar perfils de viatgers de tot el món. Estats Units i Àsia s’han desenvolupat com a grans mercats emissors després de la pandèmia. Tot plegat resultat de la intensa feina feta que també ha permès que altres mercats com els europeus vagin recuperant indicadors. Les agències de viatges receptives fem una tasca conjunta, amb els touroperadors i les agències emissores de cadascun dels mercats d’origen, per captar, oferir seguretat y adaptar els nostres productes a una nova demanda que cada any evoluciona i canvia buscant la qualitat del producte i la excel·lència en el servei.
Tot el sector turístic català ha fet els deures i ha afrontat els reptes necessaris. Tot apunta que aquest any seguirem creixent en despesa mitjana. Però és molt important que siguem amatents als obstacles que ens estem trobant pel camí. Darrerament ha estat l’entrada en vigor del Reial Decret 933 de comunicació de dades personals dels viatgers, on ACAVE ha dut, i seguirà duent a terme una feina d’oposició davant de l’Administració per evitar que la norma s’apliqui sense el rigor necessari. Estem fent una important feina de pressió per tal de garantir que el Ministeri emeti una ordre que acoti la seva aplicació tant en l’àmbit de les agències de viatges com en el dels allotjaments turístics. Per assolir aquest objectiu, cal treballar plegats: hotelers, transport de passatgers i agències de viatges per tal de demostrar la unitat del sector.
Tanmateix, l’imminent augment de la taxa turística també ens preocupa. Demanem tenir, com a mínim, la possibilitat de debatre-la i analitzar els efectes de la pèrdua de competitivitat que indiscutiblement implicarà..
Malgrat els diferents obstacles a superar i l’evolució constant del sector, les agències veiem el futur amb molt d’optimisme. Malgrat les incerteses, la gent segueix considerant viatjar com una experiència vital.
L'EMPORDÀ, UN TERRITORI CULTURAL FRAGMENTAT QUE NECESSITA ARTICULAR-SE
El Baix Empordà és una comarca culturalment rica, diversa i amb una identitat pròpia molt marcada. És un territori on conflueixen diferents maneres d’entendre la cultura: des d’una visió que veu la cultura al servei de la promoció econòmica i l’atracció turística, fins a una concepció més essencial, arrelada en la creació, el pensament crític i el desenvolupament artístic i creatiu. També hi conviu una cultura popular i tradicional amb un fort teixit associatiu, però amb una implantació desigual segons els municipis. Tot i aquestes fortaleses, el Baix Empordà pateix una manca de cohesió i una fragmentació que impedeix que el seu ecosistema cultural assoleixi el potencial que podria tenir.
L’esclat del turisme com a motor econòmic ha fet que alguns ajuntaments derivin part dels pressupostos destinats a l’estratègia cultural cap a la promoció econòmica. En aquest context, la cultura ha esdevingut una eina per atraure visitants, consumidors i clients, sovint amb programacions pensades més per a l’exterior que per a la gent que hi viu tot l’any. En l’àmbit de la promoció cultural privada, festivals de primer nivell com el Cap Roig, la Porta Ferrada, però també festivals de cicle, o esdeveniments multitudinaris com la Santa o el White Summer, responen a aquesta lògica. Són cites positives, necessàries, de gran èxit, i generadores de gran impacte econòmic.
Aquest model prioritza el públic i la dimensió econòmica de la cultura i sovint, deixa en un segon pla una altra dimensió: la que construeix relat de poble o de (com els hi agrada dir a alguns) de territori. En definitiva, es potencia un "turisme cultural" que en realitat és més aviat turisme de calma, de paisatge d’oci i de gastronomia, amb la cultura com un complement més de l’experiència. No ho dic, en cap cas, amb ànim crític, ans al contrari.
El teixit cultural: fortaleses i febleses
A l’altra banda de la balança, l’associacionisme és un dels grans motors culturals, amb exemples notables com el de la Bisbal, que disposa d’un ecosistema d’entitats envejable i actiu. A Palafrugell, trobem el Carroussel Costa Brava, una festa d’interès nacional, els carnavals de diversos pobles, que són també espais d’inclusió, identitat, cohesió i teixit associatiu.
El patrimoni també és un actiu cultural important. El Baix Empordà compta amb una riquesa patrimonial innegable: des de jaciments arqueològics i pobles medievals fins a l’arquitectura colonial i indiana de Begur, les mostres modernistes de Palafrugell o el llegat arquitectònic de S’Agaró. Espais com el Museu del Suro de Palafrugell, el Terracotta de la Bisbal o el Palau Solterra, a Torroella són exemples de centres culturals i de divulgació, de gran valor, i això, per no parlar del paisatge i el seu valor patrimonial i de configuració de relat i identitat o del planter d’artistes, músics o escriptors.
No es pot parlar de cultura total si no es parla de gastronomia i no podem parlar de gastronomia si no ens referim a la terra, al sector primari, al bestiar, als camps, les granges o la pesca. Malgrat ser un sector que ha perdut pes en l’economia, la qualitat del producte de proximitat funciona com a revulsiu de zones com els arrossars de Pals, l’economia del mar a Palamós, l’oli o el vi i tants d’altres... En aquests àmbits s’ha apostat per la qualitat, fent de la gastronomia una expressió cultural per dret propi. Campanyes com la cuina de l’arròs, a Pals, la gamba de Palamós, la Garoinada a Palafrugell, el Peix de roca, a Begur, o la poma de Torroella són un clar exemple d’atracció de visitants, però també de configuració de paisatges i de manera de ser.
I no voldria acabar aquesta primera part de diagnosi sense referir-me als equipaments culturals del Baix Empordà, que també reflecteixen aquesta diversitat. Alguns són referents, com el Teatre Auditori Espai Ter, modèlic tant en programació com en la seva arquitectura al servei de la música. D’altres, com el Teatre Mundial de la Bisbal, han tingut una trajectòria intermitent, mentre que el Teatre La Gorga de Palamós acull una residència artística de la companyia de dansa CobosMika. Però altres espais, com el Teatre Municipal de Palafrugell o el Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, tenen programacions millorables i una incidència cultural i impacte social limitats.
El Thyssen, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs o iniciatives que freguen l’activisme cultural com les llibreries Cucut de Torroella, la Singlantana a la Bisbal, la No llegiu de Palafrugell o Finestres, de Palamós demostren que hi ha una base cultural potent.
I finalment, també els mitjans de comunicació, que formen part indestriable d’un ecosistema cultural vivim menys cohesionats del que seria aconsellable. Algun exemples notables els trobem amb la Revista del Baix Empordà, Televisió Costa Brava, Ràdio Capital o d’altres emissores municipals de ràdio que han viscut moments de molta rellevància social i ara viuen el dia a dia amb nombroses dificultats, sense esmentar espais desapareguts com la Proa. Diaris i revistes són també creadors de referents que ens han definit com a poble.
Necessitem una estratègia compartida
Davant d’aquesta radiografia, queda clar que el repte no és la manca, varietat o intenció de l’oferta de cultura, sinó poca o nul·la coordinació i articulació d’aquest ecosistema. El Baix Empordà té una identitat cultural pròpia, vinculada a la terra, al vent, al mar i a la seva posició geogràfica entre Barcelona i França i aquesta identitat es pot enfortir i servir a la construcció d’un espai de convivència, pensament, cohesió, integració i, perquè no, creació de negoci, gràcies a la cultura.
Però cal que totes aquestes, empreses, entitats, productors, equipaments, institucions i administracions i agents de tot tipus es parlin, es coneguin i prenguin consciència del que fa el veí, sigui un gran festival o una associació de carrossaires. Un espai on es puguin generar estratègies comunes per posar en valor la cultura empordanesa, connectar festivals amb el teixit local, donar suport als creadors del territori i garantir que els grans equipaments culturals treballin no només per la seva població, sinó per tot el conjunt de la comarca.
Aquesta articulació també hauria de permetre que les campanyes gastronòmiques dialoguin amb el món cultural, que els promotors privats assumeixin una responsabilitat més gran en l’activació cultural durant tot l’any i que els mitjans de comunicació puguin tenir un rol actiu en la construcció, difusió i promoció de la nostra singularitat.
En definitiva, la revolució digital del S.XXI i l’accés a tot tipus de continguts, experiències, expressions culturals, lingüístiques, creatives, etc... requereixen una resposta que articuli, expliqui i potenciï el qui som, i el perquè som d’una manera que tan atrau. La cultura no pot ser només un reclam turístic; ha de ser una eina de construcció col·lectiva, un motor de diàleg i un reflex de la identitat d’un territori que té molt a dir i molt a oferir. Ara cal que algú prengui la iniciativa que ho faci possible.