REDEFININT LES RELACIONS LABORALS EN EL TURISME PER A UN SERVEI EXCEPCIONAL

La indústria del turisme es troba en un moment de transformació que requereix redefinir les relacions laborals per procurar oferir un servei excepcional. Els avenços tecnològics, la globalització, el canvi climàtic i la pandèmia han impactat les estructures tradicionals. És fonamental que el sector es reinventi per ser més inclusiu, segur i centrat en el benestar de les persones que hi treballen, de forma que es puguin iniciar cercles virtuosos veritablement transformadors.

El lideratge transformador és clau per aconseguir aquesta reinvenció. Els líders han d'inspirar els seus equips en proporcionar-los les eines necessàries per prendre decisions, comunicar-se de manera clara i establir trajectòries de desenvolupament professional. Aquest enfocament motiva els empleats, els quals se senten valorats i connectats amb el propòsit de l' empresa, generant així un major compromís en el servei al client.

Actualment, les Mipimes disposen d’eines tecnològiques, que fins fa ben poc només estaven a l’abast de les grans corporacions. En aquest sentit per a la indústria del turisme, també la digitalització ha revolucionat les relacions laborals, permetent que les empreses siguin més flexibles i personalitzades en la seva gestió. Plataformes com Slack o Microsoft Teams i aplicacions de recursos humans faciliten la col·laboració i brinden accés a informació crucial per als planters. La intel·ligència artificial també juga un paper important en automatitzar processos i ajudar a identificar àrees de millora. No obstant això, aquestes innovacions poden generar inseguretats entre alguns treballadors, cosa que exigeix programes de formació específics per donar suport a la transició tecnològica.

L’oportunitat i la confluència de les diferents generacions en la força laboral del turisme incideix en com valoren els diferents aspectes del treball. Mentre que els baby boomers tendeixen a buscar estabilitat, la Generació Z i els millennials prioritzen el desenvolupament professional i el propòsit en la seva tasca. Entendre aquestes diferències permet que les empreses mantinguin equips units i motivats. La responsabilitat social corporativa, els programes de voluntariat i el reconeixement de l'esforç contribueixen a crear un sentit de pertinença que augmenta la satisfacció laboral.

La seguretat i benestar laboral és un altre pilar fonamental, atès que els entorns de treball en el turisme varien des de cuines fins a activitats a l'aire lliure. Cada entorn té riscos específics que han de ser gestionats mitjançant protocols de seguretat personalitzats i capacitació en primers auxilis. D'altra banda, el benestar emocional és essencial en una indústria que demana alts nivells d'interacció amb el client. Els indicadors de la incidència en baixes laborals per causes vinculades a la salut mental i emocional han crescut extraordinàriament, i gestionar-ho esdevé un repte pel sistema de salut, però també, per les empreses. Gestionar l'estrès, fomentar xarxes de suport i capacitar els gerents per identificar signes d'esgotament contribueix a mantenir un equilibri emocional. Moltes empreses han comprès la importància d’invertir en el benestar dels professionals, oferint suport addicional per a la salut mental, formació en noves habilitats i una comunicació més clara.

El canvi climàtic i la globalització són desafiaments que també impacten les relacions laborals. El canvi climàtic, i la transició verda que s’ha anat dibuixant per minimitzar el seu impacte en el planeta, pot alterar la demanda de serveis en certes destinacions turístiques, cosa que requereix que les empreses siguin flexibles i adoptin mesures sostenibles. Això també altera el processos i tecnologies amb les que es treballa, i per tant, novament en la gestió de les persones. La globalització, per la seva banda, ha creat equips multiculturals que necessiten un enfocament inclusiu per gestionar les diferències.

En aquests últims temps, la pandèmia ha transformat la forma en què les empreses turístiques gestionen les persones que hi treballen. La implementació del treball remot ha demostrat ser una opció viable per a moltes funcions, permetent horaris més flexibles. La seguretat sanitària s'ha convertit en una prioritat, amb protocols estrictes d'higiene i desinfecció.

El sector del turisme es caracteritza per la seva dinàmica de canvi ràpid i la necessitat constant d'adaptació a les noves demandes dels consumidors i les tendències del mercat. En aquest context, les relacions laborals en el turisme adquireixen una nova dimensió on la formació professionalitzadora i l'empleabilitat qualitativa són clau per oferir un servei excepcional.

Les persones que treballen pel turisme necessiten formació contínua que no només cobreixi habilitats tècniques, sinó també competències interpersonals i de gestió de conflictes. Aquesta formació ha de ser adaptable i sensible a les noves tecnologies i pràctiques sostenibles, preparant els professionals per a interactuar eficaçment amb una clientela diversa i exigent.

A mesura que el sector s’integra amb més solucions digitals, des de la gestió de reserves fins a l'experiència de l'usuari, és vital que els treballadors estiguin equipats amb les competències necessàries per manejar aquestes eines. La capacitació en tecnologia millora l'eficiència operativa i personalitza l'experiència del client, claus per a un servei excepcional.

L'empatia i les habilitats socials són tan importants com les competències tècniques. La formació en aquestes àrees pot ajudar a crear relacions més fortes entre el personal i els clients, resultant en millors experiències i satisfacció del client. Desenvolupar competències en el domini de les llegues, sobretot l’Anglès, és crucial per assegurar la bona comunicació que és l’avantsala de l’atenció a les persones, mitjançant la comprensió de les seves necessitats que puguin minimitzar els errors en l’execució del servei. Programes de capacitació en les llengües com s’expressen els nostres clients, juntament amb l’ús de traductors automàtics aplicats al llenguatge sectorial poden contribuir a superar la majoria de les barreres de comunicació.

Cal establir mecanismes per a l'avaluació regular del rendiment i la recopilació de l’opinió i grau de satisfacció, tant les que provenen dels clients i que ens deixen a les plataformes, com la de les persones que hi treballen, ens poden proporcionar dades valuoses per a l'ajust continu de les estratègies de formació i relacions laborals.

A través d'aquest enfocament integrat, on la formació, la flexibilitat, i la interacció humana són fonamentals, les empreses de turisme poden assegurar-se que les seves relacions laborals són sòlides i també capaces de proporcionar un servei excepcional de forma consistent i recurrent en el temps. Aquest marc no només enriqueix l'experiència del client, sinó que també potencia el creixement professional dels empleats i la sostenibilitat del negoci en el competit mercat del turisme global.

En aquest context, l'empleabilitat i la formació professionalitzadora es converteixen en pilars fonamentals per als professionals que busquen no només sobreviure, sinó destacar en aquest sector competitiu.

Un enfocament clau és la formació contínua que abraça tant les competències tècniques com les interpersonals. Aquesta capacitació tecnològica ha de ser complementada amb una formació en habilitats suaus, com la comunicació, l'empatia i la gestió de conflictes, que són igualment crítiques per desenvolupar una relació qualitativa amb els clients.

Recentment, la Càtedra Climent Guitart, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Professionals del Turisme, la Asociación Española de Directores de Hotel i la Universitat de Girona, ha presentat un treball tranversal on explora les necessitats formatives del sector del Turisme i l’oferta d’estudis actuals. L’exploració del repte es fa a partir de les següents qüestions: Tenim cobertes totes les necessitats formatives del sector turístic en la nostra demarcació? L’oferta d’estudis actual és suficient? Quines mancances tenim?

De les seves conclusions podem extreure que: hi ha un dèficit de cicles formatius de gra mitjà vinculats al sector turístic; estableix la necessitat d’un reequilibri territorial de l’educació; fixa l’objectiu de reduir la taxa d’abandonament als 16 anys; conclou que cal despertar vocacions al sector turístic; cal implementar nous cicles formatius de grau mitjà atractius pel joves; advoca per l’impuls de l’estudi d’idiomes i presenta veritable una oportunitat social de posar en valor la multiculturalitat dels joves.

En quan a les propostes, el mateix treball indica la creació de nous CFGM transversals i generalistes com a pas previ a l’accés CFGS més especialitzats; fomentar la reserva de places que garanteixin l’accés a tots els estudiants procedents d’altres nacionalitats; oferir estudis de proximitat; adaptar els nous cicles a partir d’una millor consideració de les necessitats del teixit empresarial de la zona i l’especialització de l’estudiantat a CFGS.

Adaptabilitat i flexibilitat són competències que el personal ha de posseir per poder reaccionar davant dels canvis constants del mercat i les expectatives dels consumidors. Els entorns laborals han de promoure polítiques que permetin l'ajust continu de les estratègies de negoci, basant-se en un cicle de feedback constructiu entre empleats i gestió.

És vital que les polítiques de formació i desenvolupament professional es centrin no només en el "què" i el "com" del treball diari, sinó també en el "per què" i el "per a qui" estem servint. Aquesta perspectiva enriqueix la comprensió de les persones empleades sobre la seva contribució al servei excepcional, fomentant una major implicació i satisfacció laboral.

La nova era del turisme requereix un compromís renovat amb la millora contínua de l'empleabilitat a través de la formació professionalitzadora. Amb aquest enfocament integral, el conjunt del sector no només adaptarà els seus serveis als nous desafiaments, sinó que també elevarà l'experiència global dels seus clients.

El sector turístic a Catalunya, com en moltes altres regions amb alta dependència del turisme, s'enfronta a un desafiament crucial: la baixa productivitat laboral en comparació amb altres sectors econòmics. Aquest problema no només afecta la rendibilitat de les empreses sinó també la qualitat del servei ofert als turistes. Per superar aquest repte, és fonamental repensar les relacions laborals, integrant capacitació avançada i optimització de l'organització del treball per aixecar el valor afegit brut (VAB) per empleat.

Segons l’anuari de la Pime Catalana que cada any publica Pimec, la patronal de la micro, petita, mitjana empresa i autònoms de Catalunya, on es pot observar una constant estructural que es desdobla en dues magnituds, que es retro alimenten mútuament: respecte tots els sectors estudiats, el pes dels costos de personal són dels més baixos percentualment respecte a la xifra de negocis i el VAB per treballador és el més baix, només superat per sota per part del sector primari.

Juntament amb la formació contínua al llarg de la vida laboral i l’establiment de plans de carrera professional dins les empreses que fomentin la retenció del talent i l’empoderament dels equips. Aquesta formació ha de transcendir les habilitats bàsiques, abraçant tecnologies emergents i estratègies per a l'excel·lència en el servei al client. Implementar programes de formació en gestió de relacions amb clients i tecnologies de la informació pot capacitar els treballadors per manejar eficientment les reserves i millorar l'experiència del client, tot augmentant la seva productivitat i contribució al VAB de l'empresa. La magnitud del qual representa més del 10% del total de la demarcació de Girona a dades tancades del 2023. Pel què fa als centres de treball aquests representen més 16% del total i en quan a l’ocupació són el 13% del total d’afiliats al RGSS i el 12% de tots els autònoms. Aquestes dades parlen per sí mateixes i ens posen al davant nous reptes per superar una de les més grans febleses del tot el sistema.

La concreció dels rols i responsabilitats dins dels equips pot conduir a una major eficiència. Adaptar les estructures organitzatives per permetre una major autonomia en la presa de decisions pot reduir els temps de resposta i incrementar la satisfacció del client. A més, ajustar els horaris de treball per alinear-los amb les fluctuacions de la demanda pot garantir que el personal estigui disponible quan més es necessiti, maximitzant així la productivitat i minimitzant el cost excessiu de personal.

La digitalització dels processos no només pot reduir la càrrega de treball administratiu sinó també potenciar la recopilació de dades per a una millor presa de decisions. La implementació de sistemes de gestió de clients i eines d'anàlisi de dades pot ajudar a anticipar les necessitats dels clients i ajustar els serveis oferts, millorant així el valor afegit per empleat.

Crear una cultura empresarial que premi la innovació i la millora contínua és essencial. Establir incentius per a aquells empleats que proposin i implementin idees que millorin la productivitat pot motivar a tota l'organització a buscar formes de millorar el servei i reduir costos. Això no només millora la moral de l'equip sinó que també eleva la contribució de cada empleat al valor afegit brut de l'empresa.

A través d'aquests canvis, el sector turístic català pot no només millorar la seva productivitat sinó també oferir un servei de major qualitat, ofert per persones més qualificades i motivades. Així, el turisme a Catalunya pot continuar sent un motor clau de creixement econòmic, atraient turistes d'arreu del món gràcies a un servei que estigui a l'altura de la seva reputació mundial.

La redefinició de les relacions laborals en el turisme és essencial per oferir un servei excepcional. Adoptar un enfocament integral que valori la tecnologia, la diversitat generacional i el benestar crearà equips motivats i compromesos. El lideratge transformador inspira els empleats a assolir el seu màxim potencial, mentre que la tecnologia permet gestionar de forma més personalitzada.

Invertir en relacions laborals saludables no és només una estratègia empresarial, sinó una inversió per al futur del turisme. Adaptar-se a les noves demandes assegurarà que la indústria prosperi i ofereixi serveis excepcionals. Perquè al final, el turisme és sobretot, persones que acullen persones. Si potenciem i fem sentir partícips del propòsit a unes, potenciem el valor que oferim a les altres.


QUAN S'ACABI LA SEQUERA, TENIM UNA GRAN OPORTUNITAT PER SER MÉS SOSTENIBLES

En l’escenari de neguit general ocasionat per la manca d’aigua, solucions d’emergència com les dessalinitzadores finançades per privats han demostrat com de desesperada és la situació però també han fet palès com de necessària és la unió d’un sector en el moment de reaccionar i prendre part en problemes compartits.

La vigent sequera és un avís més de les onades de canvis que poc a poc s’aniran succeint degut a un fenomen de sobres debatut com és el canvi climàtic. Tot i les darreres pluges, el repte segueix sent majúscul com per esperar que la solució ens vingui únicament del cel. Fora bo doncs, evitar tornar a dilatar en el temps les mesures oportunes per fer front a una amenaça tan lenta com previsible. En definitiva, no fa falta arribar a l’extrem per convenir que calen actuacions decidides per anticipar aquest tipus de problemes i evitar que es faci gran.

Amb l’amenaça de la sequera encara sobre la taula, el sector turístic veu amb angoixa com a l’horitzó es comencen a intuir turbulències medioambientals que poden fer trontollar la relativa estabilitat amb la qual el sector havia après a conviure.

De l’estima pel territori i amb la responsabilitat de preservar el llegat, han començat a aparèixer veus que demanen més voluntat per anticipar-se a aquestes incerteses. És cert que el sector tractor del país progresa en la bona direcció, que la sostenibilitat ja no és un tabú estratègic i que obertament és reconeix com un repte que generalment tothom s’hi mostra a favor.

Des del punt de vista dels auditors i auditores amb anys d’experiència sobre el terreny, es fa necessari unificar i definir quins han de ser els criteris que es fan servir per homologar el compromís d’aquelles empreses que aposten per la millora en sostenibilitat en la seva activitat. La multitud de segells gratuits que no es recolzen en estàndards ni normes internacionals, genera un excés de soroll que desconcerta i confon al client final en el moment de decidir quin establiment escollir.

Fenomens com el green-washing o rentat d’imatge verda, responen a estratègies de mercat que utilizen algunes empreses per aparentar ser més respectuoses amb el medi ambient del que realitat són. La transparència amb la que l’establiment sigui capaç de comunicar els beneficis associats a les accions que dur a terme també tindrà un paper trascendental per avançar en el bon camí.

 

Començar pel principi

 

Les empreses líders en sistemes de sostenibilitat inspiren als seus treballadors i treballadores a implantar millores als seus processos per aconseguir reduir el consums d’aigua, consums elèctrics, la millora en la gestió dels seus residus per posar només uns exemples o ja s’està veient en molts allotjaments turístics que són els mateixos clients qui decideixin si necesiten que se’ls netegi l’habitació durant la seva estada. El rol dels auditors independents és el d’acreditar anualment que aquestes empreses estan aconseguint els objectius periòdics de millora que s’han programat previ un anàlisi previ del seu context i un anàlisis dels seus riscos i oportunitats dins de la seva organització.

En definitiva, cal ser honestos des del punt de vista de les administracions públiques i de les empreses privades del que realment s’està realitzant i crear un pla estratègic per tal de desenvolupar conjuntament un treball en conjunt públic-privat perquè els establiments fagin la feina que demana la normativa europea i que els ajuntaments de cada localitat també apliquin la política europea perquè es comuniqui correctament a la ciutadania i als consumidors finals dels establiments que ens visiten.

 

ODS #12 Consum i producció responsable

 

Quan s’acabi la sequera, seguirem tenint un llarg llistat de deures que caldrà prioritzar amb intel·ligència i amb una visió estratègica a llarg termini. Des de fites més transversals a accions més concretes, els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) donen una bona imatge dels àmbits que tocarà afrontar.

Seguint el mandat del ODS 12, un dels reptes fonamentals serà fomentar patrons de consum i producció sostenibles tot reduint la generació de residus mitjançant el reciclatge i reutilització d’aquests. En altres paraules, potenciar i treballar l’economia circular.

 

Economia circular. Què en diu UE?

 

Un sistema integral de gestió (SIG) és l’eina clau per transformar un residu en una matèria prima i per tant, impulsar l’economia circular. Fins avui, les empreses privades que comercialitzen productes en el mercat Europeu no s’han procupat del què passa el final de vida útil d’aquest producte. Més enllà dels SIGs per envasos de vidre, paper i plàstics, com Ecovidrio o Ecoembes, no hi ha una obligatoriatiat a les empreses productores de responsabilitzar-se del seu producte. És una externalitat negativa, un cost, que no han considerat en els seus processos de finançament, disseny de producte, producció i venta. Consideren que és un cost que la societat, el sector públic, ha de gestionar a través dels impostos públics que fiancien licitacions públiques per la gestió de residus. Per la seva banda, les entitats públiques intenten optimitzar els costos i opten a les solucions menys costoses per no mermar més els pressupostos públics. És per això que les empreses de residus recorren a les solucions menys costoses com els abocadors primer, o la incineració en un segon cas. Aproximadament el 60% de residus acaben en abocadors a Espanya degut el baix cost d’emmagatzemar residus sota terra de forma controlada.

 

Els residus del sector

 

En el conjunt de la indústria turística podríem identificar diferents oportunitats on generar impactes en matèria d’economia circular però cap de tan significativa com en el cas del pilar central del descans dels clients allotjats: el matalàs.

Arribat el moment de canviar un matalàs obsolet, el patró habitual és que el mateix hoteler delegui en el proveïdor la retirada del matalàs desgastat. Sent la indústria turística intensiva en el descans de les persones i cabdal en PIB del país, pot semblar estrany com un residu considerat com a voluminós segueixi sense tenir un procés de revalorització obligatori. Malauradament la gran majoria d’aquests matalassos seran tractats com deixalles genèriques i acabaran col·lapsant la xarxa de deixalleries o plantes recuperadores sovint per motius de falta d’espai físic. El següent pas en el procés serà renunciar a la re-valorització de tots els materials que el composen i incinerar-los.

Cal destacar que el desballestament ordenat i posterior processament d’un matalàs pot aconseguir recuperar el 75% dels seus materials com: poliuretà expandit, làtex, plàstic, llanes, cotó, teixits o ferralla. Tot aquests materials podrien ser reintroduits en processos productius en empreses d’altres sectors.

 

Focus en la captació

 

Per millorar el resultat de la cadena de valor, serà indispensable ordenar el primer pas de tots. Concretament la selecció i classificació del residu en origen per coordinar el transport directament a plantes recuperadores especialitzades.

El canvi de paradigma voldrà doncs molta pedagogia. És aquesta una nova oportunitat perquè el sector contribueixi activament a una economia més sostenible i protegir-se de les incerteses del futur?


A ON VAS?: ELS FESTIVALS MUSICALS COM A IMPULSORS DEL TURISME

La música no només és una forma d'expressió cultural, sinó també una influència poderosa en la manera com les persones es relacionen amb el seu entorn. La història europea reflecteix una profunda connexió entre la música i el viatge. Des dels temps del "Grand Tour" al segle XVIII, on aristòcrates i artistes recorrien les principals ciutats europees per exposar-se a la cultura i les arts, fins a l'era contemporània, on els festivals de música contemporània atrauen multituds internacionals, el continent ha estat un centre de diversitat musical i cultural.

Avui dia, el viatge s'ha consolidat com un dret social inalienable, en un context de creixent multiculturalitat i internacionalització. Aquesta tendència busca enriquir tant els coneixements com les experiències dels viatgers, contribuint a la sostenibilitat tant social com econòmica. No obstant això, la diversitat cultural que els turistes experimenten dificulta la definició precisa del concepte de turisme cultural.

La definició més acceptada del turisme cultural considera tots els moviments de persones que satisfan la necessitat humana de diversitat i que tendeixen a elevar el nivell cultural de l'individu, produint nous coneixements, experiències i intercanvis. Tot i això, aquesta definició esdevé massa ampla en un món marcat per la híper-segmentació i la globalització. Una visió més holística podria considerar els moviments de persones que cerquen diversitat cultural per ampliar els seus coneixements i enriquir les seves experiències.

En el panorama actual, s'observa una transició notable des d'un model on les empreses simplement ofereixen productes als consumidors cap a un enfocament més col·laboratiu entre productors i turistes. Aquest canvi ha estat impulsat per les possibilitats que ofereix la hiper-connectivitat, permetent als residents locals convertir-se en productors turístics, fins i tot d'experiències, mentre que els mateixos turistes esdevenen generadors de contingut per a altres viatgers.

L'ampli ventall d'experiències culturals disponible a Europa exemplifica aquest fenomen. Des de les antigues rutes de la seda fins als monuments històrics impressionants, passant pels paisatges naturals influïts per la cultura local i els festivals que ressonen amb la música i la dansa, el continent s'ha convertit en un mosaic de diversitat cultural per als viatgers contemporanis.

Durant segles, ciutats com Viena, Salzburg, Leipzig i Praga han estat llocs de peregrinació per als amants de la música clàssica, amb les seves històries profundament entrelligades amb compositors com Mozart, Beethoven, Bach i Dvořák. Aquests destins han mantingut la seva atracció al llarg del temps, oferint als visitants la possibilitat de submergir-se en la rica herència musical europea.

Un dels grans atractius del turisme musical a Europa són les seves ciutats icòniques, conegudes per la seva rica història musical i la seva escena contemporània. Viena, la capital mundial de la música clàssica, ofereix una experiència incomparable amb els seus monuments emblemàtics com el Wiener Musikverein i l'Ópera Estatal. Salzburg, la ciutat natal de Mozart, és un altre destí essencial, amb la Mozarteum Foundation com a centre d'activitat musical. Leipzig, com a lloc de naixement de Bach, ofereix als visitants una experiència autèntica amb el Museu Bach i el Bachfest Leipzig. A Praga, la rica tradició musical s'uneix amb una arquitectura espectacular, amb l'Orquestra Filharmònica Txeca i el Teatre Nacional com a punts destacats.

En el context del turisme actual, els festivals musicals s'han convertit en una atracció clau per a molts viatgers, especialment per als joves que busquen una experiència completa que vagi més enllà dels propis espectacles musicals. Aquests esdeveniments ofereixen l'oportunitat de conèixer noves cultures, explorar llocs emblemàtics i interactuar amb la comunitat local.

Tot i que aquest tipus de turisme ha experimentat un notable creixement en els últims anys, la recerca en aquest àmbit no ha acompanyat aquesta dinàmica. Aquesta manca de recerca s'atribueix, en part, a la gran diversitat cultural que els turistes consumeixen, fet que dificulta una definició precisa del turisme cultural.

El turisme musical a Europa ha evolucionat cap a una experiència cultural enriquidora que atrau viatgers de tot el món. Els festivals de música han emergit com a motors principals d'aquesta forma de turisme. Des del prestigiós Glastonbury al Regne Unit fins als més especialitzats com el Tomorrowland a Bèlgica, el continent ofereix una àmplia gamma d'opcions per a tots els gustos i estils musicals. A més de l'atractiu de les actuacions en directe, els festivals proporcionen una plataforma per als artistes emergents i locals, contribuint a la diversitat cultural i musical.

La influència dels festivals musicals en el turisme europeu també es reflecteix en l'èxit dels esdeveniments que han sabut trobar el reconeixement i singularitat, com el Festival d'Aix-en-Provence, que ha demostrat un creixement intel·ligent i un discurs artístic coherent. Aquest festival s'ha destacat més enllà dels festivals històrics com Salzburg, Lucerna i Verbier, consolidant-se com una cita ineludible per als amants de la música i les arts escèniques.

A Barcelona, per exemple, festivals com el Primavera Sound o el Sónar han registrat xifres de negoci excel·lents durant la darrera dècada. Aquests esdeveniments han incorporat espais per al diàleg i la consciència social, demostrant que no només són escenaris musicals, sinó també llocs d'intercanvi cultural. A més, iniciatives com el Primavera Pro i el Sónar+D han potenciat la reflexió, el coneixement, el debat i el networking en el sector musical.

A més dels grans festivals internacionals, els esdeveniments locals, com els festivals de música a la costa brava de Girona, també són part essencial de l'oferta cultural d'Europa.

És important reconèixer que els “turistes musicals” no només són espectadors passius, sinó que també són consumidors actius de tots els aspectes del turisme, des de l'allotjament fins als productes i serveis locals buscant altres activitats recreatives i de consum, com ara la gastronomia local i les experiències d'oci. Aquesta interacció entre la música i el turisme ha existit històricament, des de les competicions de bandes de música fins als clubs de jazz, demostrant la capacitat de la música per influir en els patrons de viatge i fomentar la interconnexió cultural global.

El turisme musical té un impacte significatiu en l'economia i la societat europees, generant ingressos per als sectors de l'hostaleria, el transport i el comerç local. A més, fomenta la cohesió social i cultural, reunint persones de diferents països i cultures al voltant de la seva passió compartida per la música.

Altres invents contemporanis d'innovació en el turisme musical són fórmules com el "Barcelona Obertura Spring Festival", que aglutina les programacions de les diverses institucions musicals de Barcelona durant la primavera sota un mateix objectiu i plataforma per promoure l’escena musical de la ciutat durant la primavera.

Els festivals musicals són, sens dubte, un dels grans atractius per als viatgers, atrets per la diversitat cultural i les experiències úniques que ofereixen. Entendre els impactes econòmics i socials d'aquests esdeveniments és essencial, ja que formen part del turisme cultural i contribueixen significativament a l'economia local. Tot i els desafiaments, com la congestió del trànsit i la saturació dels serveis locals, els festivals continuen contribuint positivament al desenvolupament social i econòmic de les comunitats on es celebren.

Tot i els evidents beneficis, el turisme musical també planteja alguns reptes. L'impacte ambiental dels grans esdeveniments, incloent-hi la gestió de residus i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, és una preocupació creixent. A més, la massificació dels festivals pot tenir repercussions negatives sobre les comunitats locals, com l'increment del soroll i la pèrdua d'identitat cultural.

Els festivals musicals tenen un impacte significatiu en la estacionalitat del turisme, que es manifesta en concentracions de fluxos turístics en períodes específics de l'any, generant pics d'activitat. Aquest fenomen requereix una diversificació de les ofertes turístiques i la implementació de noves estratègies. En aquest sentit, els esdeveniments planificats, com els festivals musicals, poden contribuir a mitigar aquest problema i els seus efectes negatius. Les autoritats públiques poden organitzar aquests esdeveniments per atraure turistes i contrarestar els efectes de l'estacionalitat.

A més, la estacionalitat està estretament relacionada amb els canvis climàtics regulars al llarg de l'any, incloent-hi la temperatura, la pluja, la neu i l'exposició solar. La dependència de l'activitat turística d'aquests factors climàtics resulta en una oferta turística restringida a determinades temporades, creant cicles d'alta i baixa productivitat que poden afectar negativament el desenvolupament sostenible del turisme. Hi ha altres exemples que demostren la desestacionalització del turisme musical, com el Festival d'Ambronay a França. Aquest festival ha aconseguit reforçar el seu discurs patrimonial, convertint-se en una destinació atractiva durant tot l'any, no només durant la temporada de festivals estivals.

Per abordar aquests reptes, s'estan implementant diverses mesures, com ara l'ús de tecnologies verdes en els esdeveniments, la promoció del turisme responsable i la col·laboració amb les comunitats locals per mitigar els impactes negatius. Al mateix temps, hi ha oportunitats per a la innovació i el creixement sostenible en el sector, incloent-hi l'ús de la intel·ligència artificial per millorar l'experiència dels visitants i la creació de programes educatius per fomentar la relació entre la música i el turisme. Caldrà veure com es gestionen aquestes bones pràctiques per assegurar que es mantingui un equilibri entre el desenvolupament del turisme musical i el respecte pel medi ambient i les comunitats locals.


TURISME ALS ARXIUS

Cada vegada més professionals del turisme volen guardar la documentació que genera la seva activitat. Per traspassar-la a la seva família, a la ciutadania, als estudiants i a la societat; la memòria dels seus encerts i fracassos, de la gestació d’empreses i la seva evolució, de persones molt singulars, innovadores i creadores que han il·luminat la seva època, persones carismàtiques que han deixat molta petja en el seu entorn.

He provat moltes vegades de preguntar al meu voltant, als amics, als veïns, què en sabem del turisme. Quan va començar a Catalunya, quins son els grans protagonistes d’aquestes històries.

Les respostes sempre son similars: el turisme va començar als anys 60-70 del segle passat. Amb el gran boom del turisme. Persones? Les persones més grans, recorden el ministre Fraga Iribarne. És força evident que no hem acabat de socialitzar una història del turisme catalana. Per ajudar-nos-hi una mica i tenir millor  perspectiva, ara mateix se celebra l’exposició OBERT PER VACANCES, comissariada per Sergi Freixas. La podeu veure a l’espai expositiu de la Generalitat a Girona. En un moment veus un resum de cent anys d’història del turisme a Catalunya.

Per poder construir un relat eficaç i coherent, s’ha de poder tenir molta informació a l’abast. Informació ordenada, arxivada i de fàcil accés. Per això, perquè la societat actual vol saber com s’ha desenvolupat el fenomen del turisme, les seves llums i ombres, històries de les polítiques, el màrqueting, els protagonistes, dels treballadors, dels empresaris i més;  l’ Ajuntament de Lloret de Mar ha impulsat la celebració d’unes jornades que s’han anomenat ARXIUS I TURISME per tal de posar en comú tant l’experiència de professionals en la seva manera de gestionar la informació com treballs d’arxivers, historiadors i investigadors que permetin crear una Guia de Gestió, un sistema eficaç i compartit de generar, guardar i trobar informació rellevant del turisme. A Lloret les jornades se celebraran els dies 23, 24,i 25 de maig. Joaquim Daban, Lluís Esteve, Lluís Cobo, Joan Ferrer i Lluís Frigola, son alguns dels arxivers que hi intervindran. Els historiadors Joaquim Maria Puigverd, Saida Palou, Narcís Figueras i Carlos Larrinaga parlaran dels fons existents per a l’estudi del turisme i empresaris com Jordi Martí, la Cristina Cabañas, els germans Roca, explicaran com organitzen el material que genera l’empresa i com recullen les notícies.

No estem parlant de les dades que IDESCAT, Turespaña o tants altres observatoris recullen. Parlem de la documentació que permeti construir  una història del nostre turisme, i també una manera de poder traspassar amb garanties a les generacions del futur,  un relat compartit i celebrat. Hem d’ampliar la informació, deixar de parlar només de xifres de persones i xifres de diners i endinsar-nos a comprendre el turisme en profunditat. Les inèrcies existeixen. I Pensament en turisme n’hi ha poc i de Filosofia, que es pugui estudiar,  encara menys. I com menys, més necessari per articular un saber que ens traspassa de dalt a baix, a tots, en la contemporaneïtat.

Aquest any 2024, centenari de S’Agaró, també serà, de segur, un any on es publicaran notícies noves sobre la família Ensesa, Masó i la situació que va fer possible aquests projectes tan ambiciosos, culturalment parlant.

També els càmpings celebraran 70 anys de la seva història. Probablement són més anys si analitzem bé les acampades, tant interessants en la manera d’entendre l’excursionisme, la conservació del patrimoni i la transmissió de valors fonamentals com l’amor a la natura, el coneixement del medi i la construcció del paisatge literari.

He parlat d’unes quantes iniciatives que conflueixen en el temps amb la finalitat de donar valor al passat, valor necessari per posar-lo en el nostre present i projectar-lo al futur. Totes, iniciatives molt benvingudes.


UN PAISATGE PRODUCTIU

Fa temps que sabem que l’excessiva dependència del sector serveis ens fa molt vulnerables, que ens cal recuperar la nostra indústria, tornar a conrear els camps i produir els nostres bens i aliments en proximitat. Sabem que el principal valor del turisme és el paisatge i que l’única manera de tenir un paisatge atractiu per al turisme és també l’única manera de resoldre aquests desequilibris: Dotant-lo d’esdeveniments reals i perdurables en el temps. Cal que sigui un paisatge productiu. Ho sabem però… de debò estem fent el que cal per resoldre-ho?

Voldria reflexionar molt breument sobre tres casos que, cadascun a la seva particular manera, demostren que aconseguir-ho és només una qüestió de voluntat. Casos on la cobdícia ha deixat pas a la consciència de la realitat que ens està tocant viure. Una situació terminal de la qual només ens en sortirem si cadascú assumeix la responsabilitat que li pertoca des del lloc on viu.

La Pletera de l’Estartit

El  que ha passat a Torroella de Montgrí-L’Estartit durant els últims 40 anys és meravellós i trist alhora. Trist perquè marca un camí que no sembla que inspiri rèpliques a d’altres espais de diverses escales on caldria arribar a solucions semblants i que avui dia són en un seriós perill de degradació, com la Pineda d’en Gori o l’entorn de Ràdio Liberty, Aigua Xelida o les Alberes, per citar-ne alguns que als darrers mesos han estat notícia, però n’hi ha molts més, desenes de situacions terminals a tot el territori on la continuïtat d’un paisatge productiu està seriosament malmesa. Torroella de Montgrí demostra que una altra Costa Brava és possible i necessària, amb un turisme eco-sostenible i que genera beneficis als empresaris i llocs de treball de qualitat. Tant és així que l’any 2019 el model s’emportava el reconeixement del 14è Fòrum Global d’Assentaments Urbans de l’ONU. La gestió de la reserva marina de les Illes Medes i del massís del Montgrí, la renaturalització de la Pletera i l’estímul d’un sector agrari ben desenvolupat, són el resultat de més de 40 anys d’unitat política i entesa amb el territori, sense que els canvis de color polític a l’ajuntament hagin alterat en cap moment aquesta confluència. Hi ha coses a un municipi que no poden entrar als tempos electorals o a les ideologies d’un partit polític. Una forma de cultura política molt europea però estranya en aquests nostres entorns. Trist, com deia, que no s’escampi l’exemple.

A Blanes, Pinya de Rosa

El jardí botànic de Pinya de Rosa és un altre cas, ben diferent, de com un paisatge productiu es pot obrir camí enmig de la rauxa del totxo desbocat i el turisme depredador de territori durant més de 80 anys. Aquests terrenys els va comprar, l’any 1941, l’enginyer industrial Ferran Rivière de Caralt. Al marge de la seva bellesa natural, allà es conserva una masia d’una estètica noucentista impecable, de llibre, obra de Raimon Duran i Reynals, menystinguda i en perill de degradació durant molts anys. També hi sobreviu un celler i vinyes pròpies, encara per recuperar, i fins i tot es parla de la reintroducció de la ramaderia tal com es practicava a mitjans del segle passat. Tot i que es tracta d’un paratge natural d’interès nacional, és una propietat privada i, per tant, aquí l’entesa entre l’administració i els propietaris és fonamental. Vet aquí una de les claus mestres d’aquest futur sostenible i sostingut que hem d’aconseguir, sí o si, al territori: la col·laboració pública-privada.

D’igual manera que al cas de la Pletera, el Pinya de Rosa que avui coneixem és el producte de molts anys de paciència i de persistència sobre aquesta voluntat d’entesa pública-privada, però també és el mèrit d’una consciència ciutadana que es fa visible a través dels col·lectius ciutadans i les entitats cíviques. Sense ells i la seva pressió sobre polítics i particulars, un munt de paisatges de la Costa Brava serien avui deserts de formigó durant 10 mesos l’any. Aquests col·lectius no són, però, imprescindibles per a què es produeixi el canvi. Vet aquí el tercer model de reflexió que us proposo, on l’única cosa important ha estat el sentit ètic i la responsabilitat de la part privada, els propietaris dels terrenys:

El nou Celler Perelada

…O com un projecte familiar es consolida i s’integra amb les noves realitats del segle XXI, cent anys després (els propietaris van comprar la finca l’any 1923) sense perdre ni un bri del seu propòsit fundacional, que no és altre que el de produir vins de qualitat. Un projecte arquitectònic i paisatgístic madurat durant molts anys, tal com toca al món del vi, en mans d’RCR arquitectes i un munt de professionals, enginyers i industrials bolcats en l’excel·lència i la innovació, amb respecte pel territori i pel patrimoni, des de la recuperació de la granja o la integració dels cellers en un nou edifici que no es veu ni s’endevina, fins a una gestió modèlica dels conreus de vinya o la generació de riquesa al municipi.

Tres casos inspiradors, inserits a contextos i condicionants molt diversos, que conviden a pensar que amb una mica d’imaginació qualsevol realitat es pot revertir, des del compromís amb el que cal fer, cadascú des del lloc on li ha tocat viure i desenvolupar-se professionalment.


RÈCORDS DE TURISTES VS RECORDS DELS TURISTES

En poques setmanes la majoria dels que llegireu aquest document estareu, molt probablement, presents a la fira FITUR. Fira que des de fa ja uns quants anys ha derivat en una trobada social del sector més que en una fira comercial. Hem passat d'anar a veure què ens proposaven les destinacions turístiques i de negociar amb els grans operadors o distribuïdors comercials a gaudir amb les novetats tecnològiques i els nous actors de la distribució digital global.

A la mateixa Fira de FITUR s'hi produeix un fenomen ben curiós; de fet s'hi produeixen uns quants fenòmens curiosos, però aquest en particular em té fascinat des del primer cop que hi vaig assistir. El fenomen el podríem anomenar com l'Speaker Corner de FITUR. A cada cantonada, de cada passadís, de les destinacions turístiques hi trobarem un representant, normalment polític del territori en qüestió, fent-hi una presentació de les novetats i dels millors atractius turístics del seu territori. En la majoria de les ocasions l'audiència d'aquesta persona serà una petita representació de membres del seu propi equip o partit i mitjans de comunicació de la mateixa destinació a parts iguals.

Abans no acabi la fira, però sobretot els dies i setmanes posteriors a aquesta, començarem a rebre, llegir i escoltar multitud de previsions turístiques per aquest 2024. Spoiler: el denominador comú dels titulars d'aquestes previsions serà una vegada més la paraula "Rècord". Rècord en previsió de nombre d'arribades de turistes, rècord en ocupacions als allotjaments, rècord en despesa per turista... Malauradament enguany l'aigua o la manca d'ella en serà protagonista.

Acabem de tancar un 2023 on les expectatives inicials indicaven que seria un any per batre tots els rècords. Tot i tenir uns bons mesos a partir de l'agost en endavant; un inici d'any on en algun moment es varen encendre totes les alarmes va fer que aquest 2023 no fos l'any espectacular que molts havien / havíem pronosticat. Dit això, hem de ser honestos i assenyalar que l'any 2023 ha sigut un any francament bo tenint en compte d'on veníem. No obstant, m'ha sobtat molt llegir i escoltar tant en mitjans generalistes com del sector, com aquest 2023 s'havien superat gairebé tots els rècords inimaginables. Hem llegit, tot l'any, notícies de rècords en l'àmbit d'ocupacions, pernoctacions, arribades de turistes, despesa per turista i dia, etc. Ben bé com si fos una obligació justificar no sé exactament què a qui. Altrament com si fos un fracàs reconèixer segons quins altres resultats.

Paral·lelament, aquests darrers anys estem veient una forta irrupció de fons d'inversió amb un interès desmesurat per invertir al sector turístic i en especial a l'allotjament turístic, hotels, càmpings , habitatges d'ús turístic... Personalment, entenc que aquest és percebut com una bona alternativa inversora i amb interessants rendibilitats. No és cap secret que ningú inverteix en sectors on no hi ha bons resultats financers ni bones perspectives de futur. Si alguna cosa ha demostrat el sector turístic després de la crisi de la Covid és que no només és un sector resilient sinó que ha pujat moltes posicions a l'escala de les necessitats a satisfer de les persones i això no ha passat desapercebut per aquests grans fons. Fons que moltes vegades estan assessorats per empreses intermediàries que casualment són les primeres a emetre informes, comunicats i fins i tot publireportatges d'aquestes previsions rècords amb una eufòria desfermada en algun cas.

La naturalesa del sector d'allotjament turístic de les nostres comarques ha sigut i és singular. Històricament, l'empresa familiar ha predominat al nostre territori mentre que la cadena vertical d'àmbit estatal o internacional ha tingut una presència residual. Cas d'estudi a part mereix la ciutat de Girona on en algun moment ha tingut allotjaments de cadenes reconegudes com NH en dos establiments diferents, Hesperia, AC, Meliá i abans Sol, HUSA en dos establiments diferents, Novotel... Actualment la ciutat compta únicament amb la presència d'un Double Tree by Hilton, dos Hotels Ibis del Grup Accor i un Best Western.

Aquesta (micro)empresa familiar d'avui dia on  trobem a la segona o tercera generació al capdavant de la gestió, és qui més pateix aquesta pressió dels fons d'inversió. Aquesta (micro)empresa familiar ubicada en localitzacions de somni, que ofereix un tracte genuí i un servei sublim, no pensen a batre rècords. Aquestes empreses pensen i s'esforcen cada dia a crear records i experiències memorables als clients. Els rècords els deixen pels de l'Speaker Corner.


El valor de comunicar els valors

Hi ha un aspecte clau de la comunicació, sobre el qual considero que gairebé mai no s’hi sol prestar prou atenció. I, per la indústria turística, n’estic convençut que resulta essencial. És allò que en diem valors -que a la filòsofa Victòria Camps li agrada més qualificar de virtuts. És a dir, la manera de fer de les persones, dels col·lectius i de les empreses.

He cobert com a periodista, o m’he implicat com a moderador, a nombrosos congressos, fòrums i jornades turístiques. Se sol parlar, bàsicament, del què (del que es fa) però molt poc del com (de com es fa). S’hi tracten dades, molt importants per prendre el pols a l’evolució de la indústria turística. I es dona voltes i voltes a debats eterns, com el turisme de qualitat, la desestacionalització o el model de turisme que volem, aspectes complexos i de fons que entenc que sempre esdevenen vius i canviants… Però ben poques vegades l’atenció es fixa  en com fa les coses el sector turístic, no com aspira a fer-les, que és una altra cosa. Els valors no son una aspiració, sinó que cada organització ha de reconèixer els que li son propis. Vaja, que si no es compleixen, és millor no presumir-ne.

L’escriptor i professor universitari Ferran Sáez va escriure ja fa anys un interessantíssim estudi sobre Mitjans de comunicació i valors. Es pregunta si els mitjans transmeten valors o bé es limiten a mostrar models/personatges que, suposadament, contenen uns determinats valors. Per Sáez, no és de cap manera el mateix transmetre valors -com qui transmet una herència o un virus- que mostrar la conducta d’uns personatges. I conclou que, en la transmissió de valors, és més important l’acompanyament de pràctiques exemplars que les simples enunciacions. I aquí rau, al meu entendre, el paper del sector turístic a l’hora de mostrar el valor que té la comunicació dels seus valors.

La idea de transmetre valors d’una generació a la següent, té encara algun sentit en el context del turisme? El professor Sáez diu que aquesta idea ha desaparegut fa anys i ha estat substituïda per la idea de la contracultura, de la transgressió  com a valor-guia fonamental. També diu que els valors fonamentals no s’han de veure: s’han de viure. I va optar per una triple classificació: valors premoderns, moderns i postmoderns, que reprodueixo parcialment i que m’han fet reflexionar sobre com han canviat els valors, en general, al llarg dels temps:

Valors premoderns

L’absolut

L’homogeneïtat

Eloqüència

Dogma

Rígid

L’oralitat

La consigna

El símbol

La duresa

El sofriment

El destí

El passat

El súbdit

La conservació

El pacte

La saviesa

Valors moderns

La totalitat

La uniformitat

Demostració

Veritat

Sòlid

L’escriptura

El lema

El signe

La fermesa

L’esforç

El projecte

El futur

El ciutadà

La construcció

L’acord

La intel·ligència

Valors postmoderns

La relativitat

La diversitat

Argumentació

Versemblança

Líquid

La imatge

L’eslògan

La marca

La flexibilitat

El plaer

L’atzar

El present

L’opinió pública

La deconstrucció

La confluència

L’emoció

Com creuen que han evolucionat els valors en el sector turístic? Penso que, cada vegada més, el mon turístic s’ha instal·lat en els valors postmoderns. És evident que el mon ha canviat, i el turisme també. Però el sector n’és prou conscient que valors com l’amabilitat, l’esperit de servei, l’escolta activa o l’empatia cap al client, son els que realment importen cada vegada més als clients i diferencien un establiment d’un altre? És el com. Donem-hi una volta.


Barcelona i la Costa Brava

Josep Pla va escriure un deliciós article sobre el mite d’anar a viure a Barcelona. Un mite practicat, assegurava l’escriptor empordanès, per un bon nombre de catalans. El vell mite ha canviat en els darrers cinquanta anys. Ara no és arriscat afirmar que són molts els barcelonins que anirien a viure a la Costa Brava. Ja són un nombre considerable els que han instal·lat la segona residència. Com són molts els que sempre que poden s’hi escapen els caps de setmana, atrets per les platges, els paisatges, la gastronomia, el patrimoni i la gent.

A hores d’ara podem dir sense por d’equivocar-nos que darrere d’aquestes ganes costabravenques dels barcelonins hi ha sobretot el reconeixement d’una realitat extraordinària. La Costa Brava es troba a la part alta del rànquing dels llocs del món on qualsevol persona podria viure o bé passar-hi uns dies d’esbarjo i bon benestar. De fet, la Costa Brava posa en relleu que els catalans tenim la sort de viure en un país dotat d’una diversitat de paisatges i d’atractius de vida formidables.

Els temps han canviat, doncs, la idea d’en Pla. En l’actualitat, la gran majoria de barcelonins i barcelonines anhelen la Costa Brava. De la mateixa manera que desitgem que el conjunt del país és desplegui des de la lògica d’un país globalment harmònic, sostenible, equilibrat i benestant.

De tota manera no tinc clar si tots els barcelonins són conscients de les obligacions que tenim en tant que usuaris i beneficiaris de la Costa Brava. Com tampoc no estic segur que apreciem el paper extraordinari que juga la Costa Brava des del punt de vista econòmic pel conjunt del país. Haver fet del paisatge i el mar i de tot el que hi està associat, com el patrimoni, la gastronomia o la calidesa humana, un actiu de país tan impressionant, és mèrit de la gent que hi viu i s’hi guanya la vida. Com és mereixement dels que hi viviu i treballeu lluitant sense aturador a favor d’un turisme sotmès a una estratègia de màxima qualitat i sostenibilitat.

No crec, llavors, que des d’un punt de vista de la responsabilitat de les autoritats públiques catalanes haguem assumit la dimensió nacional de la Costa Brava. És una font essencial de riquesa i de benestar de la que ens beneficiem tots els catalans. Per tant, tots els catalans, i no cal dir que també els barcelonins, i en el nostre nom, les nostres autoritats, tenim la responsabilitat de posar a disposició de la Costa Brava polítiques i inversions adequades per tal de mantenir els enormes atributs que posseeix. Catalunya és un país petit, i tots els aspectes del país interactuen entre si. Si Barcelona es mira el melic, tot el país se’n ressent.

I és en aquest sentit que tinc la certesa que Barcelona no desplega alguna de les seves dimensions de capitalitat amb prou convicció. Barcelona és la capital de Catalunya. I em sembla evident que les autoritats de la ciutat, especialment durant els darrers anys, han deixat de banda que a més d’una gran ciutat és la capital de Catalunya. Barcelona ha de millorar la seva funció de capital. Ha d’aprendre a conjugar-se com la capital que mira, col·labora i ajuda al país, no només com la ciutat que el gaudeix. Capitalitat significa tenir present el conjunt del país, en l’àmbit turístic, però també l’econòmic i el cultural.

Quan un amic o conegut de qualsevol indret del món arriba a Barcelona i em demana que el passegi per la ciutat sempre el porto, en funció del temps disponible, a algun lloc de la Costa Brava. Sant Feliu de Guíxols, Calella de Palafrugell o Cadaqués sempre impacten. Quan el visitant en lloa el que veu sempre acostumo a dir el mateix: els catalans tenim la sort de viure en una gran metròpoli, plena d’interrelacions que ens donen força econòmica i social i, sobretot, qualitat de vida per a tothom. Ara només cal, doncs, que les autoritats de Barcelona se n’adonin que la ciutat va més enllà del seu entorn urbà més immediat. Els amics forasters solen acabar el viatge dient, m’agradaria venir a viure a Barcelona i m’instal·laria a la Costa Brava.


L'activitat turística en l'actualitat i en ella, Girona

Amb l'accés de la classe mitjana i treballadora al consum turístic tot comença a discórrer a gran velocitat, ja que des de mitjan segle passat el gaudi de les vacances pagades es converteix en factor fonamental per al seu desenvolupament.

Des de llavors i excepte períodes molt curts i concrets, el turisme continua creixent imparablement convertint-se en una indústria a nivell internacional gràcies a la incorporació d'aquests consumidors, a més del paper inversor i proactiu de molts destins i d'uns transports que fan que tot es torni més pròxim i accessible.

Entre les seves moltes singularitats com a activitat econòmica, s'ha de ressaltar la seva facilitat per a superar processos de crisis de molt diferent naturalesa, per la qual cosa queda demostrada la seva comentada resiliència. Es pot afirmar que el sector turístic és un dels més afectats davant qualsevol alteració de signe negatiu, però paral·lelament, i recuperada "la normalitat", més i millor s'adapta a aquests (nous) escenaris d'oportunitats.

Quant a les xifres són del tot eloqüents. El PIB turístic de la Unió Europea assoleix el 10% i s'espera que a finals d'aquest any 2023 arribin uns 730 milions de turistes des de l'exterior. En el cas d'Espanya, amb un PIB del 12,6% s'espera arribar als 85 milions de turistes estrangers, la qual cosa converteix al sector en una realitat inqüestionable que mereix la millor de les atencions, ja que com tot desenvolupament, genera factors i escenaris que han de ser més tinguts en compte, per la dimensió aconseguida i la velocitat en els canvis que es van produint.

Són temps on es van imposant cicles de vida cada vegada més curts, el que afavoreix nous mètodes en destí i empreses, però paral·lelament continuen subsistint destins i serveis diria que, vetllats amb la seva particular clientela, sobretot entre uns certs mercats de consumidors que poden mancar dels nivells d'exigència i del poder adquisitiu necessaris. Per tant, es constata l'existència tant de destins i empreses en permanent ebullició com unes altres, que necessiten veritables processos de reconversió i actualització.

Una altra expressió d'aquests (nous) temps socioturístics, és la pertinença a un món on la digitalització no és capaç de definir "la veritat" dels seus destins i interessos. I és que, van sorgint tota una "gamma de veritats" on el seu pur ressò o ressonància degudament validats, es converteixen en el "més fiable jo turístic". Aquest tsunami comunicacional, ha fet que maneres turístiques unidireccionals hagin passat a millor vida, que apareguin infinitat d'opinions des de tota mena d'agents, clients i interessos, per la qual cosa el control o suposat control sobre empreses i destins es va difuminant, arriba a ser compartit per estranys i diàriament és revisat i qüestionat.

Un altre aspecte a ressaltar, és la perenne feblesa estructural de les institucions turístiques respecte al que representen social, mediambiental i econòmicament parlant. Com tot desenvolupament, l'activitat turística porta amb si una sèrie de factors addicionals que són necessaris emplenar, encara que no aconsegueixin la vistositat de l'element i processos principals.

La seva no visualització possibilita l'aparició d'una certa desídia, desajustaments i que "no s'arribin a donar respostes" amb els serveis disponibles, fent que recaigui la responsabilitat en "tot un turisme" que manca de les eines i polítiques necessàries. Per tant, seria aconsellable que l'aposta turística portés amb si la implicació i cooperació d'altres àrees i processos transversals, alguna cosa que ja es dona, però si pot ser de forma més intensa, amb nova distribució de compromisos i des d'una visió i prioritat realment turístiques. És lògic que el sector condicioni i que sorgeixin noves exigències socisectorials a les quals cal donar resposta. No donar-les, i tirar la culpa a "allò nociu del turisme" és no assumir responsabilitats, alguna cosa que ratlla l'autoengany.

Si s'aprofundeix, es descobreix que la majoria de les opcions polítiques comparteixen la idea de desenvolupar iniciatives basades en l'anomenada "sostenibilitat turística" que, fins avui, ha permès millorar la projecció i comunicació del destí i per un altre, s'ha traduït en una aposta estratègica "a la petita", perquè existeix la impressió generalitzada que la petitesa en el desenvolupament de l'activitat, ens acosta més a aquesta anhelada sostenibilitat.

Però el que realment ocorre és que el sector es troba en una espiral on aquesta petitesa ha impedit que la seva estructura institucional adquirís la dimensió que li correspon, per la qual cosa sovint i es reitera, s'està veient desbordada per una creixent complexitat, amb diferents fronts oberts i escenaris cada vegada més enrevessats.

Un altre factor de summa importància, són els canvis tan bruscos que s'estan donant en l'activitat turística, on les clàssiques funcions s'estan veient modificades amb el pas del temps. Així serveis molt reconeguts i amb funcions purament fisiològiques, allotjament i manutenció, fan que, sense perdre aquestes funcions, s'estiguin convertint factors d'atracció de primer ordre.

I és que, els no tan nous conceptes de vivències i experiències turístiques fa que, com consumats consumidors, es desitgi aconseguir "l'inoblidable" a través dels serveis que es contracten. Això propicia que uns certs serveis es vagin revaloritzant i aconseguint un nivell de notorietat extraordinaris, la qual cosa permet que l'atracció pels paisatges, tradicions, cultura i activitats recreatives es vegin acompanyades per experiències gastronòmiques i d'allotjament excepcionals. Tot això sense oblidar que el propi i inicial desplaçament tendeixi a convertir-se en una altra vivència digna de ser ressenyada. Amb això, la gamma de motius d'atracció i l'accés a segments molt més concrets i específics es veuran ampliats considerablement, per la qual cosa interna i paral·lelament el nivell d'exigència i competitivitat s'estaran veient engrandits.

I en tot això, Girona com a comunitat i destinació turística i dels serveis, no és cap excepció. Es pot afirmar sense por de cap equivocació que, sent una de les pioneres i de les referències més vàlides del turisme estatal i internacional, continua mantenint un estatus molt reconegut com a destí harmoniós i sostenible.

Però com a tal, ha d'assumir la seva quota de responsabilitat sectorial, on ha de fer compatible el desenvolupament del turisme amb les noves exigències socials, econòmiques i mediambientals. La seva posició de referència l'obliga a autorrevisions permanents i a revisar el seu discurs argumental perquè continuï disposant del plàcet intern i extern.

Una Girona on existeixen realitats obsoletes que necessiten mesures quirúrgiques per a la seva adaptació als nous temps i així dotar-se de millores substancials en la utilització dels seus espais tant públics com privats.

Una Girona que, com en molts altres casos, ha d'estar a l'altura de la seva dimensió sectorial i econòmica i on el compromís institucional turístic hauria d'abastar factors superiors als de la seva mera comunicació i projecció.

Una Girona, en suma, on el seu gran saber fer en moltes de les matèries ocioses, recreatives i dels viatges, farà que continuï sent reconeguda amb admiració i desig de ser visitada amb una certa assiduïtat.


Reflexions sobre turisme a l'inici del nou curs acadèmic

L’inici d’un nou curs acadèmic és un bon moment per a la necessària reflexió sobre el fenomen turístic i les possibles respostes als desafiaments contemporanis del sector i de la societat.

El turisme ha esdevingut una activitat universal que s’ha anat democratitzant. En la nostra societat actual, el turisme s’entén com un trencament necessari amb la rutina quotidiana i un acte amb un valor social i simbòlic importantíssim. Tot això ha comportat el desenvolupament de la indústria turística i, en conseqüència, el d’una activitat econòmica rellevant i dinamitzadora per a tot tipus de territoris. Però el turisme, com totes les activitats humanes, genera una sèrie de conseqüències. Per això, el turisme s’ha de desenvolupar en un context econòmic diversificat i des d'una perspectiva ètica, de sostenibilitat i de cohesió social.

El futur del turisme passa per una transformació cultural d’ampli abast perquè no es tracta d’un fenomen aïllat sinó que forma part d’un sistema de valors, polític i econòmic, i s’ha de repensar i ajustar a nous criteris i límits, com succeeix en la majoria d’àmbits. El turisme comparteix amb la societat una sèrie de reptes i responsabilitats que cal que el sector tingui en compte.

Per això és tan important acompanyar el desenvolupament de l’activitat turística de valors com la sostenibilitat, la igualtat, la inclusió i el respecte vers l’altre, per citar-ne alguns, aspectes que han de vehicular tota relació que es porti a terme dins el marc del turisme tant per part de visitants com d’amfitrions. Tot això sense oblidar l’atenció i cura vers el territori i la cultura de la destinació, que pot ser font d’una millor qualitat de l’experiència turística així com d’un major sentiment de reconeixement per part de la població local. El desplegament del turisme s’ha de fer amb la voluntat que generi una aportació positiva tangible al territori i als seus residents, que creï activitats i productes culturals i d’oci d’interès per a tothom, que permeti el creixement professional amb condicions justes d’aquelles persones que hi treballin, que faci un ús raonable i responsable dels recursos del territori i no empitjori les condicions de vida de la població local. Immers en un context de canvi estructural, el turisme ha de transitar cap a una nova economia, al servei de les persones i del planeta.

En aquest sentit, la formació i el coneixement són les millors palanques per a assolir-ho. La formació, la recerca aplicada i la transferència de coneixement són els instruments a través dels quals al CETT, centre universitari de Turisme, Hoteleria i Gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona, materialitzem el nostre compromís amb les persones, el país i la societat. Al Campus CETT oferim una sòlida estructura de coneixement, competències i valors per als diferents nivells de formació -universitària, professional i contínua-, fonaments sobre els quals s’assenta l'especialització en Turisme, Hoteleria i Gastronomia perquè tot el nostre alumnat i Alumni puguin respondre als compromisos anteriorment esmentats. Les persones competents, ben formades i ben valorades pel sector són la clau d’aquest futur del turisme que ja és present.

A més al CETT, plenament conscients de que el futur és col•laboració i compromís, juntament amb empreses, institucions i altres centres universitaris i de formació professional nacionals i internacionals conformem una comunitat de talent emprenedora, innovadora i responsable amb molt per aportar per a la millora del sector. Constituïm una comunitat d’aprenentatge i exploració referent on es forja el talent responsable que construirà el futur de la indústria del Turisme, l’Hoteleria i la Gastronomia.

Ara bé, implantar una nova perspectiva del turisme, més regeneratiu, inclusiu, sostenible, i respectuós amb els altres i amb la natura és responsabilitat de tots els agents del sector. Penseu que és una utopia aspirar a un turisme que redefineixi el seu èxit en termes de qualitat i de benestar d’aquest sistema més gran del que forma part, per contribuir a edificar una societat i un món millor?. La resposta la podem trobar en el que va dir el cineasta argentí Fernando Birri: “La utopia és a l’horitzó. M’hi acosto dues passes, ella s’allunya dues passes i l’horitzó es desplaça deu passes més enllà. Per molt que camini mai l’assoliré, però la utopia serveix per a caminar”.

No deixem mai de caminar, amb coneixement! Bon curs 2023/2024!